BRUSSEL·LES, 8 Març (EUROPA PRESS) -
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea han aconseguit un principi d'acord amb el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, per posar en marxa un programa per deportar a Turquia "tots els immigrants" --inclosos els demandants d'asil sirians--, que arribin a la UE a través d'aquest país, a canvi que els estats membre reubiquin un nombre equivalent de refugiats assentats ja a Turquia.
Les dues parts, tot i això, hauran de "treballar en els detalls" de l'acord en els pròxims dies, amb l'objectiu de concretar el seu contingut d'aquí a la pròxima cimera europea, prevista per als dies 17 i 18 d'aquest mes de març, segons han anunciat en una roda de premsa conjunta Davutoglu i els presidents del Consell europeu, Donald Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
El document és el resultat de 12 hores de negociació a Brussel·les entre els estats membre i el primer ministre Davutoglu, que ha participat en un dinar amb els vint-i-vuit, però que no ha intervingut en el debat final per segellar el text.
Malgrat que es tracta d'un principi d'acord en el marc polític, que deixa obertes qüestions tècniques i jurídiques, els líders asseguren en la seva declaració que l'acord de deportar tots els migrants que arribin des de Turquia s'aplicarà a tots els qui arribin "des d'avui".
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha advertit en una roda de premsa al final de la cimera que tots aquells immigrants que arribin "de manera il·legal" a Grècia "no seran part del programa de reubicació", cosa que limitarà molt les seves possibilitats de rebre asil a la UE.
L'objectiu, ha afegit, és combatre l'activitat de les màfies que trafiquen amb immigrants i deixar clar que només serà possible quedar-se a la UE si s'hi arriba per vies legals d'entrada.
Perquè la devolució d'un demandant d'asil a un tercer país sigui compatible amb el dret internacional, cal que aquest país, Turquia en aquest cas, sigui considerat 'país segur'. Es tracta d'una noció que "no existeix com a possibilitat" a nivell de la UE, però que sí que es dóna a nivell bilateral en el cas de les relacions entre Grècia i Turquia.
Tusk ha reconegut que cal ser "molt caut" amb la iniciativa, ja que existeixen "aspectes legals" que han de ser aclarits, tot i que ha recalcat que hi ha consens clar en l'"essència" de l'acord.
"És una mesura legal", ha tancat, per part seva, Juncker, qui ha explicat que la directiva d'asil recull la possibilitat de "no atendre" una sol·licitud d'asil si el demandant arriba des d'un tercer país considerat "segur". Amb tot, ha apuntat que Turquia haurà de procedir a certes "modificacions en la seva legislació" per complir amb aquesta noció.
El compromís que ha de ser perfilat en els pròxims dies recull un altre cop el compromís de desemborsar 3.000 milions d'euros per ajudar Ankara a atendre els més de 2,7 milions de refugiats en el seu territori i apunta la possibilitat de sumar a aquest esforç "fons addicionals".
La proposta turca, abonada per Alemanya, Països Baixos i Brussel·les, apuntava la necessitat de 3.000 milions més per al 2018, tot i que aquesta xifra no ha quedat recollida en el text final.
Sobre aquest assumpte, Davutoglu ha subratllat que "Turquia no demana diners a ningú" i que els fons que reclama són per als refugiats en campaments al país, als quals el Govern turc ja ha destinat "10.000 milions de dòlars".
"El nostre objectiu és desincentivar la immigració il·legal i evitar l'activitat de les màfies. (També) és un objectiu humanitari, no volem veure més dones i nens morint als nostres mars", ha descrit el primer ministre turc.
El representant turc ha volgut veure el resultat d'aquesta cimera com la prova d'avenços en la "integració" de Turquia a la Unió Europea, i alhora ha apuntat el compromís de la UE d'"accelerar" el procés per obrir nous capítols en les negociacions d'adhesió.
Els compromisos esbossats en la declaració de la cimera recullen, alhora, la disposició per "accelerar" el full de ruta per retirar l'exigència de visats als nacionals turcs "com a molt tard a finals de juny del 2016", i no l'octubre com es preveia inicialment.
El president francès, François Hollande, ha avisat que per acabar amb la política de visats cal que "es respectin els criteris (exigits), i són 72".
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
La declaració, tot i això, amb prou feines al·ludeix a la preocupació pel respecte de la llibertat de premsa a Turquia, després que el Govern intervingués divendres passat el diari més venut del país, 'Zaman', pels seus presumptes llaços amb Fetulá Gulen, principal rival del president, Recep Tayyip Erdogan.
Bèlgica i Itàlia han reclamat durant les negociacions de dilluns que el document fos crític amb les traves d'Ankara a la llibertat d'expressió, però finalment el text es limita a indicar que els mandataris europeus "també han discutit sobre la situació dels mitjans" amb Davutoglu.
En la conferència de premsa i en presència del primer ministre turc, Tusk ha estat una mica més precís quan ha declarat que la UE "no pot seguir indiferent davant de les preocupacions pel que passa a Turquia" i ha reiterat la defensa de la llibertat d'expressió.
El president del Consell també ha apuntat que el respecte de la llibertat de premsa i d'expressió "segueixen sent una condició" en el procés d'adhesió al club comunitari, "i no canviarà".
El director per a Europa de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Vincent Cochetel, l'acord tancat per la Unió Europea i Turquia per frenar l'arribada d'immigrants i refugiats, i alhora ha denunciat "les deficiències del sistema d'asil turc", que només accepta "el 3%" dels sol·licitants d'asil de l'Iraq, l'Iran i l'Afganistan.
En declaracions a la cadena de ràdio suïssa RTS, Cochetel ha dit que hi ha "algunes inquietuds" per la mesura de l'acord que suposa "reenviar tothom a Turquia". "Turquia ha aprovat fa poc lleis que són bones però encara hi ha deficiències en el sistema d'asil turc", ha ressaltat.
El responsable europeu d'ACNUR ha recordat que Turquia té una taxa de reconeixement de refugiats "massa baixa", amb només un 3% pel que fa a acceptar refugiats "iraquians, afganesos i iranians".
"Reenviar persones que no tindrien accés a la protecció suposa un cert nombre de problemes en relació amb el dret internacional i el dret europeu", ha afirmat.
Cochetel ha confiat que l'acord entre la Unió Europea i Turquia vingui acompanyat de garanties suplementàries quan sigui definitiu.
En aquest sentit, ha posat èmfasi que els refugiats tornats a Turquia tenen dret a una "revisió de la seva sol·licitud" i ha jutjat d'indispensable que les autoritats turques tinguin suficients traductors perquè les persones puguin comunicar-se amb les forces de la Policia que els detenen quan tornen".
