WASHINGTON, 27 jul. (EUROPA PRESS) -
Un tribunal federal dels Estats Units ha autoritzat aquest dimecres la posada en llibertat de John Hinckley Jr., que ha passat reclòs els últims 35 anys després d'intentar assassinar el president Ronald Reagan el mes de març del 1981.
El jutge Paul L. Friedman ha argumentat que Hinckley, que té ara 61 anys, pot abandonar el centre psiquiàtric on romania internat perquè ja no suposa "un perill per a si mateix o per a altres". Tot i això, haurà de mudar-se a la casa de la seva mare a Williamsburg (Virgínia) i seguirà sota tractament i amb la supervisió de les autoritats.
L'alliberament es faria efectiva a partir del 5 d'agost i podria suposar un primer pas per a l'eliminació de tots els controls de Hinckley en un termini d'any o any i mig, segons informa el diari 'The Washington Post'. Tot i això, el jutge també avisa a la resolució que Hinckley tornarà a l'hospital si viola els termes acordats.
La Fiscalia, que hauria descrit el possible alliberament com un "risc calculat", ha confirmat a través d'un portaveu que ha començat a revisar el text del jutge amb vista a possibles impugnacions.
ELS FETS
Hinckley va disparar el 30 de març del 1981 a Washington contra Reagan, el seu secretari de premsa, James Brady, l'agent del Servei Secret Tim McCarthy i el policia Thomas Delahanty. Els quatre van sobreviure a l'atac, tot i que Brady va patir una paràlisi i es va convertir en un ferm defensor del control de les armes fins a la seva mort el 2014.
Tot i les evidències, Hinckley va sortir absolt del judici celebrat contra ell el 1982 per raons de salut mental, ja que la Justícia va entendre llavors que el seu estat impedia atribuir-li els 13 càrrecs que se li imputaven. El resultat d'aquest procés va motivar un canvi legislatiu per reduir els eximents en aquest tipus de casos.
Hinkley ha explicat que havia perpetrat el crim per intentar impressionar l'actriu Jodie Foster, amb la qual estava obsessionat arran de la seva aparició a la pel·lícula 'Taxi Driver'.
L'advocat defensor, Barry Wm. Levine, ha assegurat que el seu client "reconeix que el que va fer ha estat horrible", però també ha al·legat que "no ho va fer per maldat", sinó "per una malaltia mental. "Ha viscut durant dècades conscient del dolor que va causar a les víctimes, les famílies i a tot el país", ha afirmat.
La família de Reagan --mort el 2004-- s'havia oposat en canvi a l'alliberament de Hinckley. La seva filla, Patti Reagan Davis, va escriure l'abril del 2015 un text en contra de qualsevol benefici per a ell: "Espero que els metges tinguin raó quan asseguren que no és un perill per a ningú, però alguna cosa em diu que s'equivoquen".
