El partit de Vucic parteix inicialment com a preferit mentre que l'oposició denuncia la cultura de la tensió que sembla acompanyar el mandatari
MADRID, 16 des. (EUROPA PRESS) -
Els serbis estan cridats aquest diumenge a les urnes per votar en unes eleccions legislatives anticipades en les quals el Partit Progressista Serbi del president, Aleksandar Vucic, parteix, en principi, com a preferit a l'espera que els resultats dels comicis determinin amb més exactitud l'erosió política produïda per la successió de crisis violentes que han dominat el país des dels anteriors comicis l'abril del 2022.
Les eleccions d'aquest any van suposar un toc d'atenció per a la coalició de Vucic, que va perdre 68 escons de la seva aclaparadora victòria el juny del 2020. Dels 188 seients obtinguts llavors (dels 250 de la cambra) la coalició es va acabar quedant amb 120. L'any passat, Sèrbia ja estava immersa en un perillós repunt de les llargues tensions amb Kosovo i la Unió Europea i li quedava per patir el catalitzador de les protestes actuals contra el president: dos tirotejos al maig d'aquest any que van deixar 17 morts, nou dels quals en un col·legi de Belgrad.
Aquesta situació ha acabant unint l'oposició en la coalició anomenada Sèrbia contra la Violència sota la representació, entre d'altres, de Dragan Djilas i Marinika Tepic, del partit Llibertat i Justícia, i Miroslav Aleksic, del Moviment Popular de Sèrbia. Tot i que les enquestes no concedeixen grans esperances a l'aliança, els opositors de Vucic confien a canalitzar el moviment de protesta especialment a la capital, Belgrad, que aquest diumenge també celebra eleccions a l'Assemblea de la Ciutat, que triarà 110 regidors dels quals emergirà el pròxim alcalde. També hi haurà comicis a l'Assemblea de la regió autònoma de Vojvodina.
Vucic és la figura central de totes aquestes eleccions, si bé ni tan sols és el líder del seu partit, un càrrec que va abandonar al maig per erigir-se, segons es desprèn dels seus discursos, en una figura d'estabilització nacional fins al punt que va assegurar que aquests comicis avançats responen precisament als desitjos de l'oposició. "La gent vol decidir quina classe de polítics volen al capdavant i jo no hi tinc cap problema", va declarar a l'octubre a Prva TV.
Pel professor de la Facultat de Ciències Polítiques de Belgrad, Milos Besic, la decisió d'avançar eleccions obeeix més aviat a motius purament de supervivència política. "Vucic s'ha adonat que el seu partit està experimentant una caiguda significativa i que els seus seguidors no estan motivats com abans", ha explicat a Balkan Insight. "Ha conclòs que el seu partit només conservarà la força que el sosté ara mateix per un període limitat de temps i l'ha d'aprofitar abans que la situació es deteriori encara més", afegeix.
SÈRBIA I KOSOVO
Tot i que també és possible abordar aquests comicis des d'una perspectiva internacionalista --el president serbi, proper a Rússia, s'enfronta a una oposició majoritàriament proeuropeista-- els comicis, en realitat, estan dominats pel moment intern, sobretot des del repunt de les tensions amb Kosovo el setembre del 2021, quan el que va començar com una topada sobre les competències de la matriculació dels vehicles va acabar degenerant amb el pas de les setmanes fins a convertir-se en una de les crisis més rellevants des que Kosovo va declarar la seva independència el 2008.
El nord de Kosovo, de majoria sèrbia, es va transformar en un escenari d'atacs a patrulles de la missió de la UE, detencions d'expolicies serbokosovars i, en l'apogeu de les hostilitats a finals del 2022, l'aixecament de barricades per part de la població serbokosovar. Aquesta maniobra va portar Kosovo a desplegar les seves forces a la frontera nord, decisió a la qual Belgrad va respondre amb una iniciativa pràcticament inaudita: una sol·licitud a l'OTAN per desplegar a l'exèrcit serbi a la zona.
La sol·licitud mai no va arribar a fructificar i la crisi va quedar relativament aparcada amb la reobertura de converses bilaterals entre Sèrbia i Kosovo, sota els auspicis de la UE, per intentar aclarir l'estatus del nord kosovar i en particular Mitrovica Nord, ciutat i municipi que es convertiria en l'hipotètic centre administratiu de l'anomenada Comunitat de Municipis Serbis, una entitat autònoma i subservidora de Belgrad, encara inexistent, emergida a partir del tractat de Brussel·les el 2013, un 'full de ruta' negociat i conclòs --però no ratificat-- per regular les relacions entre Sèrbia i Pristina.
Durant els últims mesos, Kosovo ha celebrat eleccions locals boicotejades pels partits serbokosovars al nord i ha tornat a conèixer la violència en forma d'atacs com el del setembre en aquesta zona, que va acabar amb un policia mort i un altre ferit i que Pristina va atribuir a "bandes criminals" relacionades amb Sèrbia. Belgrad ha rebutjat rotundament aquestes acusacions. En aquests comicis legislatius, els serbokosovars dipositaran el seu vot a territori serbi, no a Kosovo.
En qualsevol cas, els votants aniran a les urnes amb el record dels tirotejos de maig a Mladenovac i Belgrad, que van passar en menys de 48 hores. En el primer van morir almenys vuit persones i 14 van resultar ferides a les mans d'un tirador identificat com a Uros Blazic, de 21 anys. En el segon tiroteig, un adolescent va obrir foc contra una escola de la capital i va matar vuit estudiants i un guàrdia de seguretat.
Els dos tirotejos no estaven directament relacionats, però van commocionar profundament la societat sèrbia per succeir en un lapse de temps tan petit. En un intent per controlar la situació, el Govern de Sèrbia va suspendre l'emissió de noves llicències d'armes durant dos anys i va acordar inspeccions més estrictes als propietaris.
