BRUSSEL·LES, 8 jul. (EUROPA PRESS) -
Els caps d'estat i de govern de l'OTAN donaran llum verda en la cimera d'aquest 8 i 9 de juliol a Varsòvia al reforç militar en el flanc est, en resposta a la intervenció russa a Ucraïna, amb el desplegament de quatre batallons als països bàltics i Polònia i acordaran accions per respondre a l'amenaça terrorista al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, especialment l'auge d'Estat Islàmic. La cita inevitablement estarà marcada pel referèndum de la sortida del Regne Unit de la UE, un assumpte que podria discutir-se en el sopar de divendres.
L'OTAN i la UE també acordaran aquest divendres, en una reunió prèvia al començament de la cimera, el reforç de la cooperació entre les dues organitzacions, que s'ha vist molt limitada pel conflicte turcoxipriota fins ara, tot i que el seu acord per cooperar al mar Egeu per frenar l'arribada de refugiats ha obert una nova perspectiva.
Les dues parts reconeixen a més que el reforç de la seva cooperació és encara més important després del Brexit. S'espera que les dues parts es comprometin, en una declaració conjunta, a avançar en la cooperació en àrees com les amenaces híbrides, la ciberseguretat i la comunicació estratègica, la seguretat marítima i la consolidació de les capacitats de seguretat de països fràgils i a avançar en la coordinació d'exercicis, tot i que no seran conjunts.
Els presidents del Consell Europeu, Donald Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president estatunidenc, Barack Obama, també abordaran en una trobada prèvia divendres l'impacte del Brexit i les negociacions de l'acord de lliure comerç que negocien. La UE deixarà clara la necessitat que Washington avanci en algunes de les concessions que demana, particularment més accés per a les empreses europees a la contractació pública als EUA, segons ha avançat una font d'alt nivell europea.
LLUM VERDA A QUATRE BATALLONS
En la cimera de Varsòvia, els caps d'estat i de govern aliats prendran noves decisions per reforçar la posició de defensa i dissuasió de l'OTAN davant de l'amenaça russa a l'est i la inestabilitat i el terrorisme al sud, que centraran el primer dia de la cimera i discutiran en el sopar les relacions amb Rússia i potser l'impacte del Brexit.
Així, confirmaran el desplegament de quatre batallons al flanc est de manera rotatòria -prop de 4.000 militars segons fonts aliades-- per dissuadir Moscou de qualsevol atac i els primers elements dels quals s'espera que es despleguin sobre el terreny "a començaments del 2017". També acordaran posar en marxa "una presència a mida al sud-est basada a una brigada multinacional a Romania" per fer exercicis al mar Negre. Moscou ja ha avisat que respondrà al reforç militar de l'OTAN a prop de les seves fronteres.
Alemanya i el Regne Unit han anunciat que encapçalaran els batallons a Lituània i Estònia i s'espera que els EUA lideri el batalló a Polònia, i el Canadà, a Letònia, una cosa que es concretarà en la cimera. També s'espera que altres països avancin les seves possibles contribucions als batallons, entre ells França, Dinamarca i Països Baixos.
A priori es descarta que Espanya anunciï una contribució per als batallons a l'est a Varsòvia, tenint en compte que el Govern de Mariano Rajoy, que assisteix a la cimera, està "en funcions" i ja va liderar la missió de policia aèria de l'OTAN als Bàltics els primers quatre mesos de l'any, amb quatre avions de combat, segons diverses fonts diplomàtiques.
