Guardonat pel seu paper en les negociacions dels acords d'Oslo, va ser president del país després de 48 anys com a diputat
MADRID, 28 Set. (EUROPA PRESS) -
Nascut el 2 d'agost del 1923 a Visnieva (llavors part de Polònia i ara integrada a Bielorússia) amb el nom de Szymon Perski, Shimon Peres va emigrar amb la família a Tel Aviv quan tenia onze anys i amb 17, després d'estudiar en diverses escoles jueves, va formar part del grup de fundadors del kibbutz d'Alumot, a la vall del Jordà.
El seu pare, Yitzhak Perski, va combatre com a voluntari a les files de les Forces Armades britàniques en la Segona Guerra Mundial i va ser capturat pels nazis. Durant el seu captiveri es va fer amic de Charles Joseph Coward, un presoner britànic que va aconseguir treure diversos jueus del camp d'extermini d'Auswichtz-Birkenau, inclòs el mateix Perski.
Com a dada curiosa, segons la biografia elaborada per CIDOB, Peres era també cosí de la famosa actriu estatunidenca Lauren Bacall, filla del seu oncle per part de pare, que va decidir emigrar a Nova York després de casar-se amb una dona jueva alemany-romanesa.
Cargando el vídeo....
El 1945, Peres es va casar amb Sonia Gellman, a qui havia conegut a l'escola de Ben Shemen i amb la qual es va construir una casa en el kibbutz d'Alumot. Amb ella va tenir tres fills, que li van donar vuit néts i tres besnéts.
Al costat del llavors primer ministre israelià, Yitzhak Rabin, i al president palestí, Iàsser Arafat, Peres va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1994 per les negociacions de pau que van acabar amb els Acords d'Oslo.
Com a ministre d'Exteriors del segon govern encapçalat per Rabin, Peres va ser l'encarregat de dirigir les primeres converses secretes que es van celebrar a la capital noruega entre israelians i palestins i que van donar pas a un acord que ell mateix va signar amb Mahmud Abbas a la Casa Blanca el setembre del 1992, amb la presència dels líders israelià i palestí, Yitzhak Rabin i Iàsser Arafat, i el mandatari nord-americà, Bill Clinton.
Després de la seva primera experiència com a fundador del kibbutz d'Alumot, on va treballar com a pastor, ramader i secretari de l'organització, Peres va entrar amb poc més de 20 anys en la política israeliana de la mà de David Ben Gurion, qui el va designar com a membre del secretariat del seu partit, el Mapai, i el va enviar com a delegat juvenil al Congrés Sionista celebrat a Basilea (Suïssa) el 1946.
La seva dilatada carrera en l'administració pública va començar quan va ser nomenat director general del Ministeri de Defensa el 1953 i ha conclòs després d'haver exercit del 2007 al 2014 com a president d'Israel, càrrec al qual va arribar quan estava a punt de complir 84 anys.
MINISTRE EN 12 GOVERNS I DUES VEGADES PRIMER MINISTRE
Peres va treballar com a diputat de la Knesset, el Parlament israelià, durant 48 anys (1959-2007) i va ser ministre en 12 governs diferents, a més d'exercir dues vegades com a primer ministre (1984-1986 i 1995-1996).
En els seus més de 60 anys dedicats a la política, Peres ha tingut oportunitat de treballar sota les ordres de David Ben Gurión, el primer ministre que va proclamar oficialment la independència de l'estat d'Israel; Golda Meir, Yitzhak Rabin i Ariel Sharon, entre d'altres.
Amb Rabin, era el seu ministre de Defensa quan en 1976 va ordenar l'operació Entebbe, una perillosa missió de rescat d'ostatges israelians feta a l'aeroport d'Uganda per diversos comandaments de les Forces de Defensa israelians i que va concloure amb l'alliberament de la majoria dels segrestats.
Com a titular de Defensa, va signar un acord provisional amb Egipte i va procedir a una remodelació de les Forces de Defensa d'Israel després de la guerra del Yom Kippur (1973). També va impulsar les relacions amb França, que el va condecorar amb la Legió d'Honor --la màxima distinció gala--, i amb Alemanya.
Peres va apostar pel desenvolupament de la indústria aeroespacial israeliana, un sector en el qual va ser fundador de la companyia Rafael, una de les firmes israelians més destacades a escala internacional.
En el pla polític, es va sumar primer a les files del Mapai, el partit liderat per David Ben Gurion, a qui va continuar quan va crear una nova formació, Rafi, que després va derivar en el naixement del Partit Laborista, el 1968.
37 anys després, el 2005, Peres va abandonar els laboristes i va acceptar la invitació del llavors primer ministre, Ariel Sharon, per sumar-se al seu nou partit, Kadima, després que el cap del Govern se n'anés del Likud. Dos anys després, va arribar a la direcció de l'Estat com a novè president d'Israel.
