Mentre el COI s'obre a la concurrncia d'atletes russos i bielorusos a París 2024, Kíiv acusa l'organisme de promoure la guerra
MADRID, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
La possible participació d'atletes russos i bielorusos en els prxims Jocs Olímpics de París el 2024 --emparada pel Comit Olímpic Internacional (COI)-- ha suposat aquesta setmana un nou motiu de discussió entre organismes internacionals i Ucrana i els seus aliats, a mesura que la guerra avana imparable cap al seu primer aniversari.
L'esport ha suposat histricament una excusa perfecta perqu nacions embolicades en conflicte es concedissin una treva en les seves hostilitats. La coneguda com a 'Treva Olímpica' no és un concepte modern, ja en l'antiga Grcia es va apostar per aquesta fórmula per permetre la celebració en pau de la principal cita esportiva.
Milers d'anys més tard, les Nacions Unides van aprofitar una resolució del 1993 i la Declaració del Millenni per recuperar un concepte que ja havia estat perfilat anteriorment amb la tradició del relleu de la torxa olímpica, encaminat a sembrar la idea d'unitat entorn de l'esport, i en virtut del fet que la flama recorre el planeta des d'Olimpia (Grcia) fins a la ciutat seu de la competició.
De fet, l'ONU ha fet histricament successives crides a respectar la Treva Olímpica, una tradició que Rússia va trencar el febrer del 2022 quan va donar comenament a la invasió d'Ucrana amb prou feines quatre dies després de la finalització dels Jocs Olímpics d'hivern a la capital de la Xina, Pequín.
Amb l'esclat de la guerra a Ucrana el COI va adoptar diverses mesures amb l'objectiu d'assenyalar directament Rússia, i la seva aliada Bielorússia, per la invasió d'Ucrana. El principal organisme olímpic va prohibir als atletes i esportistes de tots dos pasos participar en cites esportives sota símbols nacionals.
Ara, amb els Jocs Olímpics de París en l'horitzó, el COI ha apostat per permetre que russos i bielorusos puguin participar en l'esdeveniment --sempre respectant la prohibició de mostrar les seves ensenyes-- en honor que l'esport recuperi la seva "missió unificadora", com bé va dir el president del COI, Thomas Bach.
Aquesta proposta, lluny de conjuminar Ucrana i Rússia, ha suposat un nou motiu de discrdia entre dos pasos que amb prou feines han aconseguit acords puntuals --l'exportació de cereals i fertilitzants i diversos intercanvis de presoners-- en els més d'onze mesos que el conflicte assola Europa de l'Est.
Des de Kíiv, el president ucrans, Volodímir Zelenski, i alguns dels seus principals funcionaris, com el ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba, o l'assessor presidencial Mikhailo Podoliak, han assenyalat directament el COI per una proposta que, diuen, suavitza l'agressió a la sobirania nacional i integritat territorial del seu país.
Mentre Zelenski va adoptar un discurs suau en el qual instava el COI a "reconsiderar" la seva proposta, Kuleba va alludir directament als vincles entre atletes russos i l'exrcit, i Podoliak va acusar el Comit Olímpic de ser "promotor de la guerra, l'assassinat i la destrucció".
Davant les acusacions, el COI ha defugit del conflicte i ha incidit que, en cas que finalment hi participin, els atletes russos i bielorusos concorreran en els Jocs Olímpics de París sempre en compliment d'unes ja esmentades sancions a nivell esportiu que, diuen, "no són negociables".
De fet, dijous va publicar un document responent a preguntes respecte a la polmica i en el qual aclarien que la participació d'atletes russos i bielorusos en tot cas es podria produir de moment en competicions a sia i durant aquest any, sense alludir en cap cas els Jocs Olímpics de París.
"En cap dels documents publicats pel COI trobar una referncia als Jocs Olímpics de París per a atletes amb passaport rus o bielorús", ha remarcat l'organisme, que ha indicat que, a dia d'avui, "no es pot especular" sobre els participants de París.
No obstant aix, l'organisme ha tornat a remarcar que, en tot cas, s'est parlant d'atletes "neutrals" que respectarien les "estrictes condicions" establertes per evitar l'ostentació de símbols nacionals, a banda del compliment de les normes antidopatge.
DIVISIÓ D'OPINIONS A NIVELL INTERNACIONAL
Com és habitual amb el conflicte a Ucrana, la polmica ha traspassat les fronteres russes i ucraneses, i ha polaritzat l'assumpte amb organismes internacionals a favor de la postura del COI i alguns dels principals aliats de Kíiv en oposició frontal a la mesura.
A favor de la proposta del COI, destaquen les Nacions Unides, que han donat suport als esforos de l'organisme per facilitar la participació d'atletes russos i bielorusos i posar així fi a la "discriminació" que suposava la seva exclusió dels esdeveniments esportius. "Els atletes no haurien de ser discriminats per la seva nacionalitat", han apuntat aquesta setmana experts de l'ONU.
"El Comit Olímpic i, en general, la comunitat olímpica, té l'obligació imperiosa de complir amb la Carta Olímpica i amb les normes internacionals de Drets Humans que prohibeixen la discriminació", han remarcat dites expertes, que malgrat tot han mostrat el seu suport a Ucrana, a la seva població i a la seva comunitat olímpica.
Malgrat tot, l'ONU i Ucrana coincideixen en la necessitat d'evitar per tots els mitjans que els esdeveniments esportius es puguin tornar d'alguna manera en una mena de plataforma des de la qual Moscou, a través dels seus atletes, entabani el món amb la seva postura contrria a Kíiv.
Enmig de la polmica, la Casa Blanca va sortir dijous al pas per donar suport al COI en la seva proposta, sempre que la participació d'atletes russos i bielorusos es doni sota bandera neutral i evitant que es representi l'Estat agressor, Rússia, i el seu principal aliat, Bielorússia.
En el costat oposat de la balana se situen els mateixos atletes ucranesos i aliats de Kíiv, que s'alineen amb la postura de Zelenski i els seus funcionaris per recriminar al COI una mesura amb la qual consideren que es blanqueja la guerra encara en marxa i es beneficien dels diners tacats amb la "sang d'ucranesos".
Una de les principals mostres de suport a Ucrana ha sortit del Comit Olímpic de Letnia, el president del qual, Zorzs Tikmers, ha assegurat que si finalment els atletes russos i bielorusos participen en la cita olímpica, la delegació letona no concorrer en la competició a París.
També a Riga, el primer ministre letó, Krisjanis Karins, ha qualificat la postura del COI com a "immoral" i ha acusat l'organisme esportiu de traar dreceres i buscar ardits perqu els atletes russos i bielorusos puguin participar en competicions, obviant la guerra declarada pel seu país.
Per la seva banda, Polnia, un altre dels pasos més belligerants amb Rússia i principal suport d'Ucrana, ha plantejat la possibilitat de "boicotejar" la cita olímpica de París si hi concorren atletes russos i bielorusos.
PARÍS 2024 ES MANTÉ AL MARGE
Malgrat que encara queda un any i mig per a l'arrencada de les Olimpíades a París, els organitzadors de la cita a la capital galla s'han vist obligats a manifestar-se amb referncia a la polmica, si bé han preferit cenyir-se a les directrius marcades pel COI.
Un portaveu de París 2024 va recordar aquesta setmana a la cadena nord-americana CNN que el sistema de classificació és competncia del Comit Olímpic Internacional, per la qual cosa l'organització de l'esdeveniment no té capacitat de maniobra per acceptar o excloure els esportistes.
En un intent de sobrevolar la controvrsia, el portaveu de París 2024 va reiterar la solidaritat dels organitzadors amb el poble ucrans i els comits olímpic i paralímpic de la nació europea, i va traslladar el seu desig d'aconseguir que tots els participants de l'Olimpíada gaudeixin de la cita "en un esperit de pau i respecte als valors de fraternitat i solidaritat".
