El mandatari veneol ha proms pobresa extrema 0 al 2025
MADRID, 16 gen. (EUROPA PRESS) -
El president de Veneuela, Nicolás Maduro, ha obert la porta a la possibilitat de reprendre el dileg polític amb l'oposició instaurat a Mxic en un discurs de balan de l'any 2021 pronunciat aquest dissabte davant l'Assemblea Nacional.
Per a Maduro, "el dileg polític amb els sectors extremistes a Mxic i va ser un gran assoliment de la pacincia, la perseverana i la fe al nostre país" i aspira que al 2022 "hi hagi accions positives i que, més aviat que tard, estiguem restablint el dileg a Mxic".
Els contactes es van suspendre el 16 d'octubre amb la retirada de la delegació del Govern després de l'extradició de l'empresari colombi --i diplomtic de Veneuela-- Álex Saab de Cap Verd als Estats Units per suposadament ser testaferro de Maduro.
El mandatari veneol ha recordat en la seva Memria i Compte que Washington "s'havia comproms a respectar l'estatus diplomtic d'Álex Saab". "Hi havia un acord exprés i tcit en converses directes i indirectes", no obstant aix, quan es pretenia subscriure els acords, els Estats Units "van segrestar Alex Saab des de Cap Verd, generant la protesta indignada de la delegació veneolana a Mxic, posant fi a les negociacions".
"Aquesta va ser una decisió que li va clavar una punyalada als dilegs de Mxic", ha afirmat Madur. Per aix espera una "rectificació" de Washington perqu es puguin reprendre les converses a Mxic.
Quant a l'oposició, Maduro ha subratllat que "2021 va ser un gran any per vncer la conspiració perllongada i permanent que pretén una dualitat desestabilizadora de poder" en referncia a l'autoproclamació de Juan Guaidó com a president encarregat de Veneuela, crrec que van reconixer els Estats Units i els seus aliats. "Va ser l'any de la derrota definitiva del pla del poder parallel a Veneuela", ha afegit Maduro, que ha assenyalat com a responsables d'aquest pla la "narcooligarquia colombiana" i els Estats Units.
A més, Maduro ha destacat el retorn de gran part de l'oposició a la via electoral després dels processos de dileg "que van permetre provar l'eficincia dels debats" i reformar el Consell Nacional Electoral (CNE). Les eleccions han demostrat "la fortalesa imbatible del sistema electoral automatitzat de Veneuela".
En l'mbit regional, l'oposició ha aconseguit xits electorals com la victria a l'estat de Barinas, bressol de l'expresident Hugo Chávez. "He rebut als governadors al meu despatx amb afecte i respecte (...) a Manuel Rosales del Zulia i Sergio Garrido de Barinas. Jo em vaig comprometre a no nomenar més protectors i així ser", ha explicat.
"A Barinas va ser una batalla intensa. Garrido no estava a la llista i al final va aparixer i va guanyar (...). Aix perqu veieu les dificultats de la política (...). L'oposició va obtenir el millor resultat en les alcaldies dels últims 23 anys: va guanyar 123 de 335, nosaltres 212", ha relatat. "L'oposició ha de reconixer que és difícil guanyar el chavismo (...). Que ningú no cregui que la victria és eterna i permanent. Que ningú no cregui que la derrota és com un cstig", ha afegit.
POBRESA EXTREMA ZERO
En el seu balan, Maduro ha reconegut que la pobresa extrema s'ha mantingut en el 4,1 per cent "mesurada amb metodologia de l'ONU", xifra que s'allunya de la presentada per organitzacions independents. A més, va assegurar que el país va poder disminuir la pobresa general al 17,7 per cent, per sota del 18,4 per cent del 2020.
"Ens hem proposat per al 2025, pobresa extrema 0 per cent. Per aix cal reforar els plans de provement. Cal veure l'esfor en finances, terrenys", ha explicat.
A més, Maduro ha plantejat un nou pla estratgic de govern per 2022-2030 basat en les tres erres: Resistncia, Renaixement i Revolucionar: Resistncia moral i política per resistir al bloqueig; Renaixement de l'esperit original de la Ptria, dels valors de Veneuela i del projecte Simón Bolívar i Revolucionar per canviar-ho tot i fer-ho bé.
