Cent dies d'extermini van deixar al voltant de 800.000 morts i almenys 150.000 dones violades el 1994 mentre els supervivents continuen clamant justícia
MADRID, 7 abr. (EUROPA PRESS) -
Milions de ruandesos commemoren aquest diumenge el 30è aniversari del genocidi del 1994: cent dies d'extermini d'unes 800.000 persones, la immensa majoria tutsis i hutus moderats a mans d'extremistes hutu, i entre 150.000 i 250.000 dones van ser violades enmig d'un clima de passivitat internacional.
Un devastador informe de l'ONG Human Rights Watch publicat l'any passat estenia part de responsabilitat de les massacres tant al personal de l'ONU, com als tres governs estrangers principalment involucrats amb Ruanda.
Als primers, "per no haver proporcionat informació i orientació adequades als membres del Consell de Seguretat"; a Bèlgica, per haver "retirat les tropes precipitadament i per haver defensat la retirada total de la força de l'ONU"; als Estats Units, "per haver anteposat l'estalvi de diners a salvar vides i per frenar l'enviament d'una força de socors"; i a França, "per haver continuat donant suport a un govern involucrat en un genocidi".
Tots ells, va assenyalar en el seu moment Alison Des Forges, assessora principal durant dues dècades de l'ONG per al continent africà, van ser còmplices de les matances que van esclatar tan sol hores després que el president del país, Juvenal Habyarimana, i el seu homòleg de Burundi, Cyprien Ntaryamina, morissin després de ser derrocat a Kigali l'avió en què viatjaven el 6 d'abril del 1994.
Massacres, recorden les ONG i experts internacionals, precedides de dècades de deterioració en la relació entre hutus i tutsis, marcades per les transformacions colonialistes després de la Primera Guerra Mundial, fonamentades en part en el cop d'estat del general Habyarimana el 5 de juliol del 1973 i alimentades vint anys després per la campanya d'odi cap als tutsis abanderada per la Radiotelevisió Lliure dels Mil Pujols, principal altaveu de la propaganda hutu.
Segons va explicar també el que va ser cap de la delegació del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a Ruanda quan es va produir el genocidi, Philippe Gaillard, "circulaven tot tipus de rumors, també en els cercles diplomàtics, que passaria alguna cosa greu".
Des de llavors, un nombre significatiu de persones responsables del genocidi, inclosos exresponsables governamentals d'alt nivell i altres figures clau darrere les massacres, han estat portats a la justícia, i més d'una dotzena de processaments de sospitosos de genocidi s'estan duent a terme a tribunals nacionals de tota Europa sota el principi de jurisdicció universal.
No obstant això, en els últims anys, diversos presumptes autors intel·lectuals del genocidi d'alt nivell han mort o, en el cas d'un presumpte planificador, han estat declarats no aptes per ser jutjats. És el cas de Felicien Kabuga, considerat com el "mecenes" del genocidi, acusat d'haver finançat, amb la seva gran fortuna, les massacres de les Interahamwe, les milícies hutus i propietari de la Ràdio dels Mil Pujols.
L'any passat, els jutges del Mecanisme Residual Internacional dels Tribunals Penals van decidir suspendre de manera indefinida el seu judici per genocidi i crims de guerra a causa del seu estat de salut, malgrat l'estupor de les famílies. "Aquesta resolució ens continua sorprenent i mostra falta de justícia, que per si sola és dolorosa. Els jutges no s'han pres de debò el tema de la justícia", va lamentar Philibert Gakwenzire, membre de l'associació Ibuka, encarregat de vetllar i connectar els diferents grups d'ajuda de víctimes del genocidi de Ruanda.
COMMEMORACIÓ
A les marxes nacionals que recorren el país aquest diumenge cal afegir-hi la gran commemoració que té lloc a la capital, Kigali, en presència de desenes de dignataris africans i amb l'assistència particular de l'expresident dels EUA Bill Clinton i el president de República Txeca, Petr Pavel, en representació d'un país que va intentar contenir la matança, com va recordar fa uns dies el president ruandès, Paul Kagame. L'ambaixador Karel Kovanda va ser el primer diplomàtic que va fer servir la paraula "genocidi" en públic davant de les Nacions Unides.
Clinton i Pavel secunden Kagame i líders com el president de Madagascar, Andry Rajoelina; el primer ministre etíop, Abiy Ahmed; el president de Mauritània, Mohamed Ould Ghazouani, el president de Sudan del Sud, Salva Kiir; el president de Congo, Denis Sassou N'guesso, el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, o Faustin-Archange Touadéra, president de República Centreafricana.
