Destaca "l'exemple brillant" d'Espanya i Portugal en matria energtica
Assegura que el pacte migratori europeu és possible: "Tenim tots els instruments legislatius necessaris"
ESTRASBURG (FRANA), 23 oct. (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha subratllat la importncia de "desmantellar tant com sigui possible la dependncia energtica europea de Rússia" com a "estratgia final" per fer front a la crisi energtica provocada per la invasió russa d'Ucrana i ha alertat amb contundncia d'una de les principals causes de la situació actual en el bloc: "no haver tingut durant massa temps una unió energtica".
En una entrevista concedida a Europa Press, amb motiu de la seva visita aquest dimarts a Santander, on assistir al costat del rei Felip VI al Global Youth Leadership Forum, la política maltesa ha incidit en la importncia de forjar aquesta "unió", una qüestió que sorgeix ara com a prioritat per frenar el president de Rússia, Vladímir Putin, davant l'avanament de les tropes russes a l'est d'Ucrana.
"Per mi aix és el primer que hem de fer. El segon és continuar ajudant Ucrana. Si no ho fem, Putin no parar. Va dir que conqueriria Ucrana en tres dies, que Finlndia i Sucia mai no s'unirien a l'OTAN, i mira el que hem aconseguit", ha asseverat abans de matisar que existeix la necessitat de "lluitar contra l'autocracia i tots aquells que vulguin destruir-nos".
Per aix, ha explicat, "cal ajudar Ucrana i garantir que seguim la senda de la independncia energtica", una qüestió en la qual pasos com Espanya i Portugal han servit "d'exemple brillant". "La península ibrica ha liderat en energies renovables, han aconseguit vendre i comprar energia a pasos amics. Altres no poden dir el mateix", ha puntualitzat.
No obstant aix, ha adms que "res no és fcil" i ha recordat que alguns pasos, al principi de la invasió el passat mes de febrer, "depenien del gas rus al 100%". "Ara miro Moldvia, per exemple, i veig que és un país que hem d'ajudar més. Hem identificat noves fonts d'energia, hem creat aliances i trobat altres socis en altres parts del món", ha destacat abans d'afirmar que "anem pel bon camí".
Amb el seu viatge a Espanya, ha declarat, espera reunir-se amb gent jove a la qual inculcar un sentiment polític de cara a processos electorals. "Els demano que mirin Europa, que observin on ens ha portat", ha continuat, no sense abans recalcar que "tots els ulls de la UE estaran posats a Espanya quan assumeixi la presidncia rotatria" del Consell Europeu el 2023.
L'AVANAMENT DE LA ULTRADRETA
Davant l'avanament de la ultradreta en el si de la UE, un assumpte que ha ocupat els eurodiputats durant un debat aquest dimecres a Estrasburg, ha demanat als Vint-i-set "centrar-se en les necessitats del ciutad" per evitar "caure en la fragmentació" i posar en perill "tots els avanos collits", especialment en el context de la pandmia del coronavirus i la guerra a Ucrana.
En aquest sentit, ha advertit que hi ha un "descontentament social generalitzat, preocupacions comprensibles de ciutadans que ens pregunten com pagar les factures". "És la nostra responsabilitat com a polítics electes, hem de garantir que aquests dubtes es transmetin i que es prenen mesures sobre aquest assumpte", ha afegit.
Metsola, eurodiputada pel Partit Popular Europeu, ha instat els estats membre a "no convertir-se en causa d'especulació" i prendre en consideració d'aix "mesures conjuntes" per enviar un clar missatge a "aquells que volen matar la UE". "Cal dir-los que est viva i és efectiva", ha asseverat.
La presidenta de l'Eurocambra, que s'ha mostrat en reiterades ocasions a favor d'ajudar Ucrana en el seu camí per adherir-se al bloc comunitari, ha alertat ara que la UE "podria fer més per estar a l'altura de la velocitat amb la qual Ucrana ha introdut reformes (...) per posar el seu sistema a l'altura dels requisits imposats des de Brusselles" i ha demanat "no ralentir aquest procés".
"Al juny d'aquest any es va prendre una decisió histrica per admetre Ucrana i Moldvia com a candidats. El període que segueix a aix és increble", ha continuat, tot i que ha reivindicat tenir en compte la situació dels Balcans Occidentals, on "s'han fet campanyes i s'han guanyat eleccions amb la promesa d'arribar a la UE".
PACTE MIGRATORI EUROPEU
Metsola s'ha posicionat, a més, clarament a favor d'assolir finalment un pacte migratori europeu, un deute que es va contreure durant les últimes eleccions europees. "Aquest Parlament té la responsabilitat de donar resposta a aquests assumptes migratoris. El 2019, quan vam tenir eleccions, la principal preocupació era la migració. Jo mateixa vaig prometre que seríem capaos de trobar solucions comunitries comunes per abordar aix", ha relatat.
"Hi ha estats que no estan en primera línia i uns altres que sí, per aix no implica que hgim de deixar de costat la solidaritat. (...) La guerra ha provocat que s'engegui una iniciativa legislativa, la directiva de protecció temporal, que mai abans s'havia posat sobre la taula malgrat que la normativa es va crear fa 20 anys", ha dit respecte a la directiva europea creada arran de la Guerra dels Balcans.
L'advocada i política maltesa, que va assumir el crrec al capdavant de l'Eurocambra després de la defunció de David Sassoli, ha dit estar "convenuda que la UE pot arribar a un acord sobre el pacte migratori". "Tenim tots els instruments legislatius de manera independent i (...) hem protegit a Europa milions d'ucranesos", ha assegurat abans d'assenyalar la presidncia espanyola del Consell com l'encarregada de posar el punt final a aquestes qüestions.
D'altra banda, ha defensat que el Parlament Europeu est a favor "que tots els pasos que compleixin tcnicament i legalment amb els requisits per unir-se a l'espai Schengen en formin part" i ha aclarit que la "falta de disposició política no pot continuar sent un vector de bloqueig".
Els mateixos eurodiputats --que han reafirmat que aquest espai suposa "un dels assoliments més destacats de la UE"-- han sollicitat aquesta setmana "posar fi a la discriminació i admetre Romania i Bulgria a l'espai Schengen" a causa de l'impacte negatiu que implica per al mercat comú.
SITUACIÓ A L'IRAN I DRETS HUMANS
Metsola, que considera que les sancions i mesures imposades pels Vint-i-set per fer front a "rgims autocrtics" mai no són suficients, ha precisat no obstant aix que serveixen per "enviar un missatge encaminat a impedir que es tolerin" determinades accions i comportaments.
Així s'ha referit a les protestes registrades a Iran després de la mort de la jove iraniana Masha Amini quan es trobava sota custdia policial: "El que veiem en aquest món són dones sent assassinades per defensar les seves llibertats". "Si la UE no pot defensar aquestes dones, qui ho far?", ha argumentat.
En ser preguntada per la situació a Malta cinc anys després de l'assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, ha emfatitzat que el dia de l'atemptat va ser "un dia negre per a la histria" del seu país, per ha remarcat que "el Parlament va despertar llavors i es va pronunciar a favor d'introduir més mesures de protecció per als periodistes".
Precisament, aquest dimecres l'Eurocambra ha anunciat els guanyadors del premi creat en record a la periodista maltesa assassinada; els periodistes Clément Di Roma i Carol Valade, que han estat triats pel seu documental sobre la propaganda i la influncia russa a la República Centreafricana. Per Metsola, aix és un reflex del compromís de la Cambra amb "la veritat, la justícia i el periodisme independent".
