MADRID, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
Quan fa un any de l'esclat de la guerra a Ucraïna, la divisió internacional entre els qui fan costat al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i els qui es decanten per manifestar la seva connivència amb el president de Rússia, Vladímir Putin, sembla més evident que mai.
Després de diverses setmanes de tensió a les fronteres russes i bielorusses amb Ucraïna, Putin va decidir finalment el 24 de febrer del 2022 ingressar per la força en territori ucraïnès per iniciar així una guerra al continent europeu i retrotreure a alguns un panorama mai vist des de la Segona Guerra Mundial i la posterior guerra freda.
Putin pot treure pit del suport infrangible dels seus socis tradicionals, amb la veïna Bielorússia, Síria o l'Iran com la punta de llança d'un grup reduït de potències internacionals que veuen amb simpatia les maniobres de Moscou i justifiquen l'"operació militar especial".
L'antiga regió soviètica de Bielorússia fins i tot ha esdevingut un camp de maniobres de Rússia per acollir tropes durant l'avantsala de la guerra i ara Ucraïna tem una possible ofensiva des del sud de Bielorússia, a escassos cent quilòmetres de la capital, Kíiv.
A Damasc, Putin va trobar el suport d'unes autoritats que en tot moment han compartit la seva visió respecte al Donbass i la suposada legitimitat de Moscou per considerar aquesta regió oriental ucraïnesa part del seu territori. De fet Síria va ser un dels primers països a reconèixer els referèndums d'annexió de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia del setembre passat.
En el cas de l'Iran, les autoritats del país del Golf han professat el seu suport a Putin, tot i que han remarcat en tot moment la seva neutralitat en el conflicte armat. No obstant això, Ucraïna ha denunciat nombroses vegades que Teheran ha subministrat drons a les forces armades russes amb els quals han atacat la població civil ucraïnesa.
Per contra, el president Zelenski pot presumir, un any després de l'esclat de la guerra, de comptar amb més aliats que mai, en què destaquen per sobre de tot el suport de l'OTAN, els Estats Units (EUA) i la Unió Europea, que no només s'han limitat al verbal, sinó que han anat més enllà amb armament i ajuts econòmics i han imposant sancions a Moscou.
Tot i que Rússia ha provat de justificar la invasió d'Ucraïna per l'avanç de la Unió Europea i l'OTAN en la seva direcció, Ucraïna i els dos blocs han desmentit en tot moment haver estat acostant posicionaments durant l'avantsala del conflicte.
No obstant això, aquesta guerra ha servit precisament per motivar Brussel·les a fer costat a Kíiv i a engegar els processos pequè formi part de la Unió Europea, si bé a hores d'ara encara no s'albira l'entrada d'Ucraïna a aquestes institucions.
Les mostres de suport dels líders europeus --com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president del Consell, Charles Michel; o l'alt representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell-- han estat pràcticament diàries.
El bloc europeu ja ha imposat fins a nou rondes de sancions contra els dirigents russos, els principals magnats afins al Kremlin i als pilars de l'economia del país euroasiàtic, com l'exportació de gas, productes derivats del petroli, carbó i fins i tot entitats bancàries.
L'OTAN, tot i que ara com ara descarta l'entrada d'Ucraïna dins l'Aliança, ha rebutjat frontalment l'agressió russa i ha impulsat l'adhesió de Finlàndia i Suècia, països històricament allunyats dels conflictes i molt pròxims geogràficament a Rússia, la qual cosa suposaria una garrotada per a Putin, que hauria aconseguit reunir gran part de la comunitat internacional en contra seu.
Però per sobre dels blocs europeus, dels països bàltics i de Polònia, destaca l'empara dels EUA, primer país a posar-se en contacte amb Ucraïna quan Rússia va violar les seves fronteres i que ha conjuminat Occident per subministrar suport militar i econòmic a Kíiv.
De fet, la visita de Zelenski a Washington a finals de desembre, i el recent viatge del president nord-americà, Joe Biden, a Kíiv han deixat imatges històriques que certifiquen la connexió entre els EUA i Ucraïna i la ferma oposició de la Casa Blanca a Rússia.
EL PAPER INDEFINIT DE LA XINA
A mesura que el tauler internacional es decanta per Putin o Zelenski, la Xina sembla mostrar-se indiferent a la disjuntiva Rússia-Ucraïna i aposta per mantenir un rol neutral, allunyat del conflicte i fins i tot es perfila com la potència encarregada de facilitar un acostament, posició ja reivindicada per d'altres com Turquia.
De fet, aquesta mateixa setmana la Xina ha reconegut estar "profundament preocupada" per la situació de la guerra, aparentment lluny d'un acostament entre Moscou i Kíiv malgrat que Zelenski ha proposat una 'fórmula de pau' que el Kremlin ha descartat en tot moment.
Enmig d'aquesta situació, el principal responsable de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, va aterrar dimarts a Rússia durant una gira europea que ha destapat el temor dels Estats Units i part d'Occident davant un possible acostament entre Pequín i Moscou.
Tot i que el gegant asiàtic no ha condemnat de manera clara i contundent les maniobres russes a Ucraïna, sí que ha descartat en tot moment aquestes preocupacions de Washington sobre l'alineament xinès amb el president Putin.
