MADRID, 12 ago. (EUROPA PRESS) -
Els argentins voten aquest diumenge en unes primàries en les quals sembla estar en joc una mica més que els candidats que es disputaran les eleccions generals de l'octubre; unes eleccions en les quals el peronisme i l'oposició conservadora parteixen amb certa igualtat, entre els fantasmes de l'abstencionisme i l'auge de la ultradreta.
Les Primàries Obertes Simultànies i Obligatòries (PAS) solen ser una radiografia de l'estat d'ànim del país, i és que el seu descontent amb la classe política s'ha tornat a deixar veure durant les eleccions locals, amb percentatges elevats d'abstenció i vot en blanc que es podrien repetir aquest diumenge dia 13.
Tots els candidats han centrat la campanya a exposar propostes per millorar l'economia en un país en el qual la inflació --que arrossega des de fa diversos anys-- ja ronda el 50 per cent aquest 2023, la pobresa està prop del 40 per cent i creix la inseguretat tant per la desigualtat social, com per l'avanç d'estructures criminals relacionades amb el narcotràfic.
La cita electoral d'aquest diumenge també està marcada per l'absència dels grans rostres de la política dels últims anys, el de la vicepresidenta Cristina Fernández --inhabilitada per la Justícia el desembre del 2022-- i el del líder opositor Mauricio Macri. Per la seva banda, el president, Alberto Fernández, va anunciar que no es presentaria a la reelecció, tal com li reclamava el seu partit.
Al costat del peronisme, els candidats d'Unió per la Pàtria són el ministre d'Economia, Sergio Massa, que té el repte de convèncer l'electorat després del seu fracàs contenint la inflació, i Juan Grabois, líder d'una de les forces més a l'esquerra de la coalició oficialista i que ve dels moviments socials.
En aquest context de certa inestabilitat dins del peronisme, la coalició opositora Junts pel Canvi parteix amb un mínim avantatge en les eleccions d'octubre, segons diverses enquestes. Les seves primàries, molt obertes, se les disputen el cap de Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta, i l'exministra de Seguretat, Patricia Bullrich, molt propera a Macri.
Mentrestant, la ultradreta encapçalada per l'economista ultraliberal Javier Milei i les seves propostes de dolaritzar l'economia, tancar el Banc Central, i promeses de mà dura contra la delinqüència, a banda de l'alt absentisme en les locals banyen d'incertesa la cita electoral de l'octubre.
Una última enquesta publicada pel diari econòmic 'El Cronista', mostra que en aquestes primàries Massa seria l'opció més votada, amb prop del 24 per cent dels vots, seguit de Bullrich amb poc més del 20 per cent. Milei irromp amb força en la seva primera experiència a les urnes, amb el 19,5 per cent, mentre que en quart lloc hi hauria Rodríguez Larreta amb el 16,3 per cent.
En aquestes eleccions primàries no només està en joc el pròxim inquilí de Casa Rosada per als quatre anys vinents, sinó també els candidats a renovar una part del Congrés Nacional, a més dels pròxims governadors provincials, entre els quals el cap de Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires i altres càrrecs executius locals i municipals.
