Publicat 07/12/2023 06:59

Perú.- L'expresident peruà Fujimori surt de presó després de l'ordre d'alliberament del Tribunal Constitucional

Archivo - Arxivo - L'expresident peruà Alberto Fujimori.
EL COMERCIO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO - Archivo

MADRID, 7 des. (EUROPA PRESS) -

L'expresident peruà Alberto Fujimori ha estat posat en llibertat aquest dimecres després de l'ordre d'alliberament emesa pel Tribunal Constitucional del país.

Així, l'exmandatari ha sortit de la presó de Barbadillo a les 18.30 hores (local), segons ha informat el diari peruà 'El Comercio', tot i una resolució de la Cort Interamericana de Drets Humans que s'hi oposava.

Després de la seva excarceració, ha estat traslladat a l'habitatge de la seva filla i excandidata presidencial, Keiko Fujimori, que en principi serà la seva residència permanent.

Fujimori estava complint una sentència de 25 anys per les matances de civils a Barrios Altos y La Cantuta.

No obstant això, el desembre de 2017 es va beneficiar d'un indult humanitari concedit pel llavors president Pedro Pablo Kuczynski, però que la Justícia va tombar amb prou feines uns mesos més tard, a l'estiu de 2018.

Després de diversos anys de treball de l'equip d'advocats de l'expresident al·legant problemes de salut per la seva avançada edat, el Constitucional ha acabat donant 'llum verda' a la seva excarceració.

Keiko i Kenji Fujimori, fills de l'expresident peruà Alberto Fujimori (1990-2000), s'han desplaçat fins al centre penitenciari on es trobava el seu pare davant els rumors previs sobre el seu alliberament.

Fins al lloc també es van traslladar nombrosos parlamentaris.

Així mateix, desenes de simpatitzants de l'expresident peruà s'havien concentrat en els exteriors de la presó a l'espera que Fujimori sortís de presó, un objectiu perseguit per ell i el seu equip d'advocats des de fa anys, però que la Justícia ha impedit en diverses ocasions.

A més de la seva condemna a 25 anys de presó per les matances de Barrios Altos y La Cantuta, Fujimori té per davant un altre procés penal, al costat de diversos dels seus ministres de Salut, per les esterilitzacions forçoses a gairebé 350.000 dones i 25.000 homes de diferents comunitats indígenes durant el seu govern.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés