MADRID, 28 des. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de Moldvia, Maia Sandu, ha assenyalat aquest dilluns que continuen treballant en les reformes econmiques, socials i polítiques per poder-se adherir a la Unió Europea (UE), malgrat la tensió que viu la regió.
"Crec que és (una possibilitat) real que Moldvia s'uneixi a la Unió Europea. Molt d'aix depn de nosaltres. Encara que clar que hi ha desafiaments i perills externs que poden retardar les nostres reformes i mantenir-nos ocupats en altres assumptes", ha dit la presidenta moldava a la cadena Pro TV. Es referia així a la tibant situació a la regió respecte al conflicte rus amb Ucrana, que assegura que podria afectar al país.
"Hi ha certs perills en aquest dileg. Un dileg entre la Unió Europea i la Federació russa és important. El suport de la UE és important, per com he dit, hi ha membres que tenen una bona relació amb Rússia. Nosaltres respectem l'opinió de tots els Estats", ha dit Sandu.
Sobre l'Aliana Atlntica, ha reiterat que Moldvia és un país neutral i que, per tant, no hi ha cap iniciativa per entrar a formar-ne part: "No som un perill militar per a ningú. Volem pau i volem que es facin les coses bé".
Sandu ha informat, a més, que no assistir a la cimera informal de la Comunitat d'Estats Independents que se celebra a Sant Petersburg aquest dimarts perqu no ha rebut una invitació, segons recull RIA Novosti.
CONFLICTES PEL GAS
Moldvia va signar un acord comercial amb Rússia el 2014 i pretén entrar a la Unió Europea, encara que també apunta cap al Kremlin. Ha tingut diversos desacords amb Rússia relatius a la indústria gasística, per manté bones relacions diplomtiques amb el Govern de Vladimir Putin.
La companyia energtica russa Gazprom i el Govern de Moldvia van acordar a l'octubre estendre durant cinc anys més el contracte del gas, després que l'empresa amenacés amb tallar el subministrament al país si no saldava un deute de 600 milions d'euros. El Parlament de Moldvia va aprovar al novembre una modificació dels pressupostos de l'any en curs amb la finalitat d'assignar fons per pagar aquest deute a la companyia.
La Comissió Europea havia acordat destinar 60 milions d'euros a Moldvia davant la crisi energtica que amenaava amb causar un possible fracs de les negociacions amb Gazprom, a través d'un paquet d'ajuda extraordinria per palliar l'ala dels preus de l'energia en les poblacions més vulnerables.
Davant les amenaces de Gazprom de tallar el subministrament, el Parlament del país va aprovar l'inici d'un estat d'emergncia nacional de 30 dies de durada a petició del Govern per palliar la crisi energtica que hagués provocat el fracs de les negociacions.
