MADRID, 10 març (EUROPA PRESS) -
Més de deu milions de portuguesos estan cridats aquest diumenge a les urnes en unes eleccions que tenen lloc després de la renúncia d'António Costa el novembre del 2023. La renyida disputa entre els principals contendents, amb el socialista Pedro Nuno Santos i el conservador Luís Montenegro podria ser l'avantsala d'un nou episodi més d'aquesta crisi política.
L'última enquesta elaborada pel Centre d'Estudis i Sondejos d'Opinió (Cesop) de la Universitat Catòlica situa Montenegro amb el 34 per cent dels vots, pel 28 per cent de Santos, si bé la unió de les esquerres li dona un lleuger avantatge sempre que el rival no pacti amb la ultradreta com va dir.
Així, s'espera que cap dels blocs aconsegueixi prou vots per arribar a una majoria que se situa en 116 escons dels 230 que conformen l'Assemblea de la República. No semblen disposats a una repetició de les eleccions, però tots dos han assenyalat que en cas de no guanyar, estarien oberts a negociar mesures clau.
SANTOS, L'ESQUERRA QUE BUSCA ARA EL CENTRE
Santos, nascut a Aveiro, té 46 anys i és llicenciat en Economia per la Universitat de Lisboa. El 2005 va ocupar per primer cop un escó com a diputat a l'Assemblea de la República. Ja el 2019 va ser designat per Costa com a ministre d'Infraestructures, lloc que va ocupar fins la seva abrupta sortida quatre anys després.
Abans d'això, havia adquirit notorietat com un dels nous valors del partit, sent un dels principals artífexs de les negociacions amb les forces més a l'esquerra del Partit Socialista, de les quals va néixer l'anomenada 'geringonça', amb la qual Costa va poder formar govern el 2015.
El 2019, en el segon gabinet de Costa, va ser triat per posar-se al capdavant d'Infraestructures i Habitatge, un cartera de pes important a Portugal, malgrat que ja havia tingut les seves desavinences amb el mateix Costa el 2018, en un congrés del partit quan va defensar la necessitat d'un secretari general més jove.
La relació entre Santos i Costa no va donar més de si el 2022. Al juny, el primer ministre va anul·lar una resolució que l'ara aspirant va aprovar de manera unilateral sobre la ubicació del nou aeroport de Lisboa i, ja al novembre, després de renunciar per una indemnització irregular de 500.000 euros que l'aerolínia estatal TAP --llavors recentment nacionalitzada--, va pagar a la seva directora executiva.
Ara ja com a candidat socialista a aquestes eleccions ha moderat el to i ha anat a la recerca del calador de vots més al centre de l'electorat, sabent que compta no només amb el vot socialdemòcrata, sinó també fins i tot amb les simpaties dels seus oponents més a l'esquerra.
Santos ha parlat en campanya d'apujar sous i pensions, posar límits al preu de l'habitatge --un dels principals problemes dels joves en urbs com Lisboa--, millorar els serveis públics i industrialitzar el país.
MONTENEGRO, L'ASPIRANT DE LA DRETA TRADICIONAL
Luís Montenegro també és el primer cop que es presenta com a candidat principal del partit a unes eleccions generals. Nascut a Porto, aquest advocat de 51 anys es va posar al capdavant del conservador Partit Social Demòcrata (PSD) el maig del 2022 després de vèncer en unes primàries provocades pel desastre de la formació en unes legislatives en les quals Costa va obtenir majoria absoluta.
En aquestes eleccions lidera una coalició a tres coneguda com a Aliança Democràtica, una unió amb bons resultats en el passat amb la qual la dreta confia ara sortir d'un estancament de vuit anys.
Amb experiència com a parlamentari des de fa dues dècades, en aquesta campanya s'ha volgut mostrar com el candidat que uneix les dretes, negant en diverses ocasions la hipòtesi d'acordar amb la ultradreta, un compromís que ha fet que Santos garanteixi que no dificultaria el seu govern sempre que el compleixi.
Ha fet una campanya en la qual ha esquivat els retrets de la ultradreta i ha evitat enredar-se en atacs directes contra Santos, una qüestió que ha deixat per als seus companys de partit, alguns dels quals l'han col·locat en un compromís quan han deixat la porta oberta a possibles restriccions a la llei de l'avortament.
Malgrat això, porta sis punts d'avantatge respecte del seu oponent socialista. Partidari de no despenalitzar l'eutanàsia i una nova política migratòria més restrictiva, ha promès augmentar el salari mínim, les pensions, realitzar millores en els serveis públics i abaixar els impostos sobre les rendes.
