BRUSSELLES, 18 juny (EUROPA PRESS) -
Ucrana ha fet divendres el primer pas en la seva adhesió a la Unió Europea després de rebre el dictamen positiu de la Comissió Europea que obre un procés d'accés llarg i reversible, lligat a l'avanament en les reformes exigides per Brusselles en el camp de la justícia, la lluita contra la corrupció i els oligarques.
Després d'acceptar la sollicitud d'Ucrana, juntament amb la de Moldvia, l'Executiu comunitari proposa als Vint-i-set que considerin donar l'estatus de país candidat a l'adhesió, una decisió que s'espera en la cimera de líders europeus el 23 i 24 de juny a la capital comunitria. Llavors, se sumaran a Albnia i Macednia del Nord tots dos candidats, per que no han arrencat les converses d'accés.
Actualment, Srbia i Montenegro negocien l'entrada a la UE, mentre que Turquia manté el seu procés congelat per la falta de compromís amb els valors europeus. A part, la candidatura de Bsnia i Hercegovina porta des del 2016 en pausa a l'espera d'una srie de reformes estructurals per rebre l'estatus de candidat.
L'últim país que va ingressar a la UE és Crocia, que va aconseguir entrar-hi el 2013, una dcada després de sollicitar l'ingrés i després de sis anys de negociacions per alinear-se amb els estndards i normes comunitries i preparar-se econmicament per ser part del mercat únic.
EL PROCÉS D'ADHESIÓ ES POT REVERTIR
Aix sí, la nova metodologia per al procés d'ampliació dona un paper més important als Vint-i-set per paralitzar les negociacions i, fins i tot, revertir-les en cas que un país aspirant retrocedeixi en les reformes compromeses amb la UE.
Aprovada fa dos anys en ple imps pels dubtes que va generar la candidatura d'Albnia entre un ampli grup d'estats membres, encapalats per Frana i els Pasos Baixos, les noves directrius volen fer el procés més polític i creble, si bé els estats membre i la Comissió mai ha posat aquest mecanisme en prctica i han bloquejat les negociacions per falta de compromís.
En un moment en el qual tota la UE i els seus socis imposen sancions a Rússia per la invasió militar d'Ucrana, destaca la posició de Srbia que no s'ha alienat amb aquestes sancions en un clar xoc amb els seus compromisos com a aspirant a la UE, fet que ha generat debat sobre si se li hauria d'aplicar aquesta clusula.
En el cas d'Ucrana, les noves regles poden tenir repercussions negatives ja que, segons reconeix la mateixa Comissió Europea, no totes les condicions que demana són assumibles per a un país en un context de guerra. A més, el dictamen assenyala concretament l'opció de fer marxa enrere en el procés i recorda que la nova metodologia fixa que els passos en la UE es poden revertir si les condicions exigides no es compleixen.
CONDICIONS I REVISIÓ A FINALS DEL 2022
Brusselles condiciona l'estatus de candidat a una srie de reformes que assumeix que el Govern de Volodímir Zelenski engegar. En concret, apunta a la reforma de la judicatura, la llei contra oligarques i comptar amb una agncia anticorrupció operativa.
En matria econmica, reconeix marge de millora per al funcionament del seu sistema i avisa que per fer front a la pressió competitiva en la UE dependr de manera crucial de com es dissenyin i executin les inversions de postguerra a Ucrana. L'Executiu europeu far seguiment dels progressos d'Ucrana en les condicions marcades i s'espera una avaluació per a finals del 2022.
En una roda de premsa, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha posat l'accent al fet que les regles d'adhesió són "dinmiques" i admeten reversibilitat si es registren reculades en les reformes compromeses. "El que és important del procés és que mostra que és el mateix país el que ho té a les seves mans, en cas que hi hagi avanos, s'estanqui o hi hagi reculades", ha apuntat.
Ucrana, de moment, no es beneficiar dels fons de preadhesió que la UE destina als pasos embarcats en la senda comunitria per finanar reformes democrtiques. Fonts europees addueixen que el mecanisme no és automtic i, per accedir als fons, un país ha d'aparixer explícitament entre els beneficiaris, la qual cosa arribaria via proposta de Brusselles més endavant.
