Només concorren dos partits i tots dos prometen continuar amb una política real que ha tret al país del feudalisme
PUNAJA (BHUTAN), 23 de març (Reuters/EP)
Les eleccions legislatives que farà demà Bhutan suposen el final d'un segle de monarquia absoluta i, possiblement, una major obertura d'aquest país de l'Himàlaia que porta dècades tancat sobre si mateix. Ha estat el mateix monarca, Jigme Singye Wangchuck, que ha imposat la transició cap a la democràcia, aparentment en contra de la pròpia voluntat del poble bhutanès.
De fet, les autoritats han organitzat diversos simulacres de votació perquè la gent comprengués la filosofia dels comicis i assumís com formar-se un criteri per elegir entre les diferents opcions polítiques. "Tot el món està molt trist de veure que el rei dimiteix. Estimem tots els nostres reis", ha declarat un empresari de 42 anys, Kinley Penjor. "Però crec que la democràcia serà bona. En el passat si acudies a un ministre amb els teus problemes... sempre hi ha hagut un poc corrupció, fins i tot a Bhutan, o podria decidir conforme al seu estat d'ànim. Ara podem triar els millors candidats", ha argumentat.
El 1960 Bhutan vivia sota un sistema feudal del tipus medieval, sense carreteres, col·legis ni hospitals, però avui dia l'educació i la sanitat estan esteses i són gratuïtes. La majoria de la població té accés a l'aigua potable i l'electricitat i l'esperança de vida ha augmentat dels 40 als 66 anys.
Per tot això no és estrany que la població valori positivament la gestió de la monarquia absoluta. Un estudi del 2006 va estimar que Bhutan és el vuitè país més feliç del món.
"El rei és com Buda", ha explicat una venedora d'arròs inflat, Wangmo, de 42 anys, al mercat setmanal del poble de Juruthang, al centre del país. "Ens ha portat el desenvolupament i amb el rei hem viscut molts anys en pau. No sé com ajudarà la democràcia", ha afegit .
Després de les eleccions el rei serà el cap de l'Estat, però el Parlament tindrà el poder de demandar la seva destitució amb dos terços dels vots. El Consell mitjançarà entre el rei i el Parlament en matèria de seguretat nacional i sobirania.
