Publicat 14/01/2024 16:01

El Parlament de l'Iraq ajorna sense data la votació del seu president per falta d'acord

Archivo - Imatge d'arxiu del Parlament de l'Iraq
-/Iraqi Parliament/dpa - Archivo

MADRID, 14 gen. (EUROPA PRESS) -

La votació per triar el president del Parlament de l'Iraq ha estat ajornada indefinidament després que la primera ronda de dissabte va acabar sense guanyador i la segona votació d'aquest diumenge ha quedat suspesa per falta d'acord entre els diputats.

En la primera votació de dissabte, el candidat més votat va ser el vicepresident del Parlament, Shaalan Karim, del partit Progrés (Taqadum) al qual pertanyia el seu cessat predecessor, Mohamed al-Halbusi. Karim va obtenir 152 vots dels 329 diputats que conformen el conegut oficialment com a Consell de Representants de l'Iraq. Un altre dels grans favorits, Salim Isaui, va quedar en segon lloc amb 97 vots, seguit per Mahmud Mashadani, amb 48 vots.

L'ajornament ha estat confirmat pel diputat kurd-iraquià Mariwan Qarani al portal BasNews, en el qual ha explicat que "els diputats van començar a protestar en el moment en què es va posar sobre la taula el procediment de votació interna sobre la segona ronda".

El Tribunal Suprem de l'Iraq va confirmar, el passat 14 de novembre, el cessament d'Al-Halbusi, acusat de falsificar la dimissió del diputat sunnita Laiz al-Dulaimi, que al seu torn va negar haver signat cap document sobre aquest assumpte, en un nou episodi d'un llarg feu entre tots dos.

Al-Halbusi, cal recordar, va expulsar Al-Dulaimi l'abril del 2022, del partit Progrés, del qual és líder, pel seu incompliment de les directives del partit, a banda de la seva violació dels reglaments interns. El diputat iraquià es va presentar a les eleccions parlamentàries l'octubre del 2021.

Des de la destitució d'Al-Halbusi, el vicepresident del Parlament, Mushin al-Mandalaui, s'ha encarregat de portar el dia a dia dels assumptes de la cambra, la prioritat fonamental de la qual, de cara al 2024, va assegurar dissabte passat, consistirà a certificar la sortida del país de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic després de l'anunci del primer ministre de l'Iraq, Mohamed Shia al-Sudani, d'organitzar una comissió bilateral a aquest efecte.

La tensió entre Bagdad i Washington ha augmentat significativament després de l'atac aeri nord-americà de principis de mes a la capital iraquiana, Bagdad, contra la coalició de grups armats proiranís de les Forces de Mobilització Popular (FMP), una organització que el Govern iraquià considera pràcticament integrada en l'exèrcit regular.

L'atac dels Estats Units va tenir lloc durant les commemoracions de l'aniversari del líder milicià iraquià Abu Mahdi al-Muhandis, que va ser cap adjunt de les FMP i comandant de Kataib Hezbollah, un dels grups armats més destacats de la coalició armada, en un altre atac nord-americà el 2020 a Bagdad, que va provocar la mort del considerat com a arquitecte de la política militar exterior de l'Iran, el general Qasem Soleimani.

En resposta a l'anunci d'Al-Sudani, el Departament de Defensa dels Estats Units va negar a principis d'aquesta setmana qualsevol intenció de retirar les seves tropes de l'Iraq. "Continuem molt centrats en la missió de derrotar l'Estat Islàmic sota la Coalició Internacional contra l'Estat Islàmic, mentre assessorem i ajudem els iraquians. Com ens han sentit dir moltes vegades, hi som per invitació del Govern de l'Iraq", ha declarat el portaveu del Pentàgon, el general Patrick Ryder, en una roda de premsa.

CENT DIPUTATS DEMANEN LA SORTIDA DE LA COALICIÓ

El punt mort al qual ha arribat la votació no ha impedit que, aquest diumenge, al voltant d'un centenar de diputats presentessin una petició signada a favor d'una resolució vinculant per expulsar del país les forces de la coalició liderada pels Estats Units contra l'Estat Islàmic (ISIS) per entendre-la com una "amenaça per a la seguretat de l'Iraq".

L'anunci ha estat efectuat pel diputat xiïta Falé al-Jazali, que ha indicat que "donades les grans victòries assolides pel poble iraquià" contra l'Estat Islàmic i "donada la presència d'1,6 milions d'efectius de forces de seguretat ja no hi ha cap justificació per a la presència de forces estrangeres", ha fet saber en una roda de premsa, recollida per l'agència kurd-iraquiana Rudaw.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés