Rabat vol que segueixin els passos de Trump o almenys que donin suport al pla d'autonomia en els termes que ho va fer Espanya
MADRID, 5 març (EUROPA PRESS) -
"La qüestió del Sahara constitueix les lents amb les quals el Marroc mira el món i és el criteri clar i senzill amb el qual mesura la sinceritat de les amistats i l'eficcia de les associacions". Així de rotund es va mostrar el passat 20 d'agost el rei Mohamed VI en un missatge el destinatari final del qual era, principalment, Frana, per també altres pasos europeus que es resisteixen a avalar les seves tesis respecte a l'antiga colnia espanyola.
El missatge a Twitter que va publicar el llavors president nord-americ, Donald Trump, el 10 de desembre del 2020 reconeixent la sobirania del Marroc sobre el Shara va suposar un punt d'inflexió en la campanya que la diplomcia marroquina ha estat desplegant per sumar partidaris a la seva causa, que forma part del seu territori i, per tant, no est per descolonitzar com propugna l'ONU.
La carta que va enviar el president del Govern central, Pedro Sánchez, el mar passat a Mohamed VI, en la qual li traslladava que considerava que el pla d'autonomia marroquina pel Shara del 2007 és "la base més seriosa, creble i realista" per resoldre el conflicte, va donar ales a Rabat en la seva particular croada.
El mateix monarca ho va valorar en el discurs, en el qual també es va referir a la "inamovible posició dels Estats Units" que va suposar "un veritable incentiu" i també va encomiar "la posició clara i responsable d'Espanya, la nostra vena, que bé coneix l'origen i la realitat d'aquesta discrepncia".
Tant Mohamed VI com el Govern marroquí no han ocultat el desig que altres pasos segueixin els passos d'Espanya i, si pot ser, dels Estats Units, que amb Trump van arribar més lluny en reconixer la marroquinitat del Shara.
El primer ministre, Aziz Akhannouch, va aprofitar una entrevista en un diari francs el gener passat per defensar que "París no pot ser simplement un observador" mentre es produeixen "grans evolucions en el reconeixement, per les grans potncies, de la sobirania del Marroc sobre les nostres Províncies del Sud", amb referncia al Shara.
POLS AMB FRANA
Per a Rabat és especialment important que Frana faci aquest pas i així li ho han fet veure en repetides ocasions, per el Govern gal no ha donat el seu bra a torar ara com ara. París ha deixat clar que dona suport al pla d'autonomia pel Shara, com va fer des del principi, no obstant aix no creu que se l'hagi de considerar com l'única solució possible.
La relació bilateral entre tots dos pasos, tradicionalment bona, travessa una crisi que s'ha vist agreujada en l'últim mes per la votació a l'Eurocambra d'una moció crítica amb el Marroc i que al regne alauí s'ha denunciat que va estar promoguda pel líder dels liberals de Renew, Stéphane Sejourné, un estret aliat del president francs, Emmanuel Macron.
En aquest context, Macron va oferir una branca d'olivera aquesta setmana, expressant la seva voluntat d'"avanar" malgrat les "polmiques" i va valorar la seva bona relació personal i d'amistat amb Mohamed VI. La reacció de Rabat va ser fulminant: "Les relacions no són ni amistoses ni bones, ni entre tots dos governs ni entre el Palau Reial i l'Elisi", va traslladar una font governamental autoritzada al diari 'Jeune Afrique'.
La font va qüestionar que tant l'aprovació de la resolució de l'Eurocambra com també les acusacions de la premsa francesa que el Marroc hauria espiat Macron i altres personalitats amb el programari 'Pegasus' es poguessin haver fet "sense una implicació de les autoritats franceses". Totes dues qüestions formen part d'"una ofensiva l'objectiu de la qual és tenir un ascendent sobre el Marroc i contenir les seves decisions internes i de política exterior", va denunciar.
SUPORT D'USTRIA
Mentre es produa aquesta nova picabaralla amb Frana, visitava Rabat el canceller austríac, Karl Nehammer, i signava una declaració conjunta en la qual ustria sosté que el pla d'autonomia marroquina és "una base de solució al discrepant entorn del Shara marroquí, acceptada per totes les parts".
Aquesta declaració, que no arriba al nivell de la que va fer Espanya i molt menys a la que va expressar en el seu moment Trump, ha estat vista tant pel Govern com per la premsa marroquina com un nou assoliment per a la seva causa.
El ministre d'Exteriors, Naser Burita, va celebrar el posicionament i també la incipient obertura de consolats d'alguns pasos a les ciutats de Dakhla i Al-Aaiun, que va qualificar com un "missatge" per a d'altres, mentre que el diari 'Le Matin' destacava l'endem que ja eren dotze els pasos de la UE alineats amb la tesi marroquina: Espanya, Alemanya, Pasos Baixos, Blgica, Luxemburg, Hongria, Eslovquia, Xipre, Frana, Romania, Portugal i ara també ustria.
VICTRIES TCTIQUES
Per l'investigador Haizam Amirah Fernández del Real Institut Elcano, tant aquestes declaracions com l'obertura de consolats anunciada per gairebé una trentena de pasos --sobretot africans-- al Shara constitueixen "victries tctiques". "La realitat sobre el terreny i l'equilibri de forces va per una altra banda", subratlla en unes declaracions a Europa Press.
"El Marroc est pressionant altres pasos perqu segueixin els passos de Trump", per ara com ara cap país de pes ho ha fet, com tampoc cap organització internacional com l'ONU, la UE, la Unió Africana o fins i tot la Lliga rab, apunta aquest expert, que incideix que, amb l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, tot i que no es va fer marxa enrere pel que fa a la declaració per Trump, no s'ha continuat aprofundint en aquest posicionament.
Així, recorda que de moment no s'ha obert el consolat que Trump va prometre a Dakhla, tampoc no s'han dut a terme maniobres militars conjuntes a territori sahrauí com volia Rabat i "Washington no ha convidat altres pasos a seguir els passos de Trump" qui, a més, va prendre la decisió després de perdre la reelecció.
A més, Washington sosté ara, cada vegada que es parla del pla d'autonomia marroquina, que és "un enfocament potencial per aconseguir les aspiracions del poble del Shara Occidental", lluny de considerar-ho com la millor base per resoldre el conflicte, com va fer Sánchez amb la seva carta a Mohamed VI.
D'altra banda, Amirah Fernández crida l'atenció sobre el fet que malgrat que Trump va fer aquest pas per acompanyar el restabliment de relacions entre el Marroc i Israel, aquest últim país continua sense reconixer el Shara com a marroquí mentre que el Marroc encara no ha obert la seva ambaixada a territori israeli. Israel no ho ha fet "perqu sap que enfadaria molt a alguns dels seus socis africans, la qual cosa molesta el Marroc", valora.
Així, l'analista de l'Institut Elcano adverteix que la intenció del Marroc de "resoldre sense acord polític ni consulta a la població no soluciona el conflicte i podria generar enfrontaments més grans" al Magrib i per extensió al Sahel, ats que la rivalitat entre Rabat i Alger es troba en una de les seves mximes cotes i existeix "un risc d'escalada o d'accident" entre tots dos pasos, sumits, a més, com estan, en una cursa armamentística.
