Anys de tensió política, acusacions de discriminació i una enorme violència tornen a fracturar el projecte d'unitat del primer ministre Abiy Ahmed
MADRID, 5 ago. (EUROPA PRESS) -
Menys d'un any després de l'acord de pau de Pretòria (Sud-àfrica) que va posar fi a la guerra a la regió etíop de Tigray, al nord del país --un dels conflictes més sagnants de la història recent del continent-- l'estat veí d'Amhara ha acabat d'entrar en una espiral de violència amb l'esclat definitiu, aquesta setmana, de combats entre les forces de seguretat i les milícies Fano, un grup armat heterogeni que representa, en part, el cansament de la població local davant el que perceben com una política de discriminació del govern federal.
Aquest passat dijous a última hora, el Govern etíop va acabar declarant l'estat d'emergència en resposta a una petició d'auxili del president estatal d'Amhara, Yelikal Kefale, davant la "deterioració de la crisi de seguretat a la regió" que s'ha gestat durant els últims mesos. En la missiva, amb data del 3 d'agost i recollida per l''Addis Standard', el president Yelikal avisava de la impossibilitat de "controlar la situació només amb les forces regulars de la llei i l'ordre" i demanava la intervenció urgent dels militars.
Organitzacions com l'Associació amhara dels Estats Units expliquen que el conflicte té un culpable principal, el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, a qui acusen d'haver incomplert les seves promeses d'unir les ètnies del país quan va arribar al càrrec l'abril del 2018 i, en canvi, d'haver afavorit a tota costa els integrants del grup oromo al qual pertany el mandatari.
Aquest ressentiment va desembocar en un punt d'inflexió el juny del 2019, amb l'assassinat del president estatal Ambachew Mekonnen i del cap de l'Estat Major de l'exèrcit etíop, el general Seare Mekonnen, en el que el Govern etíop va descriure com un cop d'Estat fallit. Les raons de la revolta mai no es van poder aclarir completament. El capitost de l'aldarull, el general Asamnew Tsige, un defensor a ultrança de l'expansionisme amhara, va acabar mort a trets poc després de l'intent del cop d'Estat.
Part de la població amhara va rebre aquesta versió amb dubtes seriosos, explica el portal Africa Arguments, i prefereix creure que el general Asamnew s'havia convertit en una figura molesta per al Govern etíop i les seves ambicions d'unificació. Cal recordar que el general ja va ser amnistiat el 2018 per un intent similar.
Enmig d'aquesta situació també destaquen les activitats del grup armat anomenat Exèrcit d'Alliberament Oromo (ONA), una milícia que persegueix l'autodeterminació i supremacia ètnica a través de violents atacs contra la resta de grups, entre els quals els amhara.
L'Associació Amhara dels Estats Units estima que aquesta milícia va cometre, en només el 2021, més de 3.300 assassinats i va provocar el desplaçament d'un milió d'integrants de l'ètnia amhara, els representants de la qual acusen el Govern etíop d'haver estat incapaç de contenir aquestes temibles milícies. Intents de negociacions entre les autoritats i l'ONA, que van començar a l'abril, encara no han donat resultats.
TIGRAY
La guerra de Tigray que va esclatar el novembre del 2020 va semblar representar un moment d'acostament entre el Govern i l'administració estatal d'Amhara, que va posar les seves pròpies forces de seguretat --les anomenades Forces Especials-- al servei de l'exèrcit per combatre contra el Front Popular per l'Alliberament de Tigray (TPLF), en l'inici d'una guerra que es va saldar dos anys després amb entre 100.000 i 600.000 morts, depenent de les estimacions del Govern etíop i la Unió Africana, entre acusacions de crims contra la Humanitat per part de nombroses ONG contra tots els bàndols en disputa.
No obstant això, les tensions van tornar a repuntar a principis d'aquest any, quan el Govern etíop, per impedir la repetició de conflictes, com el de Tigray, va donar ordre de dissoldre totes les forces armades estatals, la d'Amhara inclosa, i integrar-les a l'exèrcit o a la policia.
Aquesta ordre va ser rebuda amb protestes multitudinàries que van portar a la imposició del toc de queda a la regió i, segons experts consultats pel portal africà, va ser la gota que va fer vessar el got: almenys una tercera part dels integrants de les forces locals d'Amhara es van acabar integrant en les milícies Fano, que van llançar la seva primera gran ofensiva contra les forces federals etíops al maig. Un mes després, els serveis d'Intel·ligència del Govern etíop informaven de la mort de "200 membres d'un grup extremista" durant enfrontaments en un monestir de la zona de Gojjam Oriental.
Les milícies, reforçades, van acabar llançant a principis de setmana un assalt a la ciutat santa de Lalibela, on es van fer amb el control de l'aeroport local, segons va estimar una alerta publicada dimarts pel Ministeri d'Exteriors del Regne Unit, entre informacions de combats esporàdics entre les Fano i l'exèrcit per tota la regió, com a les localitats de Kobo o Debre Tabor.
Finalment, i a petició de les autoritats estatals, el Govern etíop va declarar l'estat d'emergència a la regió durant sis mesos i la creació d'un "comandament general" sota ordres directes del director general del Servei Nacional d'Intel·ligència i Seguretat d'Etiòpia (NISS), Temesgen Tiruneh, també expresident de la regió d'Amhara. El minstre de Justícia del país, Gedeon Themothewos, ha explicat que aquesta situació excepcional es podria estendre a altres parts del país depenent de l'evolució dels esdeveniments.
