El país haurà de negociar un nou acord amb la UE i traslladar el dret comunitari a la seva legislació
LONDRES, 29 Març (EUROPA PRESS) -
El Regne Unit ha efectuat aquest dimecres l'últim tràmit per iniciar el seu divorci definitiu de la Unió Europea: l'activació de l'Article 50 del Tractat de Lisboa. El Govern de Theresa May compleix així amb el calendari que es va fixar fa uns mesos, després que els britànics decidissin al juny en referèndum que volien abandonar el bloc.
El president del Consell europeu, Donald Tusk, ha rebut aquest dimecres la notificació formal del Govern britànic per iniciar les negociacions de la seva sortida del club comunitari, les condicions de la qual hauran de pactar-se en un termini màxim de dos anys.
"Després de nou mesos, el Regne Unit ho ha activat", ha anunciat Tusk a les xarxes socials.
Arrenca així un procés irreversible que acabarà amb la sortida del Regne Unit de la UE com a tard el 30 de març del 2019 o abans, si el país és capaç de negociar la seva sortida en un termini inferior als dos anys previstos.
El passat 17 de gener, la primera ministra va exposar les seves prioritats de cara a la negociació. Llavors va deixar clar que buscarà un acord que sigui avantatjós per al Regne Unit i que el país en cap cas pretén seguir sent un "membre parcial" del bloc.
La primera ministra ha repetit per activa i per passiva, l'última vegada aquest dilluns a Escòcia, que la sortida de la UE no vol dir allunyar-se d'Europa, però també que el Regne Unit aspira a exercir un paper més gran en l'escena internacional.
DIRECTRIUS DE TUSK
El president del Consell Europeu ha promès que en 48 hores enviarà a la resta de capitals europees les que seran les directrius de la negociació però els 27 no fixaran les seves 'línies vermelles' fins a la cimera extraordinària convocada pel 29 d'abril.
Aquí, en opinió de l'investigador principal per a Europa del CIDOB, Pol Morillas, els 27 miraran de "demostrar la unitat respecte al procés de divorci" i es fixaran "les grans 'línies vermelles' que no es poden passar, principalment perquè si un se'n va de la UE se n'hi va del tot i que no és possible triar només el que interessa ('cherry picking')".
Aquestes grans línies seran les que fixaran la tasca del negociador en cap de la Comissió Europea --que és l'encarregat de negociar--, Michel Barnier, qui s'espera que una setmana després de la cimera del 29 d'abril formuli ja com s'estructuraran les negociacions.
L'Article 50 del Tractat de Lisboa contempla que el procés de negociació es perllongui un màxim de dos anys, després de la qual cosa, a falta d'acord, el Regne Unit abandonaria igualment el bloc. Segons Morillas, s'espera que el procés no es perllongui més de 18 mesos, ja que s'hauria de concloure amb la ratificació abans de les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran al maig del 2019.
Segons Morillas, encara que des d'un costat i des d'un altre s'intentin marcar les grans línies, la celebració d'eleccions a l'abril a França i a Alemanya al setembre "molt probablement" podria canviar el panorama atès que al primer país hi haurà "un nou president", ja que François Hollande no opta a la reelecció, i en el segon la canceller, Angela Merkel, podria perdre davant el socialdemòcrata Martin Schulz.
També existeix l'opció que la negociació es perllongui més enllà dels dos anys previstos, però per a això faria falta l'unanimitat dels 27 socis, a més del Regne Unit. "Aquí és molt probable que algun dels Estats membre, sobretot davant la celebració de les eleccions al Parlament Europeu, s'oposi a això", ha valorat l'investigador del CIDOB.
RELACIÓ FUTURA
El Regne Unit haurà de negociar amb la UE la seva relació futura. Les dues parts hauran de tancar un nou acord internacional, la negociació del qual sol dilatar-se en el temps, i que es preveu tingui un marcat caire econòmic.
Aquesta negociació, en opinió de Morillas, el més probable és que es realitzi de forma paral·lela amb la finalitat d'evitar qualsevol "inestabilitat", sobretot en matèria econòmica i de drets dels ciutadans, que la falta d'un acord pugui ocasionar.
"És necessari com a mínim un acord interí o passarel·la, que no sigui definitiu, però que sí ordeni les qüestions que ni la UE ni el Regne Unit volen deixar als llimbs, com és el cas dels ciutadans britànics que viuen en països de la UE i viceversa", ha afegit.
A més d'asseure les bases de com serà la seva relació futura amb la UE, el Regne Unit té un altre assumpte més que resoldre en els dos propers anys: la trasposició de tot el patrimoni comunitari a la seva legislació amb la finalitat de garantir la continuïtat, sobretot pels treballadors i els negocis.
PAGAR LA FACTURA
Un dels aspectes que semblen més espinosos en les negociacions és la 'factura' que Londres ha de pagar abans d'abandonar la UE, segons Barnier. El negociador de la Comissió Europea va sostenir el passat 22 de març que el Regne Unit té un compromís de contribuir amb el 14 per cent al pressupost comunitari, un compromís que es fa a set anys.
"No és un càstig, no hi haurà un 'compte de sortida', simplement existeix l'obligació de ser mútuament responsables i saldar els seus comptes", va justificar. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va oferir una estimació de la suma al fet que ascendiria la factura: 60.000 milions d'euros.
"El Govern i el parlament britànic van assumir certs compromisos com a membres de la UE i han de complir-se", va sostenir Juncker. De moment, el Govern britànic no sembla estar per la tasca i el seu ministre de Comerç, Liam Fox, ja va dir a principi de febrer que considerava "absurd" que es plantegés aquesta hipòtesi.
DEROGACIÓ DEL DRET COMUNITARI
En aquest sentit, el Govern ja ha avançat que aquest mateix dijous 30 de març publicarà el 'llibre blanc' del qual ha anomenat 'Great Repeal Bill' (llei de la gran derogació) per la qual es posarà fi a la supremacia del dret comunitari sobre la legislació.
Segons la predicció d'un informe de la biblioteca de la Cambra dels Comuns, serà "un dels projectes legislatius més importants duts a terme mai al Regne Unit" ja que el dret comunitari està recollit en desenes de milers de tipus de documents i algunes d'aquestes normes no seran fàcilment transponibles a la normativa britànica.
S'espera que la llei sigui presentada en el proper discurs de la reina d'aquesta primavera, després de la qual cosa haurà de continuar el seu recorregut per les dues càmbres del Parlament. La llei hauria d'estar aprovada abans que es produeixi la sortida del Regne Unit de la UE, ja que aquest mateix dia la legislació europea deixarà de ser aplicable al país. Fins a aquest dia, els britànics seguiran subjectes al dret comunitari.
Una vegada entri en vigor la llei de derogació del dret comunitari, el Govern i el Parlament britànic hauran de decidir si volen mantenir totes les normes europees que s'han traslladat o prescindir o modificar algunes d'elles. Aquí, Londres haurà de superar un altre escull: què passarà amb les lleis relatives a competències que han estat cedides a Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord?.
