MADRID, 1 jul. (EUROPA PRESS) -
Suècia i de Finlàndia han matisat que el memoràndum subscrit amb Turquia i que teòricament els havia d'obrir les portes de l'OTAN no és un xec en blanc i han evitat confirmar les promeses que ara reclama el president turc, Recep Tayyip Erdogan, per ratificar l'adhesió.
Tots tres països van subscriure un acord que va permetre a l'OTAN oferir formalment una invitació d'entrada a Suècia i Turquia coincidint amb la cimera de Madrid. Dimarts, està previst que se signi el protocol d'adhesió a Brussel·les, pas previ a les 30 ratificacions nacionals.
Erdogan va advertir al final de la cimera que encara no hi ha res tancat i va apel·lar a un seguit de "promeses" que suposadament transcendeixen els compromisos genèrics que sí figuren per escrit. Així, va assegurar que Suècia ja ha acceptat extradir 73 "terroristes".
El ministre de Justícia de Suècia, Morgan Johansson, no ho ha desmentit, però en unes declaracions a la cadena pública SVT ha assegurat que són els tribunals "independents" els qui apliquen la llei i ha deixat clar que no es traslladaran ningú amb nacionalitat sueca.
Per la seva banda, el ministre d'Exteriors finlandès, Pekka Haavisto, ha negat a la cadena YLE que hi hagi compromisos ocults, ja que "tot el que es va acordar es va posar per escrit". Així, ha descartat reformar la seva legislació interna per adaptar-se a les exigències turques.
"Finlàndia i Suècia han de tenir molta cura de no prometre res en nom del Parlament", ha explicat Haavisto a l'hora de fer balanç de les negociacions a tres bandes, en les quals també es va implicar l'OTAN com a mediadora.
L'Aliança no ha establert cap calendari precís perquè Suècia i Finlàndia puguin esdevenir estats membres de ple dret, però durant la cimera el secretari general, Jens Stoltenberg, va expressar el desig que fos "com més aviat millor".
