La gent sobreviu "buscant fonts als parcs o recollint aigua de les teulades quan la neu es fon", explica MSF
MADRID, 10 març (EUROPA PRESS) -
La ciutat ucranesa de Mariúpol, el principal port ucrans a la riba del mar d'Azov, s'ha convertit els darrers dies en objectiu d'un setge que manté la població allada i sense amb prou feines subministraments bsics. Els pocs testimoniatges que arriben de la zona parlen d'un desastre humanitari de primer ordre.
L'atac dimecres a un hospital maternoinfantil, que segons les autoritats ucraneses va deixar almenys tres morts, ha tornat a evidenciar la nulla protecció que reben les infraestructures civils en un conflicte que va acabar d'esclatar el 24 de febrer, amb l'inici de la invasió russa.
Kíiv culpa directament les forces russes de l'atac, mentre que Moscou se'n desmarca i assegura que l'hospital ja no funcionava com a tal, sinó com una base d'extremistes ucranesos. Metges sense Fronteres (MSF), amb presncia a la zona, admet que encara és aviat per saber si era un atac "dirigit" específicament contra l'hospital o va ser un dany collateral.
Sigui com sigui, adverteix: "En una ciutat on el sistema sanitari est a la vora del collapse, privar la gent d'assistncia sanitria és una violació de les lleis de la guerra". La responsable d'emergncies de MSF, Kate White, també ha confirmat danys en habitatges i un altre hospital durant els combats d'aquests dies.
La directora executiva del Fons de l'ONU per a la Infncia (UNICEF), Catherine Russell, també es declara "horroritzada" pels fets i recorda a totes les parts que hi ha "obligacions" que han de respectar, tot i que estiguin immersos en ple conflicte.
De la seva banda, la directora de Save The Children a l'est d'Europa, Irina Saghoyan, critica que "un lloc on la gent va a buscar ajuda s'hagi convertit en un d'absoluta destrucció. "On aniran les famílies i els nens si ni tan sols els hospitals són segurs?", es lamenta.
CENTENARS DE MILERS DE PERSONES ATRAPADES
La conquesta de Mariúpol és clau per als interessos militars de Rússia, en la mesura que li permetria avanar en els esforos d'unir les zones rebels de l'est d'Ucrana amb la península de Crimea.
Aquests darrers dies hi ha hagut diversos intents d'establir corredors humanitaris, per avancen amb comptagotes. El ministre d'Exteriors ucrans ha assenyalat que entre 300.000 i 400.000 persones continuarien sent "ostatges" de les forces russes i els seus aliats, sense subministraments bsics ni comunicacions.
El president ucrans, Volodímir Zelenski, ha denunciat aquesta setmana la mort per deshidratació d'un nen, "potser per primera vegada des de la invasió nazi". "Escolteu-me, estimats aliats. Un nen s'ha mort deshidratat. El 2022!, va afirmar el mandatari per les seves xarxes socials.
Kíiv ha posat aquest cas com l'exemple d'una crisi humanitria que ha comprovat de primera m Olexander, treballador de MSF. "A Mariúpol, ara mateix no hi ha aigua potable, res, i no hi ha d'on treure'n", explica en una gravació que ha distribut la mateixa ONG.
La gent sobreviu com pot, "buscant fonts als parcs o recollint aigua de les teulades quan la neu es fon". A més a més, alerta Olexander, els ciutadans "no tenen cap manera de trobar menjar i tampoc no poden fer un foc per cuinar".
"La situació per als qui tenen nens petits també és molt, molt dolenta, perqu necessiten moltes més coses, com productes d'higiene, i no hi ha cap manera de trobar-ne enlloc", afegeix.
Les autoritats locals de Mariúpol denuncien que més de mil persones han mort com a conseqüncia del setge i els combats, una xifra impossible de verificar. L'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans (ACNUR) xifra en 516 els morts arreu del país, per esmenta expressament el desconeixement de qu est passant a Mariúpol per avanar que la dada real ser "considerablement superior".
L'Oficina per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides apunta que "les necessitats es continuen acumulant a Mariúpol, on centenars de milers de persones estan atrapades des de fa més de deu dies en condicions extremes".
