BRUSSEL·LES, 5 jul. (EUROPA PRESS) -
Suècia i Finlàndia han fet aquest dimarts un pas més en l'ingrés a l'OTAN amb la signatura del protocol d'adhesió, amb el qual passen a ser membres de facto de l'aliança militar a falta de la ratificació formal.
Els 30 aliats a nivell d'ambaixadors han signat el document amb el qual defensen l'adhesió d'Estocolm i Hèlsinki a l'Aliança, ingrés que es va avalar en la cimera de líders de Madrid del 29 i 30 de juny quan les negociacions van culminar amb l'aixecament del veto de Turquia a canvi d'un compromís més important dels països escandinaus en la lluita contra el grup terrorista Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Aquest pas arriba un cop Suècia i Finlàndia van finalitzar en un dia les negociacions d'adhesió a l'organització. El procés es va fer en temps rècord atesa la proximitat política i militar de tots dos candidats a l'OTAN.
Els dos països nòrdics van sol·licitar conjuntament l'entrada a l'OTAN el 18 de maig, un ingrés que l'Aliança pretenia que fos 'exprés' i estigués llest per a la cimera de Madrid, però les reticències turques per la suposada connivència de suecs i finlandesos amb el PKK i les Unitats de Protecció Popular (YPG) en van frustrar una tramitació immediata.
Un cop signat l'acord, les autoritats turques han insistit que Suècia i Finlàndia s'han de comprometre amb el document i han amenaçat amb tornar a bloquejar l'adhesió en la fase de ratificació.
Precisament aquesta és l'etapa més llarga, ja que ara s'obre un procediment burocràtic amb els protocols d'adhesió a cada país de l'OTAN, que s'allargarà uns mesos perquè cada aliat té un sistema de validació diferent i en molts casos implica una votació al Parlament.
Amb tot, l'ingrés formal de Suècia i Finlàndia no arribarà segurament fins a finals del 2022 o principis del 2023, fet que inquieta tots dos candidats que volen comptar amb garanties de seguretat durant aquest període per les amenaces de Rússia.
