L'expresident parteix amb un lleuger avantatge però necessitarà el vot del centre per tornar al càrrec
SANTIAGO, 16 des. (EUROPA PRESS) -
El conservador Sebastián Piñera i l'esquerrà Alejandro Guillier es mesuraran en les urnes aquest diumenge per conquerir La Moneda, en una segona volta en què els candidats descartats en la primera ronda seran clau perquè els dos competidors es troben en una situació d'empat tècnic en què cada vot compta.
Piñera va guanyar les eleccions presidencials del 19 de novembre, però no amb l'avantatge que havien pronosticat tots els sondejos. Confiava a guanyar amb al voltant d'un 40 per cent dels vots i 20 punts per sobre del seu rival més proper, i finalment es va quedar amb un 36 per cent i 14 punts d'avantatge sobre Guillier. "Va ser una sacsejada", ha confessat.
Guillier tampoc va obtenir el resultat esperat. Va aconseguir el segon lloc al que aspirava, encara que amb la també d'esquerres Beatriz Sánchez molt a prop. El candidat de la Nueva Mayoría va sumar un 22 per cent i la líder del Frente Amplio un 20 per cent, per la qual cosa la periodista s'ha convertit en una de les claus per triomfar aquest 17 de desembre.
Els dos acudeixen a la cita electoral conscients que un grapat de vots decidirà la victòria. L'última enquesta publicada, de Cadem, augura que Piñera s'imposarà amb un 40 per cent, mentre que Guillier es quedaria a les portes de La Moneda amb un 38,6 per cent. No obstant això, es tracta d'una distància tan curta que cau en el marge d'error del sondeig.
"És una elecció bastant justa (...) Tot indica que serà un triomf ajustat", ha dit Guillermo Holzmann, analista polític, a l'agència de notícies Reuters.
Per això, els dos candidats s'han esforçat en aquesta recta final a mobilitzar l'electorat. "Cal votar. Xile ens necessita", va dir Guillier el dijous, en el seu tancament de campanya. "No anar a votar és permetre que guanyi la dreta conservadora i tornar enrere", va advertir.
LA BARALLA PEL VOT
En aquesta baralla tots dos han apostat per esgarrapar sufragis dels candidats que van caure el 19 de novembre i propers al seu corrent ideològic.
Piñera ha sumat a l'ultraconservador José Antonio Kast, que es va adjudicar un vuit per cent dels vots en la primera volta. Això li permet apropar-se al món militar sense entrar en polèmiques relacionades amb la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-1990).
El 'think tank' Teneo Intelligence opina que Kast no serà suficient per catapultar Piñera. "El desafiament per Piñera serà assegurar els vots de Kast en el seu flanc dret i al mateix temps guanyar els votants de centre", ha indicat en un informe recent.
En el seu gir cap al centre, el candidat de Chile Vamos ha abandonat el discurs de dreta 'versus' esquerra i ha incorporat algunes mesures que va rebutjar fermament durant el seu Govern (2010-2014), com garantir la gratuïtat de l'educació pública en certs nivells i crear un pla de pensions estatal.
"Hem après que els xilens volem canvis profunds basats en el diàleg i els acords, no en la confrontació ni en la retroexcavadora", va afirmar en el seu tancament de campanya. En la mateixa línia, el divendres va convidar a Guillier a "deixar enrere el costat fosc de la força" al debat polític.
MISSIÓ: UNIR L'ESQUERRA
Guillier es troba en la mateixa tessitura, però en el seu cas l'objectiu és unir tota l'esquerra xilena --més dividida que mai-- al voltant de les seves aspiracions presidencials.
Es tracta, en part, de desfer el camí recorregut en la primera volta, quan Guillier va tractar de marcar diferències amb els altres cinc candidats de l'esquerra. La dispersió en aquest sector de l'espectre polític va arribar a tal punt que, per primera vegada des de la restauració democràtica a Xile, la coalició progressista Nueva Mayoría va acudir dividida: va postular a Guillier i a Carolina Goic.
El també periodista ha intentat seduir al Frente Amplio perquè el 20 per cent que Sánchez va aconseguir en la primera volta pràcticament li garantiria la victòria. Al principi el partit es va negar a demanar el vot per Guillier, reclamant "més claredat" sobre temes centrals com la gratuïtat de l'educació pública, el sistema de pensions i la reforma constitucional.
No obstant això, durant l'última setmana, i paradoxalment gràcies a Piñera, ha aconseguit persuadir a Sánchez. La cap del Frente Amplio ha anunciat que votarà per Guillier com a revulsiu. L'expresident ha enfurit l'esquerra xilena en denunciar que, si no va guanyar amb més diferència en la primera volta, va ser perquè hi havia paperetes marcades amb els noms de Guillier i Sánchez. "Això és inacceptable (...) No tot val", ha criticat ella.
Com a picada d'ullet, el candidat oficialista va enfocar el seu últim míting cap al votant 'frenteamplista'. El seu tancament de campanya va ser el dijous a la nit a Valparaíso, l'única ciutat governada per la formació política, i hi va estar acompanyat per l'expresident uruguaià José Mujica, referent del Frente Amplio uruguaià i de l'esquerra llatinoamericana.
UN CANVI SEGUR
El que està garantit és que guanyi qui guanyi aquest 17 desembre imprimirà un nou rumb al Govern, fet que els xilens han demandat clarament, després de quatre anys cansats per la corrupció i la feblesa d'una economia que va arribar a comptar-se entre les més pròsperes de la regió.
Piñera, doctor en Economia per la Universitat de Harvard, ha promès trencar amb el llegat de Michelle Bachelet --que el va precedir i succeir en el càrrec-- i recuperar la bonança econòmica fins a crear 600.000 llocs de treball i eradicar la pobresa el 2025, la qual cosa convertiria Xile en el primer país d'Amèrica Llatina en conquerir la meta del desenvolupament.
Encara que és vist com el líder indiscutible de la dreta xilena, que s'ha passat aquests quatre anys a la cerca i captura d'algú que el substituís, la candidatura de Piñera no ha estat exempta de polèmica. La Justícia l'ha investigat per finançament il·legal de la seva primera campanya presidencial i per frau fiscal.
Un dels escàndols més sonats de Piñera, el tercer home més ric de la nació sud-americana, ha estat per la inversió que va fer sent president en una pesquera peruana que es va beneficiar de la decisió de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) que concedeix 22 quilòmetres de mar al Perú a costa de Xile.
Guillier, per la seva banda, posseeix l'avantatge que no té comptes pendents. Es presenta com l'única opció per a la regeneració política, en general, i de l'esquerra, en particular. Ha promès "perfeccionar" els tímids assoliments de l'Administració Bachelet i rematar les reformes que ha deixat inconcloses.
ADÉU A BACHELET
Aquest diumenge serà a més el comiat definitiu de Bachelet. El 2010 va abandonar La Moneda amb un 80 per cent de popularitat i el 2014 va renunciar a una carrera internacional d'èxit per repetir un segon mandat que acaba amb un escàs 20 per cent.
Els avenços aconseguits --la legalització de les unions civils entre homosexuals i de l'avortament en tres supòsits, així com acabar amb les reminiscències 'pinochetistes' del sistema electoral-- han quedat eclipsats pels escàndols del seu Govern i el seu propi fill.
Bachelet tornarà ara a l'arena internacional per collir els fruits del seu pas per ONU Dones i ho farà com a membre d'una junta consultiva de Nacions Unides sobre mediació. Amb aquesta trajectòria agredolça s'espera que, si no hi ha sorpresa, aquest sigui el final de la seva etapa a La Moneda.
