MADRID, 7 gen. (EUROPA PRESS) -
La guerra d'Ucraïna i les conseqüències que ha portat han provocat un nou rècord de persones necessitades d'ajuda humanitària al món de cara al 2023, amb un total de 339 milions en aquesta situació a 69 països, 65 milions més que el 2022.
L'augment de les necessitats, a causa de la persistència de conflictes com els de Síria o el Iemen i la recrudescència d'altres conflictes com el de República Democràtica del Congo (RDC), fa que també augmentin els fons per poder-les afrontar. Així, l'ONU ha demanat per a aquest any 51.500 milions de dòlars, un 25% més que fa un any.
A continuació, repassem per ordre alfabètic les crisis humanitàries a les quals cal prestar especial atenció:
L'AFGANISTAN
L'any arrenca amb la incertesa de com afectarà la decisió dels talibans de prohibir a les dones treballar per a organitzacions humanitàries, atès que aquestes representen un elevat percentatge de treballadors i són les encarregades d'atendre dones i nens, sempre entre els més vulnerables.
Després de l'arribada dels talibans al poder, el nombre de persones necessitades d'ajuda ha augmentat, fins als 28,3 milions --el 2021 n'hi havia 18,4 milions--. Malgrat que el nivell de violència ha disminuït, si bé hi ha freqüents atacs de l'Estat Islàmic, la greu sequera ha tingut un fort impacte en la població, que també s'enfronta a una greu crisi econòmica.
BIRMÀNIA
El país travessa una crisi sense precedents a nivell polític, de Drets Humans i humanitària. El cop d'estat militar del 2021 ha empitjorat els conflictes amb alguns grups armats ètnics, provocant un augment dels desplaçaments. Actualment hi ha 1,4 milions de desplaçats, un milió més que fa un any, i 17,6 milions de persones necessitades d'ajuda.
D'altra banda, la crisi dels refugiats rohingya a la veïna Bangladesh continua sense resoldre's. Gairebé un milió de persones d'aquesta minoria perseguida a Birmània viuen en pèssimes condicions als camps de refugiats de Coxsbazar. En les últimes setmanes s'han intensificat les arribades per mar després de perilloses travessies de rohingyas a les costes d'Indonèsia.
ETIÒPIA
La conjunció d'una greu sequera amb l'impacte del conflicte a Tigre (nord) i la violència en altres zones del país i el consegüent desplaçament ha deixat 28,6 milions de persones necessitades d'assistència.
L'acord de pau assolit entre el Govern etíop i el Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF) ha permès alleujar en certa mesura la situació en aquesta regió, però ara existeix el temor a l'esclat d'un nou conflicte a la regió d'Oromia, la més poblada. L'ONU no espera que la situació millori el 2023, ja que també hi ha males previsions de pluges.
HAITÍ
El país del Carib s'enfronta a un còctel de crisi política, econòmica i humanitària a la qual en els últims mesos s'ha sumat la inseguretat provocada per l'activitat de bandes armades, a més d'un nou brot de còlera. Com a resultat, 5,2 milions dels 11,7 milions d'habitants del país requereix assistència.
El preu de la cistella bàsica ha pujat un 63% en un any i s'estima que la meitat de la població passa gana, amb uns 1,8 milions en circumstàncies particularment greus i algunes zones en les quals es podria estar produint fam. Si es produeix el desplegament de forces internacionals sol·licitat pel Govern d'Haití, l'OCHA creu que es podria millorar la situació, si bé admet la dificultat de fer pronòstics en un país en el qual les crisis se succeeixen.
LLAC TXAD
Un total d'11 milions de persones necessiten assistència en aquesta crisi que té com a epicentre el nord-est de Nigèria i que també afecta zones del Camerun, el Txad i el Níger banyades pel llac. La violència, obra principalment de l'Estat Islàmic a Àfrica Occidental (ISWA) i dels romanents de Boko Haram, no s'ha aturat, sinó que sembla estendre's cap a altres zones, sobretot a Nigèria, abans immunes.
Segons l'ONU, hi ha 5,6 milions de persones en inseguretat alimentària greu, inclosos 300.000 nens amb desnutrició severa, i 2,9 milions de desplaçats interns, 2 milions dels quals a Nigèria, a més de 624.000 refugiats.
LÍBAN
La crisi econòmica i financera sense precedents, amb una depreciació històrica de la lliura libanesa, ha desembocat a un augment de les necessitats humanitàries que s'ha vist plasmat en la petició de 600 milions de dòlars, un 59% més que el 2022. A això se suma la persistent inestabilitat política, amb la falta de president des de novembre.
Segons el PMA, la cistella bàsica costa un 1.700% més que l'octubre del 2019 i el salari mitjà només cobreix el 24% de les necessitats alimentàries bàsiques, respecte del 93% el 2021. En aquest context hi ha 2,3 milions de persones que necessiten ajuda, entre libanesos i refugiats palestins i sirians.
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO
L'ONU ha fet la seva petició més gran de fons per al país fins avui, amb 2.300 milions de dòlars, un 20% més que el 2022, la qual cosa demostra l'augment de les necessitats a causa de la deterioració de la situació, principalment a l'est, on la violència de dos grups armats --el M23 i les ADF, que actuen com a filial d'Estat Islàmic-- s'ha exacerbat.
Un de cada quatre congolesos s'enfronta a inseguretat alimentària --26,4 milions de persones-- i hi ha 6,4 milions con desnutrició aguda, principalment menors de 5 anys, malgrat el gran potencial agrícola del país. Dels 109 milions d'habitants, 60 viuen en extrema pobresa. A això se sumen els 5,7 milions de desplaçats interns, la xifra més alta a Àfrica.
SAHEL
La situació al Sahel central s'ha anat deteriorant a mesura que l'amenaça gihadista s'ha anat estenent des del nord de Mali cap al sud, afectant la veïna Burkina Faso i l'oest del Níger i amenaçant els països del golf de Guinea.
En l'actualitat, 14,4 milions de persones requereixen assistència en aquests tres països, amb Burkina Faso com el més afectat ja que un de cada quatre habitants precisen ajuda. A la regió ja hi ha 2,3 milions de desplaçats interns, 1,7 milions dels quals estan en aquest país, i 4,4 milions en situació d'inseguretat alimentària.
SÍRIA
Almenys 15,3 milions de persones necessitaran assistència el 2023 a Síria, país que acull el nombre més gran de desplaçats interns del món, amb 6,8 milions, dels quals uns 2 milions resideixen a les zones del nord del país que escapen al control de Damasc. A la crisi econòmica provocada per la guerra, s'hi ha sumat l'últim any una greu sequera i un brot de còlera.
Aquesta crisi té, a més, un component regional, ja que hi ha 7,4 milions de refugiats sirians a Turquia, el Líban, Jordània, l'Iraq i Egipte, la situació socioeconòmica dels quals es continua deteriorant. L'ONU ha sol·licitat 4.400 milions de dòlars per atendre les necessitats dins del país i 5.400 més per ajudar els refugiats sirians i les comunitats que els acullen.
SOMÀLIA
La situació humanitària es continua deteriorant al país, en part a causa de la nova ofensiva militar contra el grup terrorista Al-Shabab. A aquest fet, s'hi sumen quatre anys continuats sense pluges, que han provocat la pitjor sequera en quatre dècades.
Actualment hi ha 7,8 milions de persones necessitades d'assistència, gairebé la meitat de la població. El nombre de desplaçats s'ha multiplicat per tres en l'últim any, inclosos 1,3 milions a causa de la sequera. El risc de fam torna a planejar al país, on un de cada tres habitants --gairebé 6,7 milions-- tenen seriosos problemes per mantenir-se.
SUDAN DEL SUD
Anys de conflicte, la persistència de la violència de caràcter ètnic i l'impacte del canvi climàtic han fet que la situació humanitària es deteriori fins al punt que 9,4 milions de persones, el 76% de la població, requereixin algun tipus d'ajuda, un 5% més que fa un any.
La violència intercomunitària que han registrat set dels deu estats del país ha ocasionat més de 250.000 desplaçats addicionals, a més de casos de violència sexual, segrestos i saquejos. Al país hi ha uns 2,2 milions de desplaçats mentre que 2,3 milions de sud-sudanesos viuen com a refugiats a països veïns. A més, 8 milions s'enfronten a inseguretat alimentària.
SUDAN
El cop d'estat militar del novembre del 2021 va provocar una reducció de l'ajuda al desenvolupament que rebia el país, la qual cosa, al seu torn, ha afectat la capacitat de les autoritats d'oferir serveis bàsics. A més, en l'últim any s'ha produït un repunt de la violència al país, especialment a Darfur.
Uns 15,8 milions --un terç de la població-- requereixen assistència. A més, el nombre de persones que passen gana va augmentar per tercer any consecutiu fins a un rècord d'11,7 milions degut, entre altres coses, a la forta dependència del Sudan en la importació de blat de Rússia i Ucraïna.
UCRAÏNA
Des que es va produir la invasió russa el 24 de febrer, gairebé un terç dels ucraïnesos han abandonat les seves llars. Més de 6,2 milions estan desplaçats dins del país, però 7,7 milions més han buscat refugi en altres països europeus, principalment a Polònia, Moldàvia, Romania i Hongria.
L'ONU xifra en 17,6 milions les persones necessitades d'ajuda dins del país, la situació del qual és particularment dramàtica a les zones fora del control de Kíiv i afectades directament per les hostilitats. Preocupen sobretot els problemes de subministrament tant d'electricitat com d'aigua, ja que les infraestructures d'aquest tipus estan sent particularment atacades per Moscou.
VENEÇUELA
Malgrat que la situació econòmica al país ha millorat lleugerament durant l'últim any, encara hi ha 7 milions de persones necessitades d'assistència. La represa del diàleg entre el govern de Nicolás Maduro i l'oposició ja ha permès un primer acord per alleujar la situació humnitària, però està per veure si es continua avançant en aquesta via.
Mentrestant, l'ONU creu que les noves circumstàncies al país i a nivell regional podrien augmentar les tornades de veneçolans que els últims anys han marxat a l'exili, sense que això freni la sortida d'altres ciutadans. Al món hi ha més de 7,1 milions de refugiats i migrants veneçolans, dels quals gairebé 6 milions es troben a Amèrica Llatina, amb gairebé 2,5 milions a Colòmbia i amb prop d'1,5 milions al Perú.
EL IEMEN
Les esperances de posar fi a més de vuit anys de conflicte es van esvair a l'octubre, després que el Govern iemenita i els rebels huthis no van renovar l'alto el foc que s'havia perllongat durant sis mesos, si bé la violència no sembla haver-se reprès amb la mateixa virulència.
El Iemen ja era abans de la guerra un dels països més pobres del món. L'ONU xifra en 21,6 milions les persones que requereixen ajuda. Més del 80% de la població té problemes d'accés a aliments, aigua potable i serveis sanitaris i gairebé el 90% no té accés a serveis públics d'electricitat.
