Publicat 21/01/2024 11:48

Rússia commemora en silenci el centenari de la mort de Lenin, reduït ara a nostàlgia comunista

Mausoleu de Lenin a la Plaça Vermella de Moscou
Europa Press/Contacto/Str

MADRID, 21 gen. (EUROPA PRESS) -

Rússia commemora aquest diumenge el centenari de la mort de Vladímir Lenin en línia amb els recordatoris dels últims anys al líder comunista: en silenci i des del distanciament marcat per l'actual dirigent del país, Vladímir Putin, que en el seu moment va assenyalar la doctrina de la "revolució global" defensada pel líder bolxevic com "la bomba atòmica" que acabaria destruint "l'edifici rus".

Vladímir Lenin va morir el 21 de gener del 1924 a l'edat de 53 anys a la seva residència de Gorki a la regió de Moscou, sense instruccions escrites sobre el mètode i el lloc del seu enterrament. Al cap de pocs dies de la seva defunció, i vista la voluntat popular, els dirigents soviètics van començar els plans per embalsamar el cadàver de Lenin a llarg termini. El mausoleu és, des del 1990, patrimoni mundial de la UNESCO i el visiten aproximadament 450.000 persones cada any, segons va estimar el 2017 el comandant del Kremlin, Sergey Khlebnikov.

No obstant això, malgrat aquesta rellevància popular, Putin ha reduït Lenin a un mer exercici de debat sobre el lloc de repòs definitiu de les seves restes mortals. El 2019, el president rus es va pronunciar sense gaire interès sobre l'assumpte. "Em sembla que s'hauria de quedar on és, més que res perquè encara hi ha prou gent que vincula la vida i el destí a certs esdeveniments del passat", va manifestar abans de canviar de tema. "Millor no donar-hi gaires voltes. Per a què? El que hem de fer és mirar cap al futur", va afegir en uns comentaris, recollits per l'agència TASS.

De moment no hi ha previstos més esdeveniments commemoratius que el recordatori organitzat pel Partit Comunista de Rússia per a aquest diumenge vinent al mausoleu de Lenin a les 11.30 (hora local), on diputats i líders del partit dipositaran corones de flors davant la mòmia del líder bolxevic. Serà una celebració que comptarà amb el beneplàcit implícit de Putin, que ha decidit no enfadar els nostàlgics i els simpatitzants d'un partit que a dia d'avui és la segona força a la Duma de Rússia, si bé a una enorme distància de la Rússia Unida de Putin.

El 2016, el periodista Mijail Zigar va explicar a 'The Guardian' aquesta posició ambivalent: "Realment no existeix una posició oficial del Kremlin sobre aquesta qüestió, atès que no es poden identificar amb Lenin perquè era un revolucionari, com tampoc existeix una narrativa oficial sobre el que va passar el 1917. És massa difícil i és massa complex, però entenen que és important de cara a la formació de la consciència nacional russa tal com l'entenem avui".

Així, "Putin vol evitar qualsevol decisió que acabi encoratjant unes forces que no pugui controlar", va explicar el 2017, durant el centenari de la Revolució d'Octubre, a l'emissora internacional nord-americana Radio Free Europe l'experta Anna Arutunian, autora del llibre 'La Mística de Putin'. "En moments tan emocionals com aquests una mala decisió podria repercutir en un increment del suport al Partit Comunista", va afegir.

No obstant això, Putin no sol desaprofitar l'oportunitat de manifestar la seva radical oposició al concepte d'estructura nacional abanderat per Lenin, que va apostar per la concessió del mateix rang jurídic a totes les repúbliques soviètiques. "Tenia moltes idees sobre l'autonomia de les regions i és veritat que governar d'acord a les teves idees és correcte, però sempre quan aquesta idea doni els resultats adequats, i aquesta idea és la que va acabar desembocant en la caiguda de la Unió Soviètica", va declarar el president el 2016.

"Les fronteres es van definir de manera absolutament arbitrària i no sempre justificada", va argumentar, abans de posar específicament el cas d'Ucraïna com a exemple. "La regió del Donbàs va ser transferida a Ucraïna sota el pretext d'incrementar-hi el percentatge de proletariat per reforçar el suport social: això va ser un autèntic contrasentit", va afegir. Amb tot, Putin també va afirmar en aquell moment que no tenia cap tipus de rebuig al Partit Comunista de la Unió Soviètica. "El meu carnet és en algun lloc. No és que fos un comunista per ideologia, però tampoc no ho vaig ser per obligació", va exposar.






www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés