MADRID, 12 maig (EUROPA PRESS) -
El Ministeri d'Exteriors de Rússia ha amenaçat aquest dijous Finlàndia amb "represàlies de caràcter militar-tècnic i d'altre tipus" si s'uneix a l'OTAN, després que les autoritats finlandeses han anunciat el seu suport a aquesta possibilitat.
En un comunicat, la cartera d'Exteriors insisteix que l'adhesió de Finlàndia a l'Aliança "causarà greus danys a les relacions bilaterals", per la qual cosa Moscou afirma que "es veurà obligat" a prendre "represàlies" per "aturar les amenaces de seguretat al seu territori".
Rússia ha destacat que ha assenyalat "repetidament" que la manera de garantir la seva seguretat nacional depèn de les autoritats i el poble de Finlàndia, però ha incidit que "Hèlsinki ha de ser conscient de la responsabilitat i les conseqüències d'aquest pas".
"Ingressar a l'OTAN també serà una violació directa de les obligacions legals internacionals de Finlàndia, principalment del Tractat de Pau de París del 1947, que estableix l'obligació de les parts de no entrar en aliances ni participar en coalicions contra un d'ells", ha advertit.
En aquesta línia, segons ha recollit Interfax, també ha esmentat el Tractat del 1992 entre Rússia i Finlàndia, que estableix que les parts s'abstindran de l'amenaça o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de l'altra part.
"No obstant això, arran de la indiferència actual d'Occident envers el dret internacional, aquest comportament ha esdevingut norma", ha lamentat, després d'emfatitzar que Rússia pretén respondre d'acord amb la situació".
Ha destacat que, "durant dècades, la política de no alineació militar va ser la base per a l'estabilitat al nord d'Europa, va proporcionar un nivell confiable de seguretat a Finlàndia i va permetre construir una cooperació i associacions mútuament beneficioses".
"Ni les garanties d'absència d'intencions hostils contra Finlàndia, ni la llarga història de bon veïnatge i cooperació mútuament beneficiosa han convençut Hèlsinki dels avantatges de mantenir una política de no alineació militar", ha lamentat el Ministeri d'Exteriors.
Així, s'ha mostrat convençut que l'objectiu de l'OTAN, "els països membres de la qual han convençut enèrgicament la part finlandesa que no hi ha alternativa a l'adhesió", "és "continuar-se expandint cap a les fronteres de Rússia per crear un altre flanc per a una amenaça militar".
El Kremlin ha recalcat aquest dijous que l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN suposaria una amenaça per a Rússia i ha manifestat que "l'expansió de l'OTAN no fa que el continent sigui més estable o segur".
El president i la primera ministra de Finlàndia, Sauli Niinistö i Sanna Marin, respectivament, han anunciat el seu suport a la possible adhesió del país a l'OTAN i han recalcat que l'entrada de Hèlsinki a l'Aliança "enfortiria la seguretat del país".
Després d'això, el ministre d'Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto, ha assegurat que el seu país no s'enfronta a una "imminent amenaça militar" però ha assenyalat que l'agressió russa contra Ucraïna ha canviat l'entorn de seguretat europeu i finlandès.
Si l'adhesió de Suècia i Finlàndia fructifica, els 30 països membres de l'OTAN ho hauran de ratificar, la qual cosa pot durar entre quatre mesos i un any, si bé s'estima que es resoldria en la forquilla més curta de temps.
L'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN podria culminar abans de finals d'any o principis del 2023, després d'un procés de negociacions de tan sols uns dies atesa la proximitat dels dos països a l'Aliança, ha assegurat un portaveu de l'OTAN consultat per Europa Press.
