L'extremista Confederació irromp en el llarg feu entre Llei i Justícia, el preferit, i Plataforma Cívica, l'opositora
Un referèndum annex sobre la migració servirà per calibrar l'opinió dels polonesos sobre la política de Brussel·les
MADRID, 15 oct. (EUROPA PRESS) -
Polònia celebra aquest diumenge unes eleccions legislatives que definiran la seva relació amb la Unió Europea després d'anys de tensions entre Brussel·les i Varsòvia sobre política judicial i migratòria, enmig d'un suport minvant a la guerra d'Ucraïna representat en el creixement en les enquestes de la coalició ultraconservadora coneguda com a Confederació, possible actor crucial en el cas que hi hagués negociacions posteriors per formar govern.
Sobre el paper, les eleccions representen l'enèsim enfrontament entre els dos grans rivals de la política nacional polonesa. D'una banda, hi ha Llei i Justícia (PiS), preferit amb un 37 per cent d'intenció de vot, sota la guia del líder 'de facto' del país, l'ex-primer ministre Jaroslaw Kaczynski. A set punts percentuals, amb un 30 per cent, hi ha l'opositora Plataforma Cívica (PO) de l'ex-president del Consell Europeu Donald Tusk, que va tornar a primera línia política el 2021 com a gran esperança dels europeistes després d'anys de friccions per una sèrie de decisions abanderades pel PiS per aconseguir la primacia de la legislació nacional sobre el dret comunitari.
El judicial no és l'únic terreny de discrepàncies, com demostren les constants crítiques de Brussel·les al que percep com una vulneració dels drets de la comunitat LGBTIQ per part de Varsòvia. Les autoritats europees fa anys que intenten convèncer sense èxit les autoritats nacionals que actuin contra la decisió de diversos municipis de declarar, el 2019, que el seu territori eren "zones sense ideologia de gènere".
Brussel·les també ha exigit al Govern polonès que investigui amb claredat i transparència l'escàndol per la suposada venda de visats a través d'una xarxa a les seves ambaixades a Àfrica i Àsia per concedir permisos de feina a canvi de suborns, segons va reclamar a principis de mes el vicepresident de Migració de la Comissió Europea, Margaritis Schinas. El seu missatge va acabar per satisfer la paciència de l'eurodiputada Jadwiga Wisniewska, de Llei i Justícia, que va denunciar la crítica de Schinas directament com un "pseudoescàndal" concebut per interferir en la campanya electoral polonesa.
Totes aquestes tensions tenen la mateixa base: la resistència de Polònia a adoptar el dret comunitari al nivell que sol·licita Brussel·les. Passa exactament el mateix amb la qüestió de la migració. La Unió Europea intenta tancar l'acord sobre el Pacte Migratori i Asil abans que acabi la legislatura europea el juny de l'any vinent, un acord que Polònia intenta frenar al costat d'Hongria perquè rebutgen qualsevol tipus de resposta comuna a un assumpte que consideren purament nacional, i es neguen a assumir part de l'acollida de refugiats que arribin a la UE. I és per això que el referèndum annex sobre migració representa, en el fons, una qüestió general sobre les relacions amb Brussel·les.
ENEMICS IRRECONCILIABLES
La guerra a Ucraïna ha caracteritzat durant la campanya el llarg enfrontament entre Kaczynski i Tusk, que ha adquirit grans nivells d'hostilitat, entre acusacions mútues de traïció a la pàtria. Tots dos han utilitzat el seu enemic comú, Rússia, per acusar el seu rival d'afeblir l'esperit nacional.
Les relacions entre Polònia i Ucraïna no passen pel millor moment, especialment des que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va denunciar en plena Assemblea General de l'ONU que alguns dels aliats ucraïnesos a Europa estaven actuant d'acord amb les seves finalitats polítiques a l'hora de suspendre les exportacions de cereals ucraïnesos cap als seus països, en clara al·lusió a Polònia, tot i que sense esmentar-la explícitament.
Zelenski va ser contestat amb duresa pel cap visible del PiS, el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, que era, en el seu moment, assessor econòmic de Tusk abans de canviar de bàndol. "No s'atreveixi a insultar els polonesos. Nosaltres estem ajudant contra aquest brutal atac rus, però sempre defensarem els nostres interessos i el nostre bon nom", va respondre el mandatari.
Enmig d'aquest panorama emergeix la Confederació, que lidera Slawomir Mentzen, un jove polític de 36 anys, autoproclamat com a llibertari, que el 2019 va deixar clars els cinc pilars del seu programa. "Res de jueus, res d'avortaments, res d'homosexuals i res d'impostos", va declarar en uns comentaris que ha diluït des de llavors, conscient que el 9 o 10 per cent d'intenció de vot en les enquestes el col·loca com a gran actiu en les negociacions, fins a simplificar la seva proposta a tan sols dos punts: "Menys impostos i zero beneficis socials per als ucraïnesos".
També queden per veure els resultats de Tercera Via, una coalició liderada per l'expresentador Szymon Holownia i el seu moviment 2050, en cooperació amb Partit dels Camperols de Polònia, que gaudeix, de moment, d'un 10 per cent dels vots, aproximadament el mateix percentatge que obtindria el partit socialdemòcrata La Nova Esquerra.
El llindar per a l'entrada al Parlament està en el 8 per cent per als partits que concorren en coalició, mentre que els individuals només necessiten un 5 per cent per arribar-hi.
En campanya, Tusk i l'altra gran figura del partit, l'alcalde de Varsòvia Rafal Trzaskowski, han reivindicat les polítiques liberals del seu partit, però també s'han intentat guanyar l'electorat del PiS amb proclames nacionalistes. "Aquesta terra blanca i vermella", va declarar Tusk durant la multitudinària marxa de fa dues setmanes a Varsòvia, "pot ser un lloc perquè la gent torni a ser lliure".
L'ex-president del Consell Europeu també ha avisat que un triomf del PiS podria acabar de consolidar les presumptes ambicions de Kaczynski --"com ell mateix em va explicar, quan encara em parlava amb ell", va declarar Tusk a Polsat-- per impulsar un protocol de sortida de la UE, cosa desmentida per l'ex-primer ministre i el seu actual representant al Govern, l'actual mandatari Mateusz Morawiecki.
Per la seva banda, Kaczynski s'ha limitat a endurir encara més el seu missatge contra Brussel·les i contra la migració. "Acabarem el que vam començar", va declarar l'ex-primer ministre durant la campanya, mentre Morawiecki reivindicava la "fortalesa" en la qual s'ha convertit Polònia durant el seu mandat.
REFERENDUM MIGRATORI
A tot aquest panorama, cal afegir-hi el referèndum de quatre preguntes aprovat aquest passat estiu i la quarta pregunta del qual deixa clara la postura del Govern polonès sobre la migració: "Dona suport a l'admissió de milers de migrants il·legals de Pròxim Orient i Àfrica conforme al mecanisme de reubicació forçada imposat per la burocràcia europea?".
El plebiscit, criticat per Plataforma Cívica com un exemple de distorsió, també demana opinió a la ciutadania sobre la venda d'actius nacionals a entitats estrangeres, l'increment de l'edat de jubilació als 67 anys o l'eliminació de la barrera fronterera amb Bielorússia aixecada com a mesura de protecció davant l'aliat de Putin durant la guerra.
Sobre el procés, un total de 6.656 candidats de 41 districtes electorals es disputaran 460 escons, d'acord amb un sistema de representació proporcional de Polònia. Els senadors es trien en 100 districtes de mandat únic, en els quals cada grup polític té dret a presentar un sol candidat.
Els col·legis electorals obren a les 07.00 i tanquen les portes al voltant de les 21.00, quan els mitjans publicaran les primeres enquestes i projeccions a peu d'urna. El recompte oficial final no es coneixerà fins dimarts, com a tard.
