MADRID, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
Els 1000.000 collegis electorals habilitats per a aquesta jornada electoral a Israel han obert les portes aquest dimarts, dia en el qual 6,7 milions de ciutadans estan cridats a votar per cinquena vegada en tres anys després d'una nova cita electoral anticipada.
L'ex-primer ministre Benjamin Netanyahu es presenta una vegada més com el gran mobilitzador del vot, entre afins i contraris, per la qual cosa l'experiment de coalició que va servir fa 16 mesos per tirar del poder a aquest veter líder conservador ha de demostrar ara, amb l'expresentador Yair Lapid al capdavant, que hi ha vida política més enll de Netanyahu.
Els ciutadans israelians han de designar els 120 integrants de la Knesset (Parlament) abans de les 22.00 hores de la nit a través d'un sistema electoral pel qual els partits s'han de fer amb el 3,25 per cent dels suports per accedir a la cambra i formar part del nomenament del primer ministre.
El president d'Israel, Isaac Herzog, ha d'encarregar la formació de Govern a aquell candidat que compti amb més opcions d'arribar a un mínim consens, cosa que no és garantia d'xit, tenint en compte que en els comicis més recents no ha estat fcil quadrar l'aritmtica electoral amb els interessos polítics.
El diputat assenyalat disposa de menys d'un mes per mirar de conformar una coalició, condició imprescindible per governar en un país que, per la seva prpia estructura social i política, s'ha vist abocat en les seves més set dcades d'histria a tot tipus de pactes.
Els diferents partits assumeixen la representació ideolgica, religiosa i tnica de l'amalgama que conforma la ciutadania israeliana, si bé en els últims anys un factor determinant ha estat l'afinitat o l'enemistat cap a l'ex-primer ministre Netanyahu, que vol recuperar el crrec que ja va ostentar entre el 2009 i el 2021.
Malgrat els diversos fronts judicials oberts contra ell per presumpta corrupció, sobre els quals també hi ha l'ombra de la inhabilitació política, Netanyahu continua al capdavant del Likud, d'ideologia conservadora. En la legislatura que acaba ara ja era la formació amb més diputats a la Knesset, i sembla que continuar sent així.
No obstant aix, tenint en compte que les previsions el situen al voltant dels 30 escons, n'hauria de buscar d'altres per superar el llindar dels 60 i aconseguir la majoria absoluta. Els ultraortodoxos de Shas i Judaisme Unit de la Tor figuren com a potencial suport, si bé el principal pilar seria la ultradreta i, en particular, Sionisme Religiós, una aliana antirab que s'ha disparat fins al tercer lloc en intenció de vot.
En el costat contrari se situen l'actual primer ministre, Yair Lapid, i el seu partit, Yesh Atid, que malgrat millorar les dades --ronda els 27 escons en els sondejos--, parteix amb desavantatge perqu el seu ascens ser tericament a costa de restar representació als seus potencials socis.
El Partit Laborista Israeli i Meretz, que es quedarien amb quatre o cinc escons, han criticat públicament la campanya de Lapid per "egoista". Si l'actual primer ministre repetís socis, el millor posicionat seria Benny Gantz, responsable de la cartera de Defensa i que figura en quarta posició en els sondejos.
A la cita no concorre l'ex-primer ministre Naftali Bennet, amb qui Lapid va arribar a un acord el maig del 2021 per repartir-se el poder que incloa l'alternana en la prefectura de Govern. L'experiment, que se sustentava amb prou feines en l'animositat comuna cap a Netanyahu, va fracassar al juny d'aquest any, motiu de celebració de les cinquenes eleccions en menys de quatre anys.
LES CLAUS ELECTORALS
El sistema electoral d'Israel, proporcional, fa que la participació sigui clau, especialment en un context tan polaritzat en el qual dos grans blocs es disputaran el poder per un grapat d'escons, i l'entrada a la Knesset de formacions minoritries pot ser clau. En els anteriors comicis, hi va participar més del 67 per cent de l'electorat.
Amb una ciutadania rab a l'ala --ja ronda el 21 per cent de la població total d'Israel--, la capacitat de mobilització es preveu crucial, en la mesura en qu no han estat tradicionalment tan implicats en política com un altre dels grans nínxols electorals, el dels ultraortodoxos --aquests ronden el 13 per cent de la població--.
El Likud necessita no només convncer al seu electorat que continua sent l'alternativa malgrat els últims fracassos de Netanyahu per formar govern, sinó obtenir prou marge sobre els partits de dretes que estan cridats a estendre-li la m en el futur, per evitar un possible foc amic.
Lapid, per la seva banda, s'ha intentat distanciar de la seva imatge de dirigent de classe alta i també dels que l'han acusat de no tenir una línia prou dura en assumptes que tradicionalment mobilitzaven la població, com el risc derivat de focus de tensió com la Franja de Gaza.
El primer ministre sortint ha dut a terme diverses campanyes militars i policials en aquests últims mesos als territoris palestins, no exemptes de crítiques pel suposat ús excessiu de la fora i, al mateix temps, ha proclamat la defensa d'una solució de dos Estats per signar la pau amb els palestins.
La dreta defuig d'aquesta fórmula, si bé l'esquerra recorda que va ser precisament un Govern del Likud, sota la batuta d'Ariel Sharon, que va treure Israel de Gaza. En qualsevol cas, la qüestió palestina ha figurat aquest últim any i mig en un segon pla polític, tenint en compte que ni tan sols la coalició governant s'atrevia a tocar una qüestió que genera divisió interna.
Més recent és l'histric acord subscrit la setmana passada per Israel i el Líban per delimitar les fronteres marítimes, per la importncia econmica que comporta per a l'explotació de jaciments de gas i, especialment, pel simbolisme que dos pasos tcnicament en guerra hagin estat capaos de signar un document comú, tot i que fos mitjanant negociacions indirectes.
Netanyahu ha proms aquest dilluns "neutralitzar" l'acord --"no cancellar-lo", ha matisat-- i ha plantejat que Itamar Ben Gvir, líder de Sionisme Religiós, es podria encarregar de qüestions de seguretat en el seu futur Govern, cosa que el polític radical ha reclamat públicament. Entre les seves propostes hi ha la de donar immunitat als militars que facin front a "terroristes".
Lapid, per la seva banda, ha apellat a la unitat. "Mai no vaig pensar que Israel pogués estar dividit entre 'nosaltres' i 'ells'", ha assenyalat a les xarxes socials. En un article d'opinió a 'Times of Israel', ha proms "un futur positiu i en comú", amb una defensa de la "gran família israeliana" malgrat les diferncies polítiques i socials.
El factor econmic sembla fora de joc --creixement slid, inflació continguda i supervit pressupostari--, en part a causa d'un puixant sector tecnolgic que ha perms deixar enrere les sobres de la pandmia de la covid-19, i en altres qüestions de l'actualitat internacional no hi sembla haver grans discrepncies: l'Iran es percep com una amenaa existencial des de tots els fronts i una implicació directa en el conflicte ucrans no sembla que estigui sobre la taula.
