LONDRES, 24 Juny (EUROPA PRESS) -
Amb el 100 per cent dels vots escrutats, l'opció de la sortida de la Unió Europea, també coneguda com a 'Brexit', ha guanyat el referèndum al Regne Unit amb un 51,9 % del total de sufragis, amb 17,4 milions de suports, segons els resultats oficials.
El 'Brexit' ha aconseguit el suport de 17,41 milions d'electors, respecte dels 16,14 milions de persones que s'han decantat per la permanència del país al bloc comunitari, un 48,1% de l'electorat, fet que suposa una diferència de més d'un milió de vots.
La participació en la consulta s'ha situat al 72,2% del total de 46,5 milions de votants registrats per a la cita electoral. Amb tots els vots escrutats, el 'Brexit' s'ha fet amb una victòria celebrada pels seus partidaris com el "dia de la independència britànica", una eufòria que contrasta amb la negativa reacció dels mercats, que evidencien les serioses implicacions d'una decisió contra la que havien lluitat la pràctica totalitat de les forces polítiques, econòmiques i socials del Regne Unit.
Al costat dels efectes sobre la volatilitat financera, el 'statu quo' britànic s'enfronta a un terratrèmol polític amb epicentre al número 10 de Downing Street, ja que el primer ministre, David Cameron, havia apostat per una opció, la de la permanència, ignorada per la majoria dels ciutadans.
Amb una participació del 72,2%, la més gran en una votació al Regne Unit des de 1992 i més de sis punts per sobre del plebiscit de 1975 que ha confirmat la permanència en la per llavors Comunitat Econòmica Europa, l'escrutini ha donat una bolcada sense precedents a una nit electoral que havia arrencat amb les enquestes a favor de la continuïtat.
Aquest desenllaç té profundes connotacions polítiques i institucionals, ja que el debat sobre la sostenibilitat de Cameron al capdavant del Govern, el qual havia avisat que no dimitiria en cas de Brexit, està ja plantejat, fins i tot malgrat la carta de dos terços dels diputats conservadors que havien defensat la sortida i que li han expressat el seu suport per a mantenir-se a Downing Street pel "mandat i deure" obtingut fa tan sols un any.
SENSE "PLA B"
A més, una altra de les incògnites és el grau de preparació del Regne Unit per a un procés que podria portar anys, ja que el mateix primer ministre havia assegurat públicament que no havia "pla B".
Després de jugar-se la seva credibilitat a la carta d'una aposta que, segons ell, faria al "més fort i més segur", Cameron ha quedat ja com el principal perjudicat d'una campanya que ha dividit a la societat britànica per una estratègia partidària, ja que, més que per clamor popular, el referèndum va sorgir per sufocar l'incendi que Brussel·les portava generant en els conservadors des de fa dècades.
L'oposició laborista ha suggerit ja la necessitat de la seva dimissió davant d'un escenari sense precedents en què l'única certesa és que, de vèncer la sortida, la decisió seria "irreversible". De totes maneres, David Cameron havia avançat ja que el procés formal de retirada dels vint-i-vuit començaria de seguida.
Tot i que el Tractat de Lisboa estableix les pautes d'aquest procediment a l'article 50, el primer moviment ha de partir de l'estat membre, que ha de notificar a la UE el seu desig d'abandonar.
De fet, Londres no està obligat a procedir imminentment, és més, els partidaris de trencar amb Brussel·les han manifestat ja la seva preferència per esperar, ja que, malgrat mesos de campanya, la fórmula que regiria segueix i han estat una incògnita.
Els terminis, a priori, estan marcats, si bé els dos anys establerts en la normativa comunitària podrien ampliar-se sempre que ho autoritzin els altres vint-i-set socis. Experts en Dret europeu creuen que, donada la complexitat, les negociacions podrien portar fins a una dècada i els propis defensors del divorci assumeixen que, com a mínim, caldrien quatre anys.
REACCIÓ EN ELS MERCATS I A EUROPA
De moment, els mercats han evidenciat les seqüeles de l'escenari que s'obre en el bloc occidental: la divisa britànica ha caigut a nivells inèdits des de 1985, el que podria comportar una intervenció de contingència del Banc d'Anglaterra, que ja havia avançat que tenia previstes mesures per garantir l'estabilitat financera.
Al costat de la City i Downing Street, l'atenció estarà al continent, on s'espera que els altres líders, que han mantingut en secret el seu pla d'acció en cas de '[Brexit]', es reuneixin a la màxima urgència i exigeixin al Regne Unit clarificacions sobre les àrees més delicades, com el futur dels gairebé tres milions de ciutadans comunitaris que resideixen al nord del Canal de la Mànega.
ENCAIX AL MERCAT COMÚ
A més, un dels factors més complexos serà el potencial encaix britànic al mercat comú. La pressió, per tant, serà notable per trobar una solució que implicarà delicats compromisos de les parts, un esforç que podria necessitar anys abans que es pugui garantir el suport d'una majoria qualificada dels ministres del ram per a, després, aconseguir que la proposta sigui ratificada pels altres estats membre i, a continuació, pels Parlaments europeu i britànic.
El problema és que un dels catalitzadors del Brexit ha estat el control dels fluixos migratoris i la pertinença al mercat comú implicaria, a priori, el lliure moviment de persones, dos elements indissociables i, per a la UE, innegociables, per la qual cosa, a priori, Londres no podria mantenir el primer sense haver d'acceptar el segon, el que complica l'equació entre prosperitat econòmica i límits a l'entrada de ciutadans comunitaris.
Tot i així, abandonar el mercat comú no és una opció estesa entre els defensors del 'Brexit', que es troben dividits entre els qui proposen directament abandonar-lo, aquells que creuen possible mantenir-s'hi pel mateix interès de la resta dels seus integrants de no perdre a la segona economia europea, els que advoquen per establir acords bilaterals i, fins i tot, els qui veuen viable operar amb els 161 membres de l'Organització Mundial de Comerç (OMC).
Aquest encaix, amb tot, constitueix tan sols una peça més del complex puzle legislatiu d'un procés que obligaria a revisar fins a 80.000 pàgines d'acords comunitaris, amb l'objectiu de decidir descartis, quines àrees esmenar i quins mantenir, un sumari que, inevitablement, voldrà supervisar el Parlament britànic i la durada de la qual constitueix un enigma.
A més, la sortida incrementa el risc d'una crisi constitucional per a la unió britànica, ja que Escòcia, protagonista d'un plebiscit d'independència fa menys de dos anys, ha recolzat majoritàriament la continuïtat a la UE i la seva ministra principal ha reconegut que aquest desenllaç revifarà les ànsies secessionistes.
PROCÉS SENSE PRECEDENTS
En conseqüència, al costat de la resolució d'una profunda crisi política a casa, el Govern, independentment de la seva constitució, haurà de resoldre un procés sobre el qual no hi ha precedents, tan sols la sortida de Groenlàndia, ni tan sols un estat, sinó un territori que formava part de Dinamarca, fa més de 30 anys, quan la UE no era tampoc la unió política en la qual s'ha convertit avui dia.
Per si no n'hi hagués prou, aquest nou capítol hauria d'acrodar-se amb socis que difícilment mostraran empatia cap a qui ha decidit abandonar, tot i els compromisos que tant van costar al febrer i que haguessin garantit per al Regne Unit l'anhelat estatus de vers lliure d'una Europa cada vegada més cohesionada.
D'altra banda, a escala europea, el temor és que la partida britànica generi un efecte dòmino entre d'altres integrants dels vint-i-vuit i, sobretot, que desencadeni un perillós auge del populisme.
