Seria la primera presidenta apartada del càrrec al Brasil en més de dues dècades
BRASÍLIA, 11 maig (Reuters/EP) -
La presidenta brasilera, Dilma Rousseff, es juga aquest dimecres la continuïtat al capdavant del Brasil en la votació que té previst fer el Senat, que haurà de decidir si obre un judici polític a la mandatària per violar normes pressupostàries, fet que la convertiria en la primera a ser apartada del càrrec en més de dues dècades.
Si una majoria simple dels 81 senadors vota a favor d'iniciar el procés, com ja va fer el mes passat la Cambra de Diputats, la mandatària serà suspesa del seu càrrec fins a sis mesos i assumirà el poder el seu vicepresident, Michel Temer.
Segons recomptes dels diaris locals, més de la meitat dels senadors votaran per jutjar Rousseff, per la qual cosa la primera presidenta del Brasil hauria de deixar el Palau de Planalto aquest dijous. La decisió posaria fi a 13 anys del Partit dels Treballadors al capdavent de l'economia més gran de l'Amèrica Llatina.
Els senadors tenen previst iniciar la discussió de la moció a les 9.00 hora local (14.00 hora catalana) d'aquest dimecres i a cada membre se li donarà l'oportunitat de parlar. La votació final s'espera al voltant de les 20.00 hora local (1.00 d'aquest dijous a Espanya).
Rousseff, que denuncia que el judici polític és il·legal i un "cop d'Estat", ha promès batallar fins l'últim minut. El seu Govern va apel·lar al Suprem Tribunal Federal aquest dimarts. "No renunciaré, això mai ha passat pel meu cap", va sostenir la presidenta aquest dimarts en un discurs, en el qual va rebre crits de joia dels seus partidaris. S'espera que la mandatària parli al país aquest dimecres.
SETMANA DE CAOS
La votació es produeix després d'una setmana de caos que va començar quan el recent nomenat president de la Cambra de Diputats, Eduardo Maranhao, va anunciar aquest dilluns que anul·lava la votació del Ple de la sala del 17 d'abril a favor del judici polític a Rousseff, ja que argumentava errors de procediment.
El president del Senat, Renan Calheiros, va rebutjar la iniciativa en qüestió d'hores i va dir que la Cambra Alta seguiria endavant amb el procediment per impugnar Rousseff. Maranhao, però, va fer marxa enrere en la seva decisió aquest dimarts, després de les queixes que era il·legal, i aplanava el camí per a la votació d'aquest dimecres al Senat.
Si el cas va a judici al Senat, presidit pel cap del Suprem Tribunal Federal, els opositors de Rousseff confien que poden reunir els 53 vots necessaris, o dos terços dels 81 senadors, per destituir la presidenta. En aquest escenari, Temer completaria la resta del mandat fins a les eleccions del 2018.
PROMESA INCOMPLERTA?
Minuts després d'assumir el càrrec el 2011, Rousseff va prometre davant del Congrés acabar amb els acords secrets i els esquemes de suborns en el cor de la política brasilera.
Durant un temps va semblar que complia la seva promesa. En el primer any va destituir set ministres esquitxats per acusacions de delictes i va registrar el nivell més elevat d'aprovació d'un president des del retorn de la democràcia el 1985.
Tot i això, cinc anys després i al mig de la pitjor recessió des de la dècada del 1930, Rousseff està a punt de ser suspesa. Malgrat que no enfronta cap càrrec d'enriquiment personal, el fiscal va acusar la mandatària d'obstruir una investigació de corrupció en l'estatal Petrobras, l'escàndol més gran de la història del Brasil. Rousseff va encapçalar el directori de la companyia petrolera entre el 2003 i el 2010.
Rousseff nega haver comès delictes i afirma que és víctima d'un "cop". Però la recessió i l'escàndol de Petrobras van tornar la majoria dels brasilers en contra seva, fet que van motivar els esforços opositors per apartar-la del càrrec.
Quan expliquen què va sortir malament, exministres, assessors i legisladors apunten la tossuderia de Rousseff, la mala gestió econòmica i una tendència a aïllar-se. Combinades, aquestes característiques la van portar a rebutjar consells que podrien haver evitat la recessió i el final de la seva carrera política.
Un exministre de Rousseff va assenyalar un error clau el 2014 després de ser reelegida per un estret marge, malgrat el descontentament per l'economia i mals serveis públics. En la primera reunió després de l'elecció, Rousseff va dir orgullosament al seu mentor, l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva, que la votació mostrava que el poble encara estava del seu costat, va recordar el ministre.
"No", va contestar Lula. "Ens fan una advertència. I ens diuen que no tindrem una segona oportunitat". Però Rousseff no va fer res per canviar de rumb.
EL CAMÍ CAP A LA CRISI
Durant el primer any en el càrrec, el creixement econòmic es va reduir a un 3,9 % a causa d'una caiguda dels preus de les matèries primeres i una disminució de la despesa dels consumidors.
Rousseff va abandonar gradualment principis econòmics com ara metes d'inflació i pressupostos balancejats. A més, va ignorar les crides dels empresaris per fer una reforma laboral, impositiva i de pensions perquè el Brasil guanyés en competitivitat.
Malgrat la disminució dels ingressos impositius, Rousseff va augmentar la despesa, amb l'esperança que les obres públiques impulsessin la inversió. Per frenar la inflació, va congelar el preu dels combustibles i va atorgar exempcions impositives a les companyies d'energia perquè mantinguessin les tarifes baixes.
El 2013, el descontentament va portar milions de persones a marxar en tot el país. Així i tot, la despesa desmesurada la va ajudar a aconseguir la reelecció, tot i que poc després es va fer aparent que diverses maniobres comptables van permetre que les finances del Govern semblessin millor del que eren.
Gairebé de seguida de començar el segon mandat el gener del 2015, la gravetat dels problemes del Brasil es va fer latent. La inflació anual va superar el sostre de la meta oficial d'un 6,5% i va acabar l'any per sobre del 10%. La desocupació va augmentat, de la mateixa manera que la indignació pública per la corrupció, i l'aprovació de la mandatària va caure en picat.
Molestos per l'engany de la mandatària sobre l'estat de les finances públiques, legisladors opositors van demanar el seu judici polític. Un auditor federal va confirmar les irregularitats pressupostàries.
RUPTURA AMB EL PMDB
Rousseff va ensopegar un altre cop, aquesta vegada quan manejava el poderós PMDB, un partit amb més escons al Congrés que qualsevol altre i clau per a la seva coalició.
"Ella va subestimar la reacció del PMDB i la importància de la dependència del govern en aquest partit", afirma Paulo Pimenta, un veterà congressista del governant Partit dels Treballadors.
