L'opositor Peter Obi figura com a tercera via davant els dos partits que han dominat tradicionalment la política nigeriana
MADRID, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
La població de Nigria est cridada aquest dissabte a les urnes per a unes eleccions presidencials i parlamentries que estaran marcades per la cursa per triar el successor del mandatari, Muhammadu Buhari, i la crisi humanitria i de seguretat que travessa des de fa anys el país afric.
Buhari no es pot presentar a la reelecció ja que ja ha complert els dos mandats que fixa la Constitució com a mxim, la qual cosa ha obert una disputa que en aquesta ocasió compta amb una tercera via que fa front als dos partits que han dominat tradicionalment la política nigeriana.
Així, mentre que el Partit de Tots els Progressistes (APP) de Buhari --actualment en el govern-- ha presentat com a candidat l'exgovernador de Lagos Bola Tinubu i l'opositor, el Partit Democrtic dels Pobles (PDP) compta amb l'exvicepresident Atiku Abubakar, en els sondejos ha sorgit amb fora el també opositor Peter Obi, del Partit Laborista. A aquests tres, a més, se'ls suma l'exgovernador de Kano Raibu Kwankwaso, del Nou Partit del Poble de Nigria.
Tots quatre figuren com els principals favorits a la Presidncia, si bé hi ha un total de 18 candidats, mentre que més de 4.200 persones s'han postulat a un dels 469 escons de l'Assemblea Nacional. Els comicis es veuran complementats en dues setmanes per la votació l'11 de mar de 28 dels 36 governadors de l'Estat.
Les eleccions presidencials a Nigria, el país més poblat del continent, suposen la primera ocasió des de la tornada del país al govern civil el 1999 en la qual cap dels candidats és un antic líder militar, com era el cas de Buhari, que ja va estar al capdavant del país entre el desembre del 1983 i l'agost del 1985 arran d'un cop d'estat.
En aquest context, Tinubu, de 70 anys, aspira a continuar amb la preponderncia de l'APC en la política nigeriana durant els mandats de Buhari, si bé en aquesta ocasió fa front a un augment de la pressió per part de l'oposició.
El polític, que va estar a l'exili durant la dictadura de Sani Abacha (1993-1998), ha defensat durant la seva campanya el creixement de Lagos durant el seu mandat com a governador entre el 1999 i el 2007, quan la ciutat --la més poblada d'frica-- va créixer grcies a les inversions estrangeres, si bé molts projectes ara estan en mal estat.
El segon gran nom de les eleccions presidencials és Abubakar, que es presenta per sisena vegada des del 1992 --sempre sense xit--. El candidat del PDP, de 76 anys, ha ocupat diferents crrecs públics durant la seva carrera i és, a més, empresari petrolier.
Abubakar també ha cimentat la seva campanya a promoure els avanos assolits entre el 1999 i el 2007, quan va ser vicepresident, si bé en el seu partit hi ha tensions internes des que es va imposar en les primries de juny perqu diversos governadors del sud apostaven per un candidat d'aquella zona del país.
Si bé habitualment les presidencials a Nigria han estat centrades en dos candidats, en aquesta ocasió Obi ha aconseguit importants suports de part de joves urbans que aposten per la seva figura davant dels partits tradicionals, representats per candidats de la vella gurdia.
El candidat del Partit Laborista, de 61 anys, va defensar recentment en unes declaracions en la cadena de televisió britnica BBC que les eleccions són "el vell contra el nou", si bé alguns analistes dubten sobre la possibilitat que materialitzin a nivell nacional els suports amplificats a través de xarxes socials.
TENSIONS POLÍTIQUES
La votació tindr lloc, a més, enmig de les creixents tensions entre els partits polítics, inclosos atacs contra polítics, funcionaris electorals i candidats durant la campanya, actes duts a terme per milícies associades a partits, bandes criminals i altres grups armats.
Així, el Projecte de Dades d'Esdeveniments i Ubicació de Conflictes Armats (ACLED) ha afirmat que "la campanya electoral ha polaritzat encara més el clima polític i de mitjans", incloses acusacions contra alguns candidats per discurs d'odi i incitació a les tensions intercomunitries.
ACLED ha assenyalat, no obstant aix, que la violncia política "est en gran manera en línia amb els nivells observats abans de les eleccions del 2019", al mateix temps que ha alertat del risc d'"un repunt més intens de la violncia després de les eleccions".
De fet, les últimes dues eleccions van ser ajornades a última hora, en part a causa de la inseguretat, si bé la comissió electoral nigeriana ha destacat, en aquesta ocasió, que la votació tindr lloc la data prevista i ha subratllat que votar "és una responsabilitat civil com a ciutad de Nigria participar en l'elecció dels líders". "No hi pot haver elecció sense votants", ha ressenyat.
En un intent per reduir la incertesa, els 18 partits polítics de Nigria van signar dimecres un acord a la capital, Abuja, en el qual es comprometien a acceptar els resultats de les eleccions o buscar mitjans legítims per presentar les seves queixes.
L'acord, el segon d'aquest tipus en els últims cinc mesos, va ser aplaudit pel president nord-americ, Joe Biden, que va destacar que tots els signants es comprometen així a "donar suport a una transferncia pacífica de poders".
"Les eleccions són part fonamental d'una democrcia funcional i tots els nigerians mereixen aquesta oportunitat de triar el seu futur de manera lliure i justa", va apuntar, abans de demanar a la població que "faci que la seva veu sigui escoltada" a través de les paperetes".
VIOLNCIA I CRISI ECONMICA
Les eleccions tindran lloc enmig d'una greu crisi econmica i una crisi de seguretat pel repunt dels atacs gihadistes i les operacions de bandes criminals armades, a més del ressorgiment del separatisme de Biafra al sud-est.
Durant les últimes setmanes s'ha aprofundit una crisi econmica marcada per l'escassetat de combustible i de la nova moneda local, recentment redissenyada, la qual cosa ha desencadenat protestes a diversos punts del país davant la incapacitat de part de la població a l'hora d'obtenir efectiu.
Així, s'han registrat llargues cues davant de nombrosos caixers on la població pot retirar tan sols uns 40 euros al dia, la qual cosa ha derivat en el fet que algunes famílies no tinguin prou diners per comprar menjar o aliments.
El problema deriva en qu gran part de la població va entregar als bancs els seus bitllets i monedes antics, per no els han pogut recuperar en la nova divisa per l'escassetat de bitllets, la qual cosa ha augmentat el malestar amb Buhari, que ha ordenat que els bitllets de 200 naires, de baixa denominació, continun en circulació.
La crisi se suma a una inseguretat creixent al nord-est del país --sacsejat pels atacs de Boko Haram i la seva escissió, l'Estat Islmic a frica Occidental (ISWA)--, que s'ha ests, a més, cap a altres zones del nord, on hi ha temors sobre la connexió amb bandes armades.
Així mateix, el sud-est del país ha estat recentment escenari d'un augment d'atacs atributs al grup separatista Poble Indígena de Biafra (IPOB), fundat per Nnamdi Kanu el 2014. L'augment d'aquests atacs ha derivat en un refor de les operacions de seguretat en aquesta zona del país, on el 1967 va ser proclamada la independncia de Biafra, la qual cosa va desencadenar una cruenta guerra civil que es va perllongar tres anys i va deixar més d'un milió de morts, la majoria per fam.
Per aix, les eleccions es configuren com un moment crucial a l'hora de consolidar la democrcia a Nigria, que fins avui no ha registrat un període de mandat civil més llarg sense interrupcions en la histria, especialment davant el recent increment dels cops d'estat militars al continent.
