BRUSSEL·LES, 24 oct. (EUROPA PRESS) -
Almenys dues delegacions, la de Letònia i Lituània, s'han mostrat obertament en contra de modificar el reglament que regeix l'ús de les llengües oficials de la UE per incloure el català, el basc i el gallec, si bé el debat es mantindrà a nivell tècnic en el si dels vint-i-set ja que un gran nombre de socis s'han mostrat disposats a parlar-ne si Espanya detalla qüestions clau com el cost o l'encaix legal.
Així ha quedat reflectit en el debat de amb prou feines mitja hora que els ministres reunits en el Consell d'Afers Generals de la UE han tingut aquest dimarts a Luxemburg, segons han informat diverses fonts diplomàtiques a Europa Press.
En arribar, el ministre d'Afers Exteriors i ex-primer ministre de Letònia, Krisjanis Karins, ha avisat en unes declaracions que no esperava canvis en les regles sobre llengües perquè els vint-i-set tenen altres "problemes" geoestratègics en l'agenda "en els quals centrar-se".
Un cop en la reunió, tant Karins com el seu col·lega lituà, Gabrielius Landsbergis, han rebutjat l'"impacte polític" que aquesta mesura pot tenir en altres estats membres com el seu, on hi ha una minoria que parla rus, expliquen les fonts consultades per Europa Press.
En tot cas, una altra desena de països han pres la paraula per indicar que estan disposats a continuar tractant la proposta espanyola, però després de deixar clar que ho faran "sobre la base d'un treball tècnic més detallat".
Això posa en evidència que el Govern central encara no ha atès la petició que diversos estats membres van fer l'últim cop que es va debatre l'assumpte, quan tots els que van intervenir van demanar una avaluació de l'impacte econòmic, pràctic i legal de la modificació.
El ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ha defensat davant la resta de ministres que Espanya està disposada a assumir la totalitat del cost que tindria el reconeixement de les tres llengües cooficials, malgrat que la inclusió en el reglament europeu que l'executiu espanyol demana modificar suposa que la traducció i la interpretació es finançaria a càrrec de les arques comunitàries.
Després d'aquest segon debat a nivell de ministres de la UE, Espanya preveu distribuir una proposta "revisada" que atengui les preocupacions expressades per la resta d'estats membres, especialment quant als dubtes legals i el cost. A més a més, s'ha encarregat a la Comissió Europea que presenti una avaluació del cost que té cadascuna de les llengües, han apuntat a Europa Press fonts coneixedores del debat.
