El conflicte de la Franja de Gaza i el seu impacte a tot Pròxim Orient protagonitza el tram final de l'any
MADRID, 23 des. (EUROPA PRESS) -
Els conflictes han dominat en gran mesura un 2023 que, en l'àmbit internacional, ha deixat canvis de govern, tensions geopolítiques, desastres naturals i violacions dels Drets Humans, entre altres notícies relacionades, en ocasions, amb noms propis de polítics responsables de qüestionades decisions.
Des del 7 d'octubre, gran part dels focus han apuntat cap a la Franja de Gaza, origen d'un atemptat sense precedents a les mans de milicians de Hamas amb 1.200 víctimes mortals que va desencadenar una ofensiva militar israeliana que acumula més de 20.000 palestins morts.
El conflicte ha consolidat els Estats Units com a principal valedor d'Israel, malgrat les creixents crítiques tant internes com des de l'estranger a la tasca del Govern de Benjamin Netanyahu, que va veure allunyar-se la perspectiva de normalització política amb el món àrab en la qual feia anys que treballava.
La por a un contagi del conflicte és constant, tenint en compte els llaços que l'Iran manté no només amb Hamas, sinó també amb Hezbollah al Líban o, al Iemen, amb els rebels houthis, protagonistes, aquestes últimes setmanes, per les seves amenaces a la navegació comercial al mar Roig. L'Iran, a més, ha subscrit el 2023 un històric acord per normalitzar relacions amb l'Aràbia Saudita.
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha expressat en diverses ocasions que tem que l'agressió militar russa hagi quedat en un segon pla i, per extensió, els aliats occidentals comencin a flaquejar quant a suport. El Congrés nord-americà titubeja per aprovar noves ajudes, si bé la bateria de sancions contra Rússia continua i, per exemple, la UE ja n'acumula 12 tandes.
En el terreny militar, les forces ucraïneses van assolir certs avanços després del llançament al juny d'una contraofensiva, però els fronts no han patit grans canvis en les últimes setmanes. La por a un estancament que cronifiqui el conflicte s'estén, per la qual cosa Kíiv demana més armes i millors.
Aquesta guerra ha derivat dins de Rússia en el desafiament més gran fins avui per al poder de Vladímir Putin: la rebel·lió llançada al juny pel Grup Wagner, una xarxa de mercenaris liderada per l'oligarca Ievgueni Prigojin, que va acabar morint en un suposat accident aeri el 23 d'agost. Putin se'n renta les mans mentre confirma que es presentarà a la reelecció el març del 2024, un altre cop sense grans rivals.
POLS EUA-XINA
Les diferents guerres serveixen perquè les principals potències es posicionin i, així, han evidenciat els diferents enfocaments entre els Estats Units i la Xina, cridats a ser els dos principals pols de poder global. Pequín i Washington estan, a més, en el seu particular estira-i-arronsa bilateral que va des de l'àmbit comercial al polític i que va viure un període d'especial tensió després de l'enderrocament, al febrer, d'un presumpte globus espia xinès per part dels Estats Units.
El president de la Xina, Xi Jinping, va iniciar al març el que és ja el seu tercer mandat, marcat en els primers compassos per una consolidació de poder que ha implicat purgues i una reivindicació de qüestions geopolítiques clau com la sobirania sobre Taiwan, potencial polvorí polític i fins i tot militar.
Als Estats Units, en canvi, els principals líders prenen posicions per un 2024 amb eleccions presidencials a la vista. L'actual mandatari, Joe Biden, s'hi tornarà a presentar, mentre que el seu teòric rival, Donald Trump, no renuncia a una nova candidatura malgrat haver acumulat una bateria de causes judicials aquest any que ara acaba: al possible frau empresarial se li sumen imputacions pel seu paper en l'assalt al Capitoli i per posar en dubte el procés electoral del 2020.
LA UE ENCARA EL SEU FUTUR
Europa ha vist el 2023 com es coronava un rei, Carles III, i com creixien les amenaces terroristes a diversos països, derivades en part de les tensions a Pròxim Orient. Finlàndia, Eslovàquia i Polònia han experimentat canvis de govern mentre que els Països Baixos i Portugal arriben al final de les legislatures dels seus respectius primers ministres, Mark Rutte i António Costa, aquest últim esquitxat per un presumpte escàndol de corrupció.
La Unió Europea s'ha vist obligada a replantejar el seu futur com a bloc, obrint-se a noves incorporacions com la d'Ucraïna malgrat no haver avançat en el debat pendent sobre l'ampliació, no trobar una veu comuna en conflictes com el de Gaza i malgrat patir situacions de bloqueig com la liderada per Hongria, el líder de la qual, Viktor Orban, ha qüestionat enfocaments clau.
En el tram final de l'any, els Vint-i-set han salvat consensos com una regulació sense precedents sobre intel·ligència artificial o un pacte migratori que reforça el control a fronteres i planteja una solidaritat a la carta. El Mediterrani és la ruta migratòria més mortífera del món i acumula més de 28.000 morts des del 2014 --al juny mig miler de migrants van perdre la vida en un únic naufragi a prop de Grècia--, segons l'ONU.
Fora de la UE, als Balcans, la situació sense resoldre del nord de Kosovo ha revifat les tensions amb Sèrbia i, més a l'est encara, una ofensiva àzeri a la regió separatista de Nagorno-Karabaj ha empès a Armènia uns 100.000 refugiats i ha permès a l'Azerbaidjan aconseguir el control definitiu de la zona.
CANVIS I ASSALTS A L'AMÈRICA LLATINA
A l'Amèrica Llatina, l'any va arrencar l'1 de gener amb la presa de possessió al Brasil del president Luiz Inácio Lula da Silva i va continuar, amb prou feines uns dies després, amb un assalt a les seus dels principals poders a Brasília per part de simpatitzants de l'exmandatari Jair Bolsonaro.
També hi ha hagut canvi de govern a l'Equador, on l'empresari Daniel Noboa ha agafat les regnes després de la caiguda, abans d'hora, de Guillermo Lasso, i l'Argentina ha passat pàgina del peronisme abruptament i és ara liderada per la ultradreta de Javier Milei.
A Guatemala, els comicis han derivat en un pols sense precedents liderat pel Ministeri Públic per posar en dubte la victòria de l'esquerrà Bernardo Arévalo, que prendrà possessió al gener, mentre que a Veneçuela el 'chavisme' i l'oposició intenten establir les bases d'un procés electoral amb garanties que depèn, entre d'altres, de la revisió d'inhabilitacions de dirigents clau com María Corina Machado, vencedora de les primàries opositores d'octubre.
ELS MÉS VULNERABLES
El canvi climàtic es manté com un dels principals reptes a nivell mundial, amb diferències constants entorn de la fórmula per combatre'l, com va quedar de manifest en la COP-28, mentre que els desastres naturals han deixat milers de vides arreu del món; bé per incendis com els de Hawaii a l'agost; bé pels terratrèmols com els de Turquia i Síria al març (més de 50.000 morts), al Marroc al setembre (uns 3.000) o a l'Afganistan a l'octubre (prop de 1.500); bé per inundacions massives, com les registrades a l'est de Líbia que van arrasar Derna i van deixar més de 10.000 morts al setembre.
Àfrica és un dels continents més vulnerables a aquests fenòmens climàtics cada cop més extrems, fet que s'evidencia amb la successió de sequeres i inundacions que afecten, per exemple, la Banya d'Àfrica, mentre que en l'àmbit polític es tradueixen en l'obertura de conflictes com el del Sudan a l'abril i se sumen nous cops d'estat --el Níger i el Gabon en tan sols aquest any-- que han portat Occident a continuar perdent influència en benefici de Rússia.
