NOVA YORK, 8 d'agost (EUROPA PRESS)
La Declaració sobre els Pobles Indígenes aprovada l'any passat per l'Assemblea General de l'ONU "no canvia la vida diària dels homes, dones i nens els drets dels quals defensa" la mateixa, segons l'Alta Comissionada adjunta de l'ONU per als drets humans, Kyiung Wha Kan i l'enviat especial de l'ONU per als drets humans i Llibertats Fonamentals dels pobles indígenes, James Anaya.
"Per a això necessitem el compromís polític dels Estats, la cooperació internacional, el suport i la bona voluntat de tothom en general, per crear i implantar una gamma de programes pràctics, dissenyats i consultats amb els pobles indígenes", segons Wha Kan i Anaya.
La Declaració estableix normes mínimes per a la supervivència, dignitat i benestar dels 5.000 grups indígenes, que comprenen aproximadament 370 milions de persones.
En un comunicat a part, Anaya ha expressat la seva preocupació sobre les informacions de desplaçaments arbitraris i altres abusos soferts pels membres de la comunitat Charco la Pava, que forma part de la comunitat indígena de Ngöbe, a la província panamenya de Bocas del Toro, on es fa la construcció d'un projecte hidroelèctric.
"Observo amb preocupació les violacions dels drets humans sofertes pels membres de la comunitat de Charco la Pava, així com l'arbitrari desplaçament de les seves terres, la pèrdua de les seves llars i la destrucció dels seus cultius, a més d'altres abusos com l'excessiu ús de la força i la detenció de membres de la comunitat que s'han oposat a la construcció del projecte hidroelèctric, incloses dones i nens", ha afirmat Anaya.
L'Alt Comissionat també ha expressat la seva preocupació pel deteriorament de la situació i perquè, donada la presència de forces policials armades a la zona, la situació podria empitjorar. Ha afegit que el projecte podria provocar les inundacions completes de la comunitat.
En un altre informe publicat avui, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), ha afirmat que el desplaçament forçat devasta les vides dels pobles indígenes de Colòmbia. "Hi ha prop d'un milió d'indígenes a Colòmbia, que pertanyen a més de 80 grups diferents d'indis americans, amb prop de 60 llengües diferents. La majoria d'aquests grups ha estat víctima de desplaçaments forçosos o ha estat amenaçada com a conseqüència del conflicte armat", ha afirmat el portaveu d'ACNUR, Ron Redmond.
Redmond ha afegit que tots els anys, entre 10.000 i 20.000 indígenes són escorcollats per les autoritats nacionals després de ser obligats a abandonar les seves terres, i ha posat èmfasi que la supervivència econòmica, social i cultural de les comunitats indígenes depèn dels seus forts vincles amb les seves terres ancestrals. "En molts casos, perdre el seu territori i traslladar-se a l'ambient totalment estrany de les ciutats amenaça la supervivència del grup i dels seus membres", ha afegit Redmond.
