Europa Ara, en línia ascendent, parteix com a preferit en les enquestes per davant de l'histric DPS de l'expresident Djukanovic
MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -
Els montenegrins voten aquest diumenge en unes eleccions parlamentries que, segons les enquestes, constituiran un nou episodi del gir polític que el país est adoptant cap a una nova generació de líders proeuropeus liderats per l'exministre de Finances i cap del partit Europa Ara, favorit en les enquestes, Milojko Spajic.
Spajic, analista credicitici de 35 anys, va cofundar el partit juntament amb Jakov Milatovic, president del país fa tan sols unes setmanes després de trencar amb el domini histric de Milo Djukanovic grcies a un programa de campanya basat en la lluita contra la corrupció i, sobretot, l'acceleració del pla d'adhesió a la Unió Europea.
Europa Ara compta amb el suport del 29 per cent dels votants, seguit pel Partit Democrtic dels Socialistes de Djukanovic amb un 24 per cent de suport popular, segons una enquesta realitzada el mes passat pel Centre per la Democrcia i els Drets Humans, o CEDEM, amb seu a Podgorica i recollida per Bloomberg.
Aquestes eleccions, en cas de complir-se els pronstics, continuaran amb el canvi que va comenar el 2020, quan el DPS de Djukanovic va perdre el poder per primera vegada des del 1991, enmig d'acusacions de corrupció i vincles amb el crim organitzat. El país, no obstant aix, continua en plena transició: la coalició que va assumir el poder fa tres anys es va acabar esfondrant i, dos governs després, Montenegro té un Executiu en funcions.
En un context en el qual gairebé tres quartes parts de l'electorat dona suport a la candidatura de Montenegro per unir-se a la UE de 27 nacions, els principals partits prometen als votants assolir aquest objectiu i també apuntalar una economia depenent del turisme que va patir una de les pitjors recessions d'Europa durant la pandmia.
Spajic ha matisat el seu programa amb promeses d'augmentar els salaris i les pensions i la reducció de la setmana laboral estndard de 40 hores a 35 hores, semblants a les que van donar el triomf a Milatovic en les presidencials.
Després de la derrota, Djukanovic va renunciar com a cap del DPS, per continua sent una fora formidable emparada en el seu llegat com a restaurador de la independncia de Montenegro i garant de l'ingrés del país a l'OTAN el 2017 malgrat la resistncia de Rússia, en el seu moment l'inversor més gran del país.
Els grups de dreta que es van oposar a l'adhesió de l'OTAN i prefereixen els vincles amb el Kremlin estan en declivi. La seva aliana, denominada Front Democrtic, es va enfonsar a principis d'aquest any, tot i que almenys dos partits que formaven part de la coalició podrien obtenir un 13% dels vots combinats, segons l'enquesta de CEDEM.
Altres partits clau són Acció Unida per la Reforma, del primer ministre en funcions Dritan Abazovic, i els demcrates encapalats per l'expresidenta del Parlament Aleksa Becic, també pro-UE i anticorrupció, la campanya de la qual promet mesures contra els poderosos crtels de la droga de Montenegro, un esfor que va conduir a detencions d'alt perfil de jutges i alts funcionaris policials acusats de collusió amb contrabandistes de cocana.
