Kabila abandona el poder dos anys després de la fi del seu mandat i apunta que podria presentar-se el 2023
El proper mandatari haurà de fer front a la crisi, la inseguretat i el brot d'ébola
MADRID, 29 des. (EUROPA PRESS) -
La població de República Democràtica del Congo (RDC) acudirà aquest diumenge a les urnes per a unes històriques eleccions presidencials que podrien marcar la primera transició democràtica al país, dos anys després de la fi del mandat de Joseph Kabila i després d'una sèrie d'ajornaments justificats per la situació d'inseguretat i la dificultat per organitzar els comicis al país.
Les eleccions tindran lloc finalment després d'una sèrie d'ajornaments d'última hora: la setmana passada es va canviar la data del 23 de desembre per la del 30, mentre que els comicis a les ciutats de Beni i els seus voltants i a la propera ciutat de Butembo pel brot d'ebola i la violència que ha afectat la zona, així com a Yumbi, se celebraran al març de 2019.
El canvi d'última hora a les tres ciutats al·ludides, segons la Comissió Electoral Nacional Independent (CENI), no afectarà al calendari electoral, de manera que els resultats finals de les presidencials es coneixeran el 15 de gener i el nou mandatari prendrà possessió tres dies més tard.
A les eleccions, marcades per la violència durant la campanya electoral i la destrucció de milers de màquines per votar en un incendi a la capital, Kinshasa, s'hi presenten un total de 21 candidats, entre ells el 'delfí' de Kabila, Emmanuel Ramazani Shadary.
Uns 40 milions de persones estan cridades les urnes, en una jornada en què s'usaran per primera vegada les controvertides màquines de votació, criticades per la totalitat de l'oposició i defensades per les autoritats electorals, encarnades en la CENI.
Shadary figura com un dels principals favorits ja que compta amb el suport de l''establishment' de Kabila, si bé la imatge del mandatari s'ha vist malmesa en els últims anys i els sondejos apunten a una carrera disputada amb algun dels candidats de l'oposició, molt fragmentada.
Malgrat que els set principals líders opositors del país van aconseguir un acord per nomenar a Martin Fayulu com a candidat d'unitat, l'acord es va trencar poc després a causa de les crítiques de diversos partits davant l'elecció de l'empresari i antic directiu d'Exxon Mobil com a opció.
Poc després, Félix Tshisekedi --líder de la principal formació opositora-- i Vital Kamerhe van anunciar un acord per a la candidatura del primer, que ara figura com un dels principals candidats a fer-se amb la Presidència i succeir així a Kabila.
Si bé aquestes divisions amenacen amb reduir la possibilitat d'èxit de l'oposició, el soscavat de la figura de Kabila i el fet que Shadary hagi estat un alt càrrec del Govern i del partit governamental, el PPRD, podrien inclinar la balança al seu favor davant el fastig de la població a causa de la constant situació d'inseguretat en gran part del país i la crisi econòmica i social.
En aquest sentit, Fayulu figura com el favorit dels congolesos per convertir-se en el nou president, segons un sondeig publicat aquest divendres pel Grup d'Estudi sobre el Congo (GEC) de la Universitat de Nova York.
El sondeig, resultat de la mitjana dels realitzats pels instituts BERCI i Ipsos Sud-àfrica, situa Fayulu, candidat per la coalició opositora Lamuka que integren també Jean-Pierre Bemba i Moise Katumbi, en el 44 per cent, seguit per Tshisekedi, amb el 24 per cent, i Shadary, amb el 18 per cent.
VIOLÈNCIA DURANT LA CAMPANYA
La campanya electoral ha estat marcada per la repressió contra els seguidors de l'oposició i la violència en diversos punts del país, especialment en els Kivus, on operen nombrosos grups armats.
En les setmanes prèvies als comicis han mort prop de deu persones per la repressió de les manifestacions, la qual cosa va portar a l'Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, a condemnar el 14 de desembre l'"excessiu" ús de la força per part de les forces de seguretat i va demanar a les autoritats que garantissin la llibertat d'expressió i manifestació.
Així mateix, durant els últims deu dies es va registrar l'incendi de les màquines de votació, molt criticades per l'oposició per la possibilitat que facilitin una manipulació dels resultats.
El president de la CENI, Corneille Nangaa, ha defensat l'ús d'aquests aparells malgrat que en una primera prova realitzada en el marc de les eleccions a governador a l'agost de 2017 dos dels tres sistemes van mostrar errors.
Els disputats resultats dels comicis el 2006 i 2011 van derivar en protestes violentes, una situació que podria repetir-se en aquesta ocasió a causa de la possibilitat que qualsevol dels candidats derrotats denunciï com a il·legals els resultats i convoqui protestes.
La situació d'inseguretat ha portat als Estats Units a ordenar l'evacuació de tot el seu personal diplomàtic no essencial per por a un esclat de violència durant les eleccions presidencials. Per la seva banda, el Regne Unit també va emetre una alerta de viatge.
LA IMPORTÀNCIA DE LES ELECCIONS
Els comicis tenen una gran importància al país, que no ha viscut una transició política pacífica des de la seva independència de Bèlgica en 1960, començant pel cop promogut per Bèlgica i els Estats Units contra el líder de la independència Patrice Lumumba --assassinat aquest mateix any--.
Posteriorment, Mobutu Sese Seko --líder del cop contra Lumumba-- va ser derrocat igualment en un aldarull el 1997 per Laurent-Desire Kabila, assassinat el 2001 i succeït llavors pel seu fill i actual mandatari, Joseph Kabila.
El país ha estat escenari de dues guerres regionals el 1996 i 2003, desencadenades en part pel genocidi el 1994 a Rwanda i la inestabilitat provocada per les desenes de grups armats que operen a la frontera amb aquest país i altres parts de RDC, la qual cosa ha provocat que centenars de milers de persones hagin fugit a través de les seves fronteres només durant aquest any.
Les eleccions tenen lloc a més en un context molt delicat a causa de la crisi econòmica, que ha portat a prop de 15 milions de persones a una situació d'inseguretat alimentària --segons dades de l'ONU i el Govern de RDC--.
Segons dades del Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), el 43 per cent dels nens de menys de cinc anys sofreixen desnutrició, mentre que en sis províncies hi ha una taxa de desnutrició d'almenys el 50 per cent.
EL BROT D'EBOLA
D'altra banda, l'últim brot d'ebola ha deixat un total de 593 casos i 359 morts, s'ha convertit ja en el segon més gran de la història, sent únicament superat pel brot registrat a Àfrica Occidental entre 2013 i 2016, en el qual es van registrar més de 28.000 casos confirmats.
La resposta al brot s'ha vist dificultada per la violència i la seguretat a la zona afectada. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va indicar al novembre que està previst que el brot es perllongui almenys fins a mitjan 2019.
De fet, la pròpia OMS va alertar divendres que la intensificació de les protestes a Kivu Nord per l'ajornament de les eleccions a Beni i Butembo ha afegit un nou desafiament a la lluita contra l'epidèmia d'ebola.
El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va destacar que "s'ha arribat a un punt crític en la resposta davant l'ebola" i que "s'estan veient signes d'esperança en moltes àrees, fins i tot una recent disminució dels casos a Beni".
"Aquests avanços podrien perdre's si sofrim un període de perllongada inseguretat que resulti en un increment de les transmissions. Això seria una tragèdia per a la població local, que ja ha sofert massa", va resoldre.
