El Parlament iranià debat un projecte de llei que enduriria els càstigs contra les dones que no utilitzin el vel en públic
MADRID, 16 set. (EUROPA PRESS) -
Aquest 16 de setembre fa un any de la mort de Mahsa Amini, una jove detinguda a mitjans de setembre del 2022 a l'Iran per suposadament portar mal posat el vel, aniversari que arriba després de mesos d'una violenta repressió i enmig d'una arremesa conservadora que inclou un debat sobre un esborrany de llei per endurir els càstigs contra les dones que violin el codi de vestimenta.
Amini, de 22 anys i membre de la minoria kurd-iraniana, va morir sota custòdia i, si bé la policia va afirmar que va tenir un infart en una comissaria, ràpidament van sorgir denúncies sobre violència policial i maltractaments, posant en dubte la versió de les autoritats, que van assegurar que l'autòpsia descartava aquesta possibilitat.
La notícia sobre la seva hospitalització --el seu nom en kurd era Jina-- va saltar als mitjans gràcies a la periodista Nilufar Hamedi, que va publicar el 16 de setembre a les xarxes socials una fotografia dels pares de la jove a l'hospital on Amini moriria hores després. La reportera va ser posteriorment detinguda per la seva feina i acusada juntament amb la també periodista Elahé Mohamadi de ser una "agent estrangera".
La mort d'Amini va iniciar una onada de mobilitzacions amb el lema 'Dona, Vida, Llibertat' i encapçalades principalment per dones, que van tenir l'epicentre a Teheran, però que es van estendre a altres punts del país, mostra del creixent malestar popular amb l'estricte codi de vestimenta imposat per la República Islàmica des del 1979, que fa obligatori que les dones utilitzin hijab en espais públics, en un dels desafiaments més grans a les autoritats durant les últimes dècades.
L'arribada a la Presidència el 2021 de l'ultraconservador Ebrahim Raisi va comportar més severitat pel que fa a aquest tipus de restriccions, distanciant-se de la posició del seu predecessor, Hassan Rohani, la qual cosa ha incrementat el descontentament popular, que se suma a les creixents crítiques a les autoritats per les restriccions als drets civils de dones, opositors, activistes i periodistes, a més de l'aprofundiment de la crisi econòmica.
En resposta, les autoritats van recórrer a una brutal repressió que va deixar més de 500 morts, segons organitzacions no governamentals, fet que va derivar en l'obertura de milers de processos contra els participants en les protestes, que van incloure condemnes a mort i execucions.
DESPLEGAMENT DE LA 'POLICIA DE LA MORAL'
L'amplitud de les protestes i les reclamacions socials, a més de les condemnes per part de la comunitat internacional, van portar l'Iran a anunciar en un primer moment la retirada de la 'Policia de la moral' del carrer, encarregada de supervisar l'ús del hijab i controlar comportaments considerats com a "immorals" per part del Govern iranià.
No obstant això, davant la reducció de la intensitat de les mobilitzacions, en gran part a causa de la repressió, els agents de la 'Policia de la moral' es van tornar a desplegar a mitjans de juliol, en una mostra que les denúncies d'activistes sobre una mesura cosmètica per part de Teheran davant la pressió --inclòs un anunci sobre la possible dissolució del cos-- anaven ben encaminades.
Amb prou feines unes setmanes abans d'aquesta decisió, el cap de l'aparell judicial de l'Iran, Gholamhosein Mohseni-Ejei, va revelar que els tribunals havien abordat fins llavors més de 20.000 casos relacionats amb les protestes i va ressaltar que prop de 100.000 detinguts havien estat alliberats, la qual cosa dona una idea de l'escala de la repressió.
Per contra, el Govern de l'Iran ha eximit en tot moment els agents implicats en la detenció d'Amini de qualsevol responsabilitat i ha apuntat a potències estrangeres i "infiltrats" com a responsables de les protestes, si bé han reconegut excessos durant l'actuació policial contra les mobilitzacions.
El mateix Raisi ha descrit aquesta setmana la mort d'Amini com "un incident" i ha defensat l'actuació de les autoritats a l'hora d'investigar el succeït, al mateix temps que ha reiterat les seves acusacions sobre "una guerra híbrida, cognitiva, política, econòmica, mediàtica i psicològica" contra l'Iran per part dels Estats Units i "països europeus".
Així mateix, ha subratllat en una entrevista concedida a la cadena de televisió nord-americana NBC, la primera en un mitjà estranger des de l'inici de les protestes, que "se sap què passarà als que s'intentin aprofitar del nom d'Amini" per "crear inestabilitat al país". "Saben que posar en perill la seguretat de la gent i de la societat implica grans costos", ha advertit, davant possibles noves protestes coincidint amb l'aniversari de la defunció de la jove.
NOU PROJECTE DE LLEI
Per la seva banda, el Parlament iranià està estudiant un projecte de llei per ampliar els càstigs contra dones i nenes que no facin servir el vel en espais públics, un text que ha portat relators de les Nacions Unides a parlar d'un "apartheid de gènere". "Les autoritats semblen estar governant a través d'una discriminació sistemàtica amb la intenció de forçar les dones i nenes a una submissió total", van denunciar recentment.
L'esborrany, presentat al maig pel Govern i l'aparell judicial iranià, té per nom 'Dono suport a la cultura de l'hijab i la castedat' i eleva les multes i inclou altres càstigs com la confiscació temporal dels vehicles d'aquelles dones que no mantinguin un compliment estricte de l'ús del vel.
Així, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Volker Turk, ha mostrat aquesta setmana la seva "greu preocupació" pel projecte i ha dit que també inclou "prohibicions de viatge i la retirada a l'accés a serveis socials", a banda de l'ús de tecnologia de vigilància per analitzar la vestimenta i comportament de les iranianes.
"Les informacions sobre dones fent front a accions legals per violacions del codi de vestimenta s'han multiplicat, fins i tot abans de l'aprovació de l'esborrany", ha lamentat Turk, que ha mostrat la seva preocupació pel retorn de la 'Policia de la moral' i ha criticat la "inadequada" rendició de comptes per les responsabilitats derivades de la mort d'Amini.
Per la seva banda, Amnistia Internacional ha denunciat que les autoritats iranianes han comès durant l'últim any "una infinitat de crims per erradicar qualsevol desafiament al seu ferri control del poder", inclosos homicidis, execucions arbitràries, tortures, assetjament a familiars de les víctimes i represàlies contra dones i nenes que qüestionin l'ús del vel.
"Les autoritats iranianes fa un any que inflingeixen una crueltat indescriptible a la població de l'Iran que, amb valentia, s'atreveix a qüestionar dècades de repressió i desigualtat", ha assenyalat la directora regional adjunta de l'ONG per a Pròxim Orient i Nord d'Àfrica, Diana Eltahawy.
"Quan es compleix un any de la mort sota custòdia de Mahsa Amini, no s'ha investigat penalment, i encara menys jutjat i castigat ni un funcionari pels delictes comesos durant i després de l'aixecament", ha afegit, al mateix temps que ha ressenyat que l'aniversari de les protestes "recorda amb cruesa als països de tot el món la necessitat d'aplicar el principi de jurisdicció universal i iniciar investigacions penals dels crims horribles comesos per les autoritats iranianes".
Eltahawy ha indicat per això que "continuen sent fonamentals les declaracions dels governs que insten les autoritats iranianes a abandonar l'ús il·legítim d'armes de foc contra manifestants, deixar d'infligir tortures sota custòdia i posar en llibertat totes les persones detingudes per exercir pacíficament els seus Drets Humans". "Aquestes accions mostren a les víctimes que no estan soles en aquests moments infausts", ha resolt.
