BRUSSEL·LES, 28 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat aquest dimarts que una administració pública pot decidir prohibir l'ús visible de símbols religiosos als seus treballadors amb la finalitat d'establir un entorn "completament neutre", en concloure que una norma com aquesta no és discriminatòria si s'aplica de manera "indiferenciada" a tot el personal i es limita a casos "estrictament necessaris".
El cas respon a una qüestió prejudicial remesa per un tribunal de Lieja respecte al cas d'una treballadora de l'Ajuntament d'Ans que, malgrat treballar sense contacte amb els usuaris del servei públic, se li va prohibir portar un mocador islàmic al seu lloc de feina.
En aquell moment, l'administració municipal va modificar el reglament de treball per exigir a tots els empleats una "estricta neutralitat" que els prohibeix qualsevol forma de proselitisme i l'ús de signes ostensibles que puguin revelar les seves conviccions ideològiques o religioses, fins i tot a aquells treballadors que no estiguin en contacte amb el públic.
L'empleada que va elevar el cas a la justícia considera que la seva llibertat de religió es veu vulnerada per aquesta prohibició i que és víctima d'una discriminació i el tribunal belga pregunta a l'europeu si aquesta norma imposada contravé el dret de la UE.
En la sentència, l'alt tribunal europeu respon que l'"estricta neutralitat" es pot considerar "objectivament justificada" per una finalitat legítima, si bé està justificat igualment que una altra administració pública autoritzés de manera general l'ús de signes visibles de conviccions filosòfiques o religioses fins i tot en els contactes amb el públic.
Segons detalla el tribunal amb seu a Luxemburg, cada estat membre i qualsevol entitat infraestatal en l'àmbit de les seves competències té marge d'apreciació sobre el concepte de neutralitat del servei públic en funció "del context que li és propi".
Amb tot, aclareix la sentència, aquest objectiu s'ha de perseguir de manera congruent i sistemàtica, les mesures adoptades per aconseguir-ho s'han de limitar als casos estrictament necessaris i correspon als òrgans jurisdiccionals nacionals comprovar que es respecten aquestes exigències.
