MADRID, 12 des. (EUROPA PRESS) -
El tercer i definitiu referndum independentista del territori francs de Nova Calednia ha acabat amb un rebuig a l'autodeterminació per una diferncia sense precedents respecte als dos anteriors plebiscits: menys d'un 5 per cent dels votants han expressat la seva voluntat de separar-se.
Segons els resultats preliminars que ha recollit el portal de notícies Outremers360, el referndum ha acabat amb un 96,49 per cent dels vots en contra de la independncia, un percentatge substancialment superior al 56,7 per cent del 2018 i el 53,3 per cent del 2020.
No obstant aix, les forces separatistes, representades principalment per la comunitat indígena canaca, ja havien avisat de les dificultats afegides a aquesta votació per les restriccions contra el coronavirus, que han fet impossible fer una campanya tal com preveien, fins al punt de demanar l'abstenció. Els simpatitzants semblen haver respost: l'assistncia s'ha desplomat al 44 per cent, poc més de la meitat que anys anteriors.
El ministre d'Ultramar, Sébastien Lecornu, que ha viatjat a Nova Calednia per seguir aquesta cita, ha deixat clar que la no participació no resta cap validesa al resultat. En una recent entrevista a Europe 1, va reconixer que l'abstenció és "un dret de la democrcia", per va ser taxatiu en plantejar si tindr efecte legal: "La resposta és no".
Els resultats finals i oficials els anunciar dilluns a les 13.00 (hora local) el president de la comissió de control electoral, Francis Lamy.
El referndum té l'origen en els Acords de Matignon, que van posar les bases del procés de descolonització i de reconciliació entre comunitats caldoche i canaca després d'anys d'enfrontaments, i van establir un seguit de consultes que van acabar de concretar-se al 1998.
Segons aquest acord, no només es podia celebrar un referndum per preguntar els neocaledonians si es volien independitzar, sinó un mxim de tres en cas que no prosperessin els dos primers. Serien votacions successives i, en termes prctics, amb poques variacions.
