L'acostament amb el Govern de Maduro marca la setmana prvia, amb revisió de sancions i excarceracions incloses
MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
Els simpatitzants dels principals partits de l'oposició veneolana estan cridats a votar aquest diumenge en unes eleccions primries de les quals hauria de sortir un candidat comú per a les prximes presidencials, amb vista a fer un front comú contra el 'chavisme' després d'anys marcats precisament per les discrepncies públiques entre alguns dels principals actors opositors.
"Qui resulti electe o electa ens representar en l'elecció presidencial del 2024", segons es recull del web de la Comissió Nacional Primria, creada ad hoc per a una cita amb la qual l'oposició vol tancar les esquerdes obertes en l'etapa més recent, després que la constitució d'un govern parallel al de Nicolás Maduro i encapalat per Juan Guaidó no es va traduir en un canvi real al país sud-americ.
Inicialment, tretze dirigents es van postular en aquesta cursa, encapalada des d'un inici per María Corina Machado, líder de Vine Veneuela i una de les figures més recognoscibles de l'oposició tant dins com fora del país. Machado continua en llia malgrat que a finals de juny la Contraloría General de la República va ordenar inhabilitar-la durant 15 anys pel seu suport a les sancions internacionals i irregularitats administratives, entre altres acusacions.
Tericament, no pot exercir cap crrec públic, per en els últims mesos la seva figura s'ha consolidat i fins i tot ha aconseguit el suport d'altres aspirants com Freddy Superlano, que la setmana passada va retirar la seva candidatura en una compareixena al costat de Machado. Superlano representava Voluntat Popular, partit integrat, entre d'altres, per Leopoldo López i Juan Guaidó, que el gener del 2019 es va autoproclamar 'president encarregat' de Veneuela amb l'aval de més de mig centenar de pasos.
També s'ha retirat Henrique Capriles, l'últim gran candidat unitari de l'oposició en unes eleccions presidencials i que es va quedar a prop d'imposar-se al difunt Hugo Chavéz el 2012 i a Maduro l'any següent --en el segon intent el van separar de l'actual mandatari una mica més de 220.000 vots--. Malgrat tot, la inhabilitació que pesava sobre ell podia ser un llast amb vista als comicis de l'any vinent.
TAULA DE NEGOCIACIONS
L'anullació de les diferents inhabilitacions és precisament una de les demandes que ha plantejat la Plataforma Unitria en la sorprenent represa dels contactes aquesta mateixa setmana amb el Govern de Maduro. Totes dues parts van tancar a Barbados un principi d'acord per a la celebració d'eleccions l'any vinent, en un gest indit ben rebut pels diferents actors nacionals i internacionals.
Aquest primer pacte va ser suficient perqu els Estats Units aixequés temporalment les sancions sobre la indústria petroliera de Veneuela i autoritzés el primer vol de migrants retornats al país sud-americ, mentre que les autoritats 'chavistes' van permetre l'alliberament de cinc presos polítics, entre els quals el periodista Roland Carreño i l'exdiputat Juan Requesens.
Els Estats Units i la Unió Europea van celebrar en una nota al costat del Regne Unit i el Canad aquest "pas necessari en la continuació d'un procés de dileg inclusiu i la restauració de la democrcia a Veneuela", si bé recordant els reptes encara pendents, mentre que el secretari general de l'ONU, António Guterres, confia ara en qu s'apliquin "de bona fe" tots els compromisos amb vista a la celebració d'"eleccions inclusives, transparents i crebles el 2024".
VOTACIÓ "AUTOGESTIONADA"
La de les primries opositores és una votació "autogestionada" i que transcorrer de manera "exclusivament manual", després que la comissió opositora no hagi accedit als requisits que plantejava el Consell Nacional Electoral (CNE), dominat pel 'chavisme', per exercir de garant. L'ens electoral va plantejar una votació automatitzada i el retard de la cita al 19 de novembre.
L'oposició, no obstant aix, s'ha esforat a defensar que ser un procés transparent i que els resultats, per tant, seran igualment legítims. Així, ha establert una srie de condicions per participar-hi, com són tenir més de 18 anys i estar inscrit en el Registre Electoral abans del 31 de maig.
Els organitzadors habilitaran poc més de 3.000 centres electorals repartits per més de 330 municipis --la prctica totalitat dels que conformen Veneuela--, mentre que el procés també contempla el vot per a prop de 400.000 expatriats, uns 55.000 dels quals a Espanya.
En el cas d'Espanya, hi haur vuit centres de votació repartits per diverses ciutats: Madrid, Barcelona (Centre Cívic del Sortidor), Valncia, Santa Cruz de Tenerife, Vigo, Bilbao, Las Palmas de Gran Canria i Mlaga.
Els Estats Units i la Unió Europea van celebrar en una nota, juntament amb el Regne Unit i el Canad aquest "pas necessari en la continuació d'un procés de dileg inclusiu i la restauració de la democrcia a Veneuela", tot i que recordant els reptes encara pendents, mentre que el secretari general de l'ONU, António Guterres, confia ara en qu s'apliquin "de bona fe" tots els compromisos amb vista a la celebració d'"eleccions inclusives, transparents i crebles el 2024".
