Luisa González i Daniel Noboa aspiren a succeir Guillermo Lasso en la Presidència després de l'avançament electoral
MADRID, 15 oct. (EUROPA PRESS) -
Els equatorians estan, un altre cop, cridats aquest diumenge a les urnes per a la segona volta de les eleccions presidencials, en les quals la candidata del Moviment Revolució Ciutadana, Luisa González, aliada de l'expresident Rafael Correa, aspira a fer valer la seva condició de favorita davant l'empresari Daniel Noboa, que ha arribat, contra pronòstic, a aquesta ronda electoral definitiva.
González va aconseguir en la primera volta del 20 d'agost més del 33 per cent dels vots, demostrant fins a quin punt el 'correísmo' continua sent un corrent popular en un país del qual roman allunyat el mateix Correa, que viu actualment a Bèlgica i té diverses causes judicials pendents al país sud-americà.
El 'correísmo' ha emfatitzat que els judicis oberts per corrupció contra antics dirigents formen part d'una persecució política i s'ha erigit com a garantia del desenvolupament social. En l'últim debat televisat, González va plantejar que vol combatre la inseguretat millorant aspectes com la creació d'ocupació.
El repunt de la violència, atribuït a enfrontaments entre bandes i estès també a les presons --l'actual Govern va decretar al juliol l'estat d'excepció en el sistema penitenciari--, s'ha convertit en el gran tema de la campanya, especialment després que en els dies previs a la primera volta va morir assassinat el candidat presidencial Fernando Villavicencio.
Noboa, que va superar el 23 per cent dels sufragis en primera volta, va prometre en el debat reforçar el control a la frontera i cooperar amb països de la regió per teixir aliances. Els sis primers detinguts per l'assassinat de Villavicencio, assassinats a la presó la setmana passada, tenien nacionalitat colombiana, la qual cosa evidenciaria la interrelació entre grups de diferents països.
De fet, dos de cada tres equatorians no se senten segurs en caminar sols a la nit, segons una enquesta sobre seguretat realitzada per Gallup el 2022, un any que es va tancar amb una pujada de la taxa d'homicidis: es va elevar a més de 25 per cada 100.000 habitants, des dels 13,7 registrats el 2021, i per al 2023 no s'anticipa cap millora en l'estadística.
Per a les eleccions d'aquest diumenge, el Govern i el Consell Nacional Electoral (CNE) han elaborat un nou pla de seguretat que contempla el desplegament d'uns 53.700 policies a tot el país. Les autoritats també han anticipat controls minuciosos en els accessos als col·legis electorals, per la qual cosa han recomanat als votants que evitin portar bosses o motxilles per evitar retards.
VOTACIÓ PRESENCIAL A L'ESTRANGER
Els col·legis electorals obriran a les 7.00 (hora local) i no es tancaran fins a les 17.00. Per a la votació a l'estranger, els horaris s'adaptaran al país en qüestió i, per exemple, a Espanya s'obriran les urnes a les 9.00 i es tancaran a les 19.00 (hora peninsular).
Per a la primera volta, a l'estranger es va provar un inèdit sistema de vot telemàtic, però una sèrie de problemes tècnics han portat les autoritats de l'Equador a fer marxa enrere i recórrer de nou a les urnes i la presencialitat. Durant la primera jornada, dels 409.000 potencials votants, amb prou feines 44.000 es van registrar en el sistema i, d'ells, només 12.000 van poder exercir el seu dret de sufragi.
A Espanya, hi podran participar més de 179.000 equatorians en un total de 19 recintes electorals, si bé a l'exterior el vot no és obligatori. El més multitudinari és el de Madrid, ja que al centre habilitat a IFEMA hi ha uns 66.800 equatorians cridats a votar, per davant del de la Fira de Barcelona, que en suma prop de 35.000, segons dades de l'Ambaixada.
Els errors tècnics també han obligat a repetir les eleccions parlamentàries per als expatriats, que tenen dret a triar els seus propis representants a l'Assemblea Nacional. Revolució Ciutadana és actualment el partit amb més escons, 48, tot i que independentment del que passi aquest diumenge no podrà aconseguir, per si sol, el llindar de la majoria absoluta (69).
MANDATS RETALLATS
Tant els 'asambleístas' com les persones que ostentin la Presidència i la Vicepresidència de l'Equador tindran en qualsevol cas un mandat més curt de l'habitual, ja que no es tracta de l'arrencada d'un nou període com a tal, sinó de cobrir els dos anys que quedaven de l'anterior.
Així ho estableix el precepte constitucional al qual va recórrer el president sortint, Guillermo Lasso, que va apel·lar a la coneguda com a 'mort creuada' per dissoldre l'Assemblea Nacional i evitar així l'arrencada d'un judici polític. Aquesta iniciativa implicava forçar un doble avançament electoral en cas de "greu crisi política".
Lasso, que en un inici s'obria a una possible candidatura a la reelecció, ho va acabar descartant, i s'ha quedat bastant al marge de la campanya, mentre que s'ha centrat en la seva agenda oficial com a president i a reivindicar nous assoliments en l'àmbit comercial o diplomàtic. En matèria de seguretat, ha intensificat les operacions a les principals presons.
