La primera ministra arremet contra l'oposició i es presenta com una candidata "forta i estable"
LONDRES, 18 Abr. (EUROPA PRESS) -
La primera ministra britànica, Theresa May, ha anunciat aquest dimarts que sol·licitarà al Parlament la convocatòria d'eleccions anticipades per al proper 8 de juny amb la finalitat d'enfortir la posició negociadora del país de cara al Brexit i garantir l'estabilitat.
En una inusual compareixença davant la seva residència en el número 10 de Downing Street, ha criticat durament l'oposició, principalment els laboristes, acusant-la d'afeblir amb la seva postura la posició negociadora de Londres amb la UE i de generar incertesa i inestabilitat.
May va sol·licitar formalment a la Unió Europea l'inici de les converses per al Brexit el passat 29 de març, després que els britànics decidissin en el referèndum del 23 de juny del 2016 per un 52 per cent que volien abandonar el bloc. En aquest sentit, la primera ministra ha defensat que el seu Govern ha complert amb el "mandat" i ha recalcat que "el Regne Unit està abandonant la UE i no hi pot haver marxa enrere".
"En aquest moment de gran significat nacional hauria d'haver-hi unitat a Westminster però, en comptes d'això, hi ha divisió", ha lamentat la 'premier' i ha retret als laboristes les seves amenaces de "votar en contra de l'acord final que aconseguim amb la UE" o als liberaldemòcrates la intenció de paralitzar el Govern. També s'ha mostrat crítica amb la postura de la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, i del seu partit, el SNP, així com amb alguns lords.
"Els nostres oponents creuen que perquè la majoria del Govern és tan petita la nostra resolució s'afeblirà o que poden obligar-nos a canviar el rumb" però, ha afegit taxatiu, "s'equivoquen, subestimen la nostra determinació a fer la feina".
En aquest sentit, May ha assegurat que no està disposada a "permetre'ls posar en perill la seguretat de milions de treballadors a tot el país perquè el que estan fent perjudica la feina que hem de fer per preparar-nos per al Brexit i afebleix la posició negociadora del Govern a Europa".
ELECCIONS ARA, ENCARA QUE A "CONTRACOR"
La primera ministra ha reconegut que ha accedit a "contracor" al fet que és necessari convocar eleccions anticipades i que han de ser "ara" perquè en cas contrari l'oposició continuarà "amb el seu joc polític" i el país afrontaria les properes eleccions generals, previstes per al 2020, en la "fase més difícil" de la seva negociació amb la UE.
"La divisió a Westminster posaria en perill la nostra capacitat de fer un Brexit reeixit i provocaria incertesa i inestabilitat al país", ha insistit, i ha subratllat que encara hi ha una "oportunitat" ara, ja que la UE encara està elaborant la seva "posició negociadora" i encara no han començat les converses detallades.
"Des que em vaig convertir en primera ministra vaig dir que no hauria d'haver-hi eleccions fins al 2020 però ara he arribat a la conclusió que l'única manera de garantir certesa i estabilitat en els propers anys és celebrant aquestes eleccions i buscant el vostre suport per a les decisions que haig de prendre", ha explicat May als britànics.
REPTE A l'OPOSICIÓ
Així mateix, després d'avançar que el Govern presentarà demà una moció a la Cambra dels comuns perquè les eleccions se celebrin el 8 de juny, ha reptat l'oposició a votar-hi a favor i reunir així els dos terços necessaris perquè la cita amb les urnes pugui realitzar-se.
Segons ha dit, l'oposició s'enfronta al "repte senzill" de demostrar que no s'oposa al Govern només per oposar-s'hi i no tracta "la política com un joc". "Votem demà la celebració d'eleccions (...) i deixem que la gent decideixi", ha comminat.
La primera ministra ha aprofitat per explicar als ciutadans que al juny hauran de decidir si volen un "lideratge estable i fort en l'interès nacional" que ofereixen ella i els conservadors o, per contra, "una coalició inestable liderada per (el líder laborista) Jeremy Corbyn" i amb suport dels liberaldemòcrates.
Les compareixences davant Downing Street solen reservar-se per fer grans anuncis. May només havia parlat des d'aquí després de succeir David Cameron com a primer ministre, mentre que aquest va fer des d'aquí l'anunci de la seva renúncia després del fracàs del referèndum sobre el Brexit.
