PARÍS, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
El president de França, Emmanuel Macron, s'ha mostrat favorable al fet que s'al·ludeixi de forma específica a Còrsega en la Constitució, com a forma de "reconèixer la seva identitat i ancorar-la en la República", però ha rebutjat altres reivindicacions nacionalistes en matèria de llengua o residència.
Macron ha fet la seva primera visita a l'illa des que va arribar a l'Elisi. El viatge ha arribat després de la recent victòria dels nacionalistes en les eleccions regionals de desembre del 2017, però el president gal ha reiterat que no està disposat a cedir en algunes de les seves reivindicacions històriques.
Flanquejat per les banderes de França i la Unió Europea, Macron ha rebutjat la proposta de cooficialitat per a la llengua corsa, argumentant que, "en la República francesa, hi ha una llengua oficial i és el francès". "El bilingüisme no és la cooficialitat", ha postil·lat.
També ha rebutjat la iniciativa per fixar un "estatut de resident" a Còrsega, així com l'amnistia per als condemnats per la violència independentista que es va perllongar durant 40 anys, fins que els terroristes van deposar les armes l'any 2014.
La principal concessió de Macron al nacionalisme ha arribat amb un gest tan inesperat com simbòlic com és "que Còrsega sigui esmentada en la Constitució" de França, segons mitjans gals.
En la seva opinió, seria "una manera de reconèixer la seva identitat i d'ancorar-la en la República", per la qual cosa ha plantejat que aquesta proposta es debateixi "el mes vinent", abans dels debats que arrencaran en primera per reformar la Carta Magna en un sentit més ampli.
Macron tampoc ha tancat la porta a noves "formes de fiscalitat local", encara que tenint en compte la solidaritat. "Com es pot voler una autonomia fiscal i al mateix temps demanar encara més solidaritat nacional?", ha advertit el president, obert no obstant això a l'ampliació d'un pla d'inversions i a la revisió de la normativa d'urbanisme.
