Actualitzat 13/03/2017 17:52

L'ONU denuncia que els militars birmans han degollat, assassinat, violat i cremat vius els rohingyes

Nur Kaida, a Rohingya child from Myanmar is seen in a confinement area in Kuala
FAUZAN IJAZAH/ACNUR

GINEBRA, 13 març (Reuters/EP) -

La relatora especial de l'ONU a Birmània, Yanghee Lee, ha comparegut aquest dilluns davant el Consell de Drets Humans de l'ONU per denunciar la campanya sistemàtica de persecució de la minoria musulmana rohingya per part de les forces militars birmanes amb la intenció d'acabar amb aquesta minoria fins i tot mitjançant la via burocràtica. Centenars, si no milers, de rohingyes podrien haver mort en els últims mesos en mans de les forces de seguretat birmanes.

"He escoltat de fets horribles com degollacions, tirotejos indiscriminats, incendis de cases amb persones lligades a l'interior, llançament de nens molt petits a les flames o violacions en grup i altres classes de violència sexual", ha explicat Lee.

Les forces militars birmanes van anunciar a mitjan febrer el final d'una operació de seguretat en l'estat de Rajine, habitat pels rohingyes, i tant Nacions Unides com diferents ONG han denunciat que es podrien haver perpetrat crims contra la Humanitat i neteja ètnica.

Lee ha explicat que la vida quotidiana dels rohingyes segueix sent molt difícil a causa de la destrucció de les seves llars i l'elaboració d'un cens amb criteris qüestionables. "Realitzar un cens en el qual si estàs absent poden treure't de la llista que suposa l'única prova legal de la seva residència a Birmània indica que el Govern podria estar intentant expulsar la població rohingya del país. Sincerament espero que aquest no sigui el cas", ha apuntat la relatora.

L'ofensiva militar va començar després de la mort el 9 d'octubre de nou policies en un atac d'individus armats. Uns 75.000 rohingyes han fugit des de llavors a Bangladesh on, segons Lee s'escolta "relat esquinçador després de relat esquinçador".

La relatora va visitar dues vegades Birmània durant 2016 i també va estar en l'estat de Rajine, però a l'últim moment li van impedir entrar en l'estat de Kachin, una altra zona de violència ètnica. "Haig de confessar que hi ha moments en els quals em vaig qüestionar seriosament la naturalesa de la cooperació", ha revelat.

BIRMÀNIA NEGA QUE SIGUIN CRIMS CONTRA LA HUMANITAT

No obstant això, l'ambaixador birmà davant el Consell de Drets Humans, Htin Lynn, ha assegurat que les acusacions de crims contra la Humanitat no estan verificades i ha advertit que és un discurs esbiaixat. A més, Lynn ha destacat que les operacions a Rajine van acabar i el toc de queda ha estat flexibilitzat recentment.

"La situació en l'estat de Rajine és d'una naturalesa molt complexa i per tant requereix de respostes complexes. També requereix una major comprensió de la comunitat internacional", ha argumentat.

Així, ha explicat que els problemes relacionats amb Drets Humans no es poden resoldre en un any, en referència al mateix temps que porta Aung San Suu Kyi al capdavant del Govern de Birmània. Com a exemple, ha citat que el nombre de presos polítics s'ha duplicat fins als 170 en aquest mateix període.

L'Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides, Zeid Raad al-Husein, ha defensat la creació d'una comissió d'investigació de l'ONU així com una investigació del Tribunal Penal Internacional per esclarir què ha passat amb els rohingyes.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés