RSF reclama a l'ONU la designació d'un representant especial per "protegir millor els periodistes"
MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
Reporters Sense Fronteres (RSF) ha donat a conèixer aquest dimecres els noms dels més grans "depredadors" de la llibertat de premsa el 2016, una llista que formen 35 subjectes, la majoria caps d'Estat o de Govern, com el veneçolà Nicolás Maduro i el turc Recep Tayyip Erdogan, tot i que figuren també grups armats, entre els quals destaca Estat Islàmic.
Segons la pròpia RSF es tracta d'"una fosca galeria de retrats" de polítics, líders religiosos, grups armats i organitzacions terroristes, alguns dels quals "causen estralls des de fa anys, i fins i tot dècades", mentre que uns altres són de recent incorporació.
"Aquests depredadors són els que més trepitgen la llibertat de premsa i cometen les pitjors atrocitats contra els periodistes, sense que se'ls molesti", ha dit el secretari general de Reporters Sense Fronteres, Christophe Deloire.
Les seves tècniques són "diverses", segons denuncia l'ONG. "Alguns torturen i assassinen valent-se dels seus braços armats, d'altres duen a terme detencions massives o arbitràries, i finalment n'hi ha que utilitzen mètodes indirectes: es valen de lleis antiterroristes, del crim de lesa majestat, o se serveixen de l'asfíxia financera", ha explicat.
RSF ha subratllat que "la llista no és exhaustiva", sinó que els que hi figuren són "els que més s'han distingit entre el 2015 i el 2016". Per aquesta raó, Deloire, en el dia Mundial contra la Impunitat dels Crims contra Periodistes, ha reclamat la designació d'un representant especial a les Nacions Unides "a fi de trencar aquest cicle infernal d'impunitat".
PRESIDENTS
Gairebé tots els integrants d'aquesta llista criminal són caps d'Estat o de Govern, majoritàriament africans, tot i que destaca igualment la presència de líders del Pròxim Orient i d'Àsia, amb només uns quants exemples americans i europeus.
Erdogan, que ostenta el títol de "depredador de la llibertat de premsa" des del 2009, ha destacat aquest any per la purga que ha emprès després del fallit cop d'Estat del 15 de juliol, que també ha tingut com a víctima els mitjans de comunicació i els seus treballadors.
"A Erdogan no li agrada la premsa o, més aviat, només li agrada quan és submisa, dòcil i l'alaba", afirma RSF. "Persegueix totes les veus dissonants armat amb una legislació antiterrorista de tan ampli espectre que permet tots els abusos", a més controla gairebé tots els grans grups mediàtics, sobretot televisions, ha apuntat l'ONG.
"Ja el 2015 el balanç de Turquia era molt fosc en matèria de llibertat de premsa: aquest any han estat interrogats 120 periodistes i almenys 19 i dos caricaturistes més han estat condemnats per 'insult al cap d'Estat'", però l'estat d'emergència declarat després del motí militar "li va donar l'oportunitat de dur a terme una batuda sense precedents" contra els informadors i tancar més de cent mitjans.
El president rus, Vladímir Putin, hi figura des de l'any 2000. Obsessionat pel control, d'acord amb RSF, ha tret endavant un paquet de "lleis lliberticides" que "criminalitzen les protestes i restringeixen el camp de la llibertat d'expressió", que combina amb "un diluvi de propaganda".
"L'atmosfera es torna ràpidament asfixiant per a aquells que qüestionen la nova onada patriòtica i neoconservadora o que, simplement, busquen defensar el periodisme de qualitat", ha lamentat RSF. Ara hi ha quatre periodistes empresonats. "La situació de la llibertat d'expressió és la pitjor (...) des de la caiguda de l'URSS", ha afirmat.
A Àfrica hi destaca la inclusió el 2015 del president burundès, Pierre Nkurunziza, com a "depredador". Això es deu al fet que l'any passat "va emprendre una intensa campanya de repressió contra els mitjans de comunicació, començant pels que van cobrir l'intent de cop d'Estat" llançat per impedir el seu tercer mandat consecutiu.
"Actualment la majoria dels periodistes burundesos s'han exiliat a Ruanda, on no tenen mitjans per guanyar-se la vida", ha denunciat RSF. Les més perseguides són les ràdios de Bujumbura, la capital, que estan tancades.
El seu homòleg sud-sudanès, Salva Kiir, també hi apareix perquè "cinc anys després de la independència del Sudan del Sud la llibertat de premsa es troba en un estat deplorable al país". Per a RSF, Kiir "no amaga la seva ambició de dirigir l'Estat d'una manera extraordinàriament autoritària" i "aquesta tendència tirànica es va exacerbar amb el conflicte que l'enfronta a l'exvicepresident Riek Machar des del 2013".
Un altre dels noms és el del president d'Eritrea, Isaías Afeworki. "Qualsevol indici de protesta es considera un atac a la seguretat nacional" i la premsa privada ja no existeix, "només sobreviuen els mitjans de comunicació de l'Estat", alerta RSF.
El president sirià, Bashar al-Assad, "s'ha guanyat a pols el títol d'enemic" de la premsa. Abans que comencés la guerra civil, el 2011, la informació "estava estrictament controlada pel poder", però "va empitjorar terriblement després". "Des d'aleshores, centenars de periodistes han estat atacats, detinguts arbitràriament o torturats", ha alertat RSF.
Ja a Àsia, hi destaca el líder nord-coreà, Kim Jong-un. "Només existeix una manera de ser periodista a Corea del Nord: fer propaganda", ha denunciat l'ONG. Els mitjans de comunicació estrangers hi estan prohibits i "ningú no té accés a Internet". "Per cometre una falta d'ortografia en el nom de Kim Jong-il (pare de l'actual mandatari), un periodista va passar tres mesos en un camp de reeducació", ha assenyalat.
A Amèrica, RSF ha apuntat a Maduro. "No li agraden els mitjans de comunicació independents i per fer-los callar ha utilitzat tota mena de tècniques: els seus amics han comprat mitjans de comunicació, (...) ha utilitzat una llei que criminalitza qualsevol contingut que qüestioni l'autoritat constituïda legítimament i se serveix de l'escassetat de paper per reduir la circulació de la premsa escrita", ha explicat.
Si bé aquests són els mandataris més rellevants aquest any, completen la llista el cubà Raúl Castro, el xinès Xi Jinping, el tailandès Prayut Chan Ocha, el congolès Joseph Kabila, el ruandès Paul Kagame, el sudanès Omar al-Bashir, el zimbabuès Robert Mugabe, l'equatoguineà Teodoro Obiang, l'egipci Abdelfatah al-Sisi, l'iranià Ali Khamenei, el saudita Salman bin Abdulaziz, l'àzeri Ilham Aliev, el kazakh Nursultan Nazarbàiev i el bielorús Aleksandr Lukaixenko, entre d'altres.
GRUPS ARMATS
En aquest apartat destaca la presència d'Estat Islàmic, la barbàrie del qual "no coneix límits als territoris que controla a Síria, a l'Iraq, a Líbia i a l'Afganistan. "Des del 2014 almenys tres periodistes estrangers han estat decapitats a Síria; desenes de periodistes i col·laboradors de mitjans de comunicació han estat assassinats a Síria i l'Iraq; i prop de 20 periodistes i col·laboradors de mitjans iraquians i sirians han estat presos com a ostatges, ha recordat RSF.
L'ONG ha esmentat també els huthis perquè "des que van prendre el control de Sanà (capital iemenita) i de la major part del país els atacs a la premsa s'han tornat innombrables".
Entre els grups armats "depredadors" de la llibertat de premsa es troba el càrtel mexicà de Los Zetas, "capaç de cometre tota mena d'actes violents per imposar la seva llei", el que fa de Mèxic "el país més perillós del continent per als periodistes".
Apareixen alhora els terroristes d'Al-Shabaab a Somàlia, els talibans a l'Afganistan i Pakistan i la secta islamista Ansarullah Bangla a Bangla Desh.
