La violncia de les colles, la crisi energtica i la migració, temes clau per entendre les eleccions a Sucia
MADRID, 11 set. (EUROPA PRESS) -
Sucia va a les urnes aquest diumenge en uns comicis en els quals el Partit Socialdemcrata de l'actual primera ministra, Magdalena Andersson, s'enfrontar al bloc conservador en un moment histric per al país per la seva futura adhesió a l'Aliana Atlntica.
Andersson, la primera dona a liderar un govern a Sucia, va ser elegida primera ministra el novembre del 2021, si bé va dimitir poc després de ser nomenada arran de la sortida del seu soci de coalició, el Partit Verd, que va decidir apartar-se de l'Executiu després de constatar que haurien de governar amb comptes proposats per l'oposició.
Andersson va presentar la seva dimissió al president del Parlament de Sucia, Andreas Norlen, entre l'estupor generalitzat, la qual cosa va provocar una crisi política que es va solucionar pocs mesos després, quan la socialdemcrata va jurar el seu crrec en un Govern en solitari.
Les eleccions d'aquest diumenge són decisives també a causa de la futura integració de Sucia a l'OTAN, ja que els partits partidaris de la unió controlen més del 40 per cent del Parlament, per els ultradretans Demcrates Suecs, liderats per Jimmie Akesson, no descarten canviar de posició i acabar d'inclinar la balana.
Un altre dels possibles esculls per a Andersson és la pressió del conservador i líder opositor, Ulf Kristersson, del Partit Moderat, que també ha fet del procés d'adhesió a l'OTAN part de la seva campanya electoral, per s'ha diferenciat dels socialdemcrates en exigir al Govern més velocitat i decisió per accelerar la incorporació.
Els comicis estaran, per tant, marcats inevitablement per la futura entrada de Sucia a l'OTAN, des que el passat mes de maig Estocolm va sollicitar l'entrada formal a l'Aliana juntament amb Finlndia en reacció a la guerra de Rússia contra Ucrana.
POSSIBLES ALIANCES
El sistema electoral suec és proporcional, la qual cosa significa que el nombre d'escons que obté un partit al Parlament suec, amb 349 seients, és proporcional al nombre de vots que el partit cull en les eleccions.
D'acord amb el sistema de votació, qualsevol partit ha de rebre almenys el quatre per cent dels vots perqu se li assigni un escó. Cal recordar que tots els ciutadans suecs de més de 18 anys estan cridats a les urnes.
En les últimes eleccions, celebrades el 2018, els socialdemcrates van sumar un 28,3 per cent, seguits dels Moderats (19,8 per cent) i dels Demcrates Suecs (17,5 per cent), un partit antiimmigració d'ultradreta clau per a les futures aliances postcomicis dins del bloc conservador.
Un altre dels partits clau són els Verds suecs, que van desencadenar la crisi política després de trencar la coalició i que han donat suport tradicionalment als socialdemcrates al costat del Partit de l'Esquerra, que va fer forar la dimissió del líder de la coalició, Stefan Lofven, el juny del 2021. Andersson haur de convncer, arran d'aix, aquests partits minoritaris per governar.
Del costat del bloc conservador, Kristersson es podria fer amb el lloc de primer ministre si aconsegueix impulsar una aliana de dreta i extrema dreta, amb els Demcrates Suecs, els Demcrates Cristians i els minoritaris liberals, tenint en compte que aquests dos últims estan en contra de pactar amb l'extrema dreta.
Segons les últimes enquestes de Kantar Sifo, el Partit Socialdemcrata compta amb gairebé un 30 per cent dels suports, seguit dels Demcrates Suecs, amb un 20 per cent, mentre que el Partit Moderat es projecta amb un 17 per cent.
LA VIOLNCIA: CLAU EN LA CAMPANYA ELECTORAL
La campanya electoral ha estat centrada en assumptes com la migració, la crisi energtica o la violncia de les colles. Els líders de l'oposició, els Moderats i els Demcrates Suecs argumenten que el Govern d'Andersson ha mantingut una posició tova pel que fa a la lluita contra el narcotrfic.
En particular, un dels fets que va desencadenar les crítiques de l'oposició contra els socialdemcrates suecs va ser un tiroteig que va tenir lloc el passat mes d'agost en un parc infantil a la ciutat d'Eskilstuna, una ciutat d'uns 60.000 habitants a 120 quilmetres d'Estocolm, la capital.
Una mare i un nen van quedar atrapats en el foc creuat entre colles rivals, la qual cosa va fer que l'ultradret Akesson visités Arby, on va tenir lloc el tiroteig, des d'on va instar el Govern a prendre mesures serioses per abordar el crim a Sucia.
"Després de la visita, vaig presentar una demanda de part dels Demcrates de Sucia. La prioritat més important del prxim govern ha de ser el poder judicial, i exigim que s'inverteixin 20.000 milions de corones sueques addicionals per any en aix", va dir aleshores en el seu perfil oficial de Twitter.
L'OTAN
Sucia s'encamina a trencar amb la seva neutralitat, en virtut de la qual va quedar fora de les dues guerres mundials i va evitar alinear-se amb algun bloc després de la caiguda de la Unió Sovitica. La invasió russa sobre Ucrana ha estat el detonant definitiu, ja que si al gener només un 37 per cent dels suecs donava suport a l'entrada a l'OTAN, ara la dada ascendeix al 53 per cent, segons un sondeig de Novus publicat al maig.
Turquia encara no ha ratificat l'ingrés de Sucia i Finlndia a l'OTAN, que ja ha estat avalat per dos teros dels estats membre a causa que Ankara retreu a Estocolm la seva relació amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), cosa que el Govern ja ha desmentit en diverses ocasions.
La ratificació és l'etapa més llarga en el procés d'adhesió a l'organització militar, amb el procediment burocrtic de tots els aliats que, al seu torn, compten amb diferents sistemes de validació i implica, en molts casos, votacions parlamentries.
Una vegada tots els membres de l'aliana i els candidats han aprovat aquests protocols, el següent pas es porta a Washington, on els documents es dipositen davant el Govern dels Estats Units, en concret en el Departament d'Estat. No és fins que es lliuren tots els documents que el país aspirant es converteix en membre de l'OTAN.
