L'expresident Correa afirma que la mesura és un cop d'estat
La Conaie aboga per "mantenir-se vigilants", per no convoca protestes
MADRID, 18 maig (EUROPA PRESS) -
El president de l'Equador, Guillermo Lasso, ha declarat aquest dimecres després de la dissolució de l'Assemblea Nacional que ha anteposat "l'Equador per sobre de qualsevol inters personal".
En una entrevista per a la cadena de televisió CNN, ha indicat que ha redut el seu programa de govern "voluntriament" i ha assegurat que aquesta decisió és "d'un calat molt profund que no es pren en un minut ni un dia".
"És un procés de reflexió de diverses setmanes, per no dir de diversos mesos, mirant una actitud belicosa dels opositors, els qui es van plantejar un judici polític acusant-me d'un delicte que no existeix al Codi Penal equatori, que és perculat per omissió i sobretot, sense fonaments, sense proves ni testimonis", ha criticat.
El mandatari equatori ha assegurat que els seus oponents "pretenien" destituir-lo sobre "la base d'un contracte que no va ser signat" durant el seu Govern, per la qual cosa sosté que l'estan acusant sense proves. "No vaig esquivar el judici polític. No he coms cap pecat", ha resolt.
"Jo vaig voler anar a defensar-me perqu sóc innocent, perqu no he coms pecukat i perqu de manera abusiva pretenien destituir-me sobre la base d'uns contractes subscrits al Govern anterior", ha declarat.
"En el meu període de Govern no hi ha un sol negociat en empreses públiques. No hi ha un sol cas. Per aix dic que va haver-hi una acusació perversa que no va tenir proves, ni testimonis", ha subratllat el mandatari.
Lasso ha invocat aquest dimecres la coneguda com a 'mort creuada', una fórmula constitucional que implica la dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatria tant d'eleccions legislatives com a presidencials, argumentant que hi ha una "greu crisi política" derivada del judici polític contra ell.
El mandatari considera que el Parlament, dominat per l'oposició, "té com projecte polític la desestabilització del Govern, de la democrcia i de l'Estat". A dia d'avui, ha apuntat, "no és possible avanar" a l'Equador per l'activitat d'una Assemblea que no duu a terme tasques de "fiscalització" sinó que es limita a la "obstrucció".
El judici es basa en una acusació per blanqueig de capitals que deriva d'un acord signat per l'empresa pública Flopec i que, segons la Contraloría, va causar al país un perjudici d'uns 6,1 milions de dlars. El contracte en qüestió continua vigent, tot i que es va signar en 2020, durant el Govern de Lenín Moreno, alguna cosa que ha recordat Lasso.
CORREA: "AIX ÉS UN COP D'ESTAT"
L'expresident equatori Rafael Correa ha qualificat la mesura de Lasso d' "últim clau del seu propi taüt polític", després d'assenyalar que es tracta d'un cop d'estat.
Correa, a més, ha assegurat que no existeix una "greu commoció social" que sustenti el decret de 'mort creuada' del mandatari. "bviament no hi ha cap 'commoció interna'. Tan sol no va poder comprar suficients integrants de l'Assemblea per salvar-se. En tot cas, és una gran oportunitat per lliurar-nos de Lasso", ha assenyalat.
Per la seva banda, el president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (Conaie), Leonidas Hissa, ha defensat "mantenir-se vigilant" després de la decisió de Lasso d'invocar la 'mort creuada'.
"Ens declarem en vigília permanent en defensa dels interessos del poble equatori", ha assenyalat en una roda de premsa en la qual no ha convocat protestes socials, malgrat que durant les últimes setmanes havia anticipat que realitzaria la convocatria en cas que el mandatari dissolgués l'Assemblea.
A diferncia d'Hissa, el Front Popular, que agrupa a diversos sindicats, no ha descartat mobilitzacions als carrers, ja que consideren que l'aplicació de la 'mort creuada' és inconstitucional, informa 'Primícies'.
"(La mesura) no és res menys que la desesperació d'un mandatari que pretén imposar mesures impopulars", ha declarat el president de l'organització, Nelson Erazo, que considera que el Govern est planejant enviar un decret llei amb la reforma laboral. Així, considera que els gremis han de "defensar els seus drets laborals".
