A l'empitjorament dels Drets Humans s'hi suma una greu crisi humanitria
MADRID, 15 ago. (EUROPA PRESS) -
El 15 d'agost del 2021, l'Afganistan va tirar els rellotges 20 anys enrere. Dues dcades després del derrocament a les mans de les tropes estrangeres encapalades pels Estats Units, els talibans van recuperar el poder sense gairebé oposició i van iniciar una reculada política i social que la comunitat internacional no ha aconseguit frenar des de la distncia.
Els Estats Units i els talibans van signar al febrer del 2020 a Doha (Qatar) l'acord que havia de posar fi a la presncia militar estrangera a l'Afganistan, en virtut d'un pla de replegament progressiu que es va acabar quedant en paper mullat davant unes institucions polítiques frgils i una insurrecció cada cop amb més fora.
Així, els talibans van emprendre una reconquesta que, província rere província, va culminar a mitjans d'agost del 2021 amb la presa formal de Kabul i la fugida del llavors president, Ashraf Ghani, que, al seu torn, va donar lloc a una precipitada evacuació que va deixar escenes de pnic i caos a l'aeroport internacional de la capital.
Dotze mesos després, cap país ha reconegut formalment els talibans com els governants legítims de l'Afganistan --en la primera etapa només ho havia fet l'Arbia Saudita, la Unió dels Emirats rabs i el Pakistan--, per la necessitat d'arribar a altres acords, per exemple per a l'enviament d'ajuda, ha abocat la comunitat internacional a mantenir-hi contactes.
A l'aeroport, ja sota la bandera de l'Emirat Islmic talib, hi ha vols regulars cap a Dubai i Islamabad, mentre que la visita al gener d'aquest any d'una delegació del nou rgim a Oslo, per mantenir converses amb altres parts --inclosos representants dels Estats Units-- va posar de manifest fins a quin punt havia canviat l'escenari.
Tot aix malgrat que els talibans amb prou feines han donat mostres d'adaptació política i continuen governant amb els mateixos perfils i doctrines que 20 anys enrere. El rgim, tericament provisional, exclou dones i membres de minories al mateix temps que reserva una nodrida presncia a dirigents perseguits per terroristes i membres de la poderosa xarxa Haqqani.
Persisteix el temor collectiu per si l'Afganistan es converteix de nou en un bastió per a organitzacions terroristes ja que, malgrat la confesa animadversió dels talibans amb grups com l'Estat Islmic --que opera sota la filial de província de Khorasan--, sí que semblen persistir els llaos que en el seu moment va teixir amb Al-Qaeda el líder mort Mahmud Mansur.
No en va, Ayman al Zawahiri, successor d'Usama bin Laden al capdavant d'Al-Qaeda i en parador desconegut durant anys, va morir aquell mateix mes per un atac nord-americ en un edifici del centre de Kabul, on els analistes coincideixen que no podria ser en cap cas sense la connivncia o almenys el coneixement de l'actual cúpula afganesa.
SENSE DRETS I AMB NECESSITATS
Un informe publicat al juliol per la missió de l'ONU a l'Afganistan també va posar en evidncia el patró de violacions dels Drets Humans i que inclou tot tipus d'abusos, des de tortures a detencions arbitrries, passant per execucions extrajudicials. Entre els principals objectius de la repressió figuren persones vinculades a l'administració deposada i a les seves forces de seguretat, amb almenys 160 assassinats confirmats.
Amnistia Internacional coincideix amb aquesta lectura i lamenta en el seu últim informe que "tota esperana de canvi s'hagi esvat mentre els talibans miren de governar mitjanant la repressió i amb total impunitat". La Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) va demanar al setembre del 2021 reprendre les seves perquisicions sobre l'Afganistan.
En termes socials, les promeses dels talibans durant els seus primers dies han caigut en sac foradat i no han dubtat a llanar missatges contra qualsevol conducta que contravingui la seva visió de la 'sharia' o llei islmica, la qual cosa afecta qüestions com l'oci, la vestimenta o l'educació, especialment en el cas de les dones.
La segregació per sexes s'ha convertit en la norma en un país on ara les nenes tenen vetada, de nou, l'educació secundria. A més, la recomanació general passa perqu les dones no surtin de casa si no és necessari i, si ho fan, ha de ser en companyia d'un home i amb prcticament tot el cos cobert.
Mariya, de 16 anys, reivindica en unes declaracions al Fons de l'ONU per a la Infncia (UNICEF) el seu "dret" a tornar a classe i acabar els tres anys que li queden a secundria. "Algunes de les meves amigues i companyes de classe tenen depressió", explica aquesta jove, que reconeix que amb els talibans la diferncia entre gneres ha augmentat.
La situació humanitria tampoc no ha millorat, fins al punt que la crisi de l'Afganistan es considera com una de les més grans a tot el món. La irrupció dels talibans ha suposat que la xifra de persones amb carncies humanitries augmenti en sis milions i representi ja gairebé el 60 per cent de la població.
L'ONU calcula que 24,4 milions de persones necessiten ajuda, 12,9 milions de les quals nens. La família de l'Arezzo, de set mesos i amb desnutrició aguda greu, reconeix a UNICEF que han estat a punt de donar-la en adopció en diverses ocasions davant la impossibilitat d'alimentar-la.
En una clínica, una de les mares explica que quan va anar a aquest centre per primera vegada la seva filla estava "molt malament". "Tenia els ulls tancats i no parava de vomitar. Després d'uns dies de tractament, ha obert els ulls", explica.
El 97 per cent dels afganesos viuen en la pobresa i, en la majoria de les famílies, el 90 per cent dels ingressos va destinats a alimentació --segons dades de les Nacions Unides--, sense marge ni per a imprevistos ni per a excessos en un context marcat també pels problemes en el subministrament i l'augment dels productes bsics.
Set de cada deu nens i més de la meitat de les nenes ja han canviat l'escola per la feina, segons una enquesta de World Vision a diverses regions. UNICEF xifra en el 13 per cent la proporció de llars que tenen almenys un dels seus fills treballant, mentre que el matrimoni infantil afecta el 28 per cent de les nenes i adolescents.
Totes les organitzacions coincideixen que calen més fons per alleujar l'emergncia. Dels 4.400 milions de dlars requerits per l'Oficina per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides, en el seu pla d'ajuda humanitria, només s'han recaptat 1.800 milions, el 41 per cent del total.
