El continuisme de Macron parteix amb avantatge contra una Le Pen que, no obstant aix, ja no genera tant rebuig en l'electorat francs
MADRID, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
Frana es llevar dilluns sabent si viur cinc anys més d'Emmanuel Macron a l'Elisi o tindr, per primera vegada, una persona d'extrema dreta al comandament del país. La segona volta de les eleccions presidencials enfronta Macron --i una visió moderada de Frana i d'Europa-- amb una Marine Le Pen que, a fora de modelar imatge i discurs, aspira a rascar suports fins i tot entre esquerrans desencantats.
Tots dos candidats ja van viure un primer cara a cara en les presidencials del 2017. Llavors, Macron va obtenir un 66 per cent dels vots i Le Pen es va haver de conformar amb menys del 34 per cent, per l'escenari polític, econmic i social d'aleshores no és el mateix que el d'ara, ni dins ni fora de les fronteres franceses.
Macron va fer valer la seva condició de favorit en la primera volta del 10 d'abril i va obtenir més del 27 per cent dels sufragis, més de quatre punts per sobre de la seva rival directa. Aquest primer assaig va servir per demostrar que la líder d'Agrupació Nacional té uns electors fidels, com ha demostrat en les últimes grans cites electorals.
Els sondejos dibuixen ara un avantatge d'uns deu punts percentuals per a Macron per a aquesta segona volta, fet que, si es confirma, suposaria per Le Pen millorar el seu resultat del 2017, per tant el president com el seu equip s'han esforat aquestes últimes dues setmanes per deixar clar que no es pot donar res per suposat.
Temen el fantasma de la desmobilització electoral i que no n'hi hagi prou amb prcticament tots els candidats derrotats en la primera volta --i dirigents europeus com l'espanyol Pedro Sánchez-- han demanat el vot per Macron. Només Éric Zemmour ha recolzat a Le Pen, mentre que l'esquerr Jean-Luc Mélenchon ha instat a no votar per la ultradreta ni abstenir-se, en una postura ambigua.
DOS CANDIDATS AMB DOS PERFILS
Macron no vol ser president d'un sol mandat com els seus predecessors immediats, Nicolas Sarkozy i Franois Hollande, i per a aix s'ha mirat de presentar com un governant solvent, una garantia d'estabilitat que, al marge de les seves inclinacions liberals i de centredreta, pugui acontentar un ampli ventall de l'electorat.
Ja no és la novetat de fa cinc anys, per el fundador de La República En Marxa (LREM) ha provat de fer d'aquesta experincia la seva principal basa de victria. Davant dels qui l'acusen d'elitista, ha reforat una imatge de proximitat, amb converses improvisades amb ciutadans durant els actes de campanya i fotografies oficials desenfadades.
Le Pen, per la seva banda, es defineix com a "patriota" davant dels polítics tradicionals que, en la seva opinió, han fallat el país durant dcades. Inclou Macron dins d'aquesta elit, mentre prova de presentar una imatge més amable per evitar l'associació que es va fer amb el seu pare, fundador del Front Nacional i impulsor de la ultradreta política moderna a Frana.
Un dels principals reptes de Macron, evidenciat al debat televisat de dimecres, ha consistit a deixar en evidncia les costures del discurs de Le Pen i recalcar la seva ideologia ultradretana sense demonitzar-la ni semblar arrogant, adjectiu que li han atribut una vegada i una altra els seus rivals polítics.
Analistes i mitjans coincideixen que el mandatari va sortir vencedor del debat, en el qual Le Pen, no obstant aix, no es va veure igual d'acorralada que el 2017 --ella mateixa ha reconegut que el debat de llavors és l'error més gran de la seva carrera política--. Macron va triomfar, per ni molt menys va deixar KO la seva contrincant.
L'OMBRA DE PUTIN
Uns 48 milions de francesos estan cridats les urnes, en un procés que arrenca dissabte per als territoris d'ultramar i que conclour a partir de les 19.00 de diumenge, quan tancaran la majoria dels collegis electorals i es comenaran a difondre els primers sondejos a peu d'urna i resultats oficials.
Aquesta mateixa nit es coneixer el vencedor d'una cursa que ha estat esquitxada per tot tipus de contratemps, en la qual l'ofensiva militar llanada per Rússia sobre Ucrana ha acabat per impregnar-ho tot, des del calendari de Macron per fer oficial la seva candidatura als missatges que l'un i l'altre candidat s'han llanat entre ells.
No en va, Le Pen ha passat de presumir de la seva proximitat al president rus, Vladímir Putin, a intentar que desaparegui --el seu partit va eliminar milers de fullets amb una foto de tots dos junts-- i condemnar la invasió d'Ucrana. Macron, que ha millorat en els sondejos després d'implicar-se de ple en la crisi ucranesa, ha recalcat, en diverses ocasions, el passat russfil de Le Pen.
El líder de LREM, per la seva banda, té com a principal llast el desgast d'haver estat cinc anys al capdavant del poder, anys en els quals ha viscut una protesta social sense precedents en la histria recent de Frana, la de les 'armilles grogues', i una pandmia, la de covid-19, que ha posat a prova l'estabilitat dels governs i la seva capacitat de resposta a gran part del món.
Macron reivindica que encara li queda feina per fer i afronta aquesta segona volta amb noves promeses sota el bra, entre les quals pujar l'edat de jubilació, afavorir la independncia energtica o endurir les polítiques d'asil, en una amalgama de mesures amb la qual confia tornar a pescar vots a esquerra i a dreta de l'espectre polític.
El president també aspira al fet que la seva imatge i la de Frana transcendeixi fronteres, per a aix es continua reivindicant com a líder europeista i un fidel aliat dins de l'OTAN. Le Pen, que ja no rebutja la UE ni l'euro frontalment, aposta, en canvi, per una "Europa de nacions" i per treure Frana del Comandament Aliat de l'OTAN.
El seu airejat patriotisme passa a nivell intern pel proteccionisme econmic i, en el social, per posar límit a l'arribada d'immigrants i restringir l'ús del vel islmic a l'espai públic. Entre els seus models a seguir hi ha l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, i el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán.
I DESPRÉS, QU?
La cita d'aquest diumenge ser clau en un any en el qual Frana renovar les principals institucions i que tindr al juny el que Mélenchon ha anomenat la "tercera volta". Se celebraran eleccions legislatives, marcades pel que passi en les presidencials.
Si perd l'actual inquilí de l'Elisi en la segona volta, s'avanar el debat que ja circula sobre les possibilitats de supervivncia del moviment que ell va fundar, sobre si pot existir un 'macronisme' sense Macron. Si guanya, acumularia almenys dos mandats, i s'aproparia a noms com Jacques Chirac, Franois Miterrand i Valéry Giscard d'Estaing.
Per a Le Pen, una derrota podria ser definitiva si realment compleix el que va dir fa poc en una entrevista, en la qual va anunciar que, "tericament", no es presentaria de nou a unes eleccions. No obstant aix, ni el seu actual pes polític ni la seva edat (53 anys) permeten descartar que repetixi en un assalt final a l'Elisi.
El que sí que sembla clar a hores d'ara és que els partits tradicionals s'hauran de reinventar si volen sobreviure en la nova Frana. Els Republicans (antiga Unió per un Moviment Popular) i el Partit Socialista, les dues formacions que es disputaven el poder, no van sumar ni el 7 per cent dels vots en la primera volta dels comicis presidencials.
